Sònia Hernández: "Sense el treball de Catalunya, el patrimoni de Sixena no existiria"

Protegir aquest patrimoni en el marc de la llei. En això estem. La Generalitat i l’Estat han protegit aquest patrimoni des que el 1936 va ser salvat per Josep Gudiol. El MNAC ha fet un treball excel·lent de custòdia, preservació, restauració i posada a l’abast del públic. Sense tot aquest treball, aquest patrimoni no existiria. Ara hi ha una sentència ferma del Tribunal Suprem que cal complir. Tenim pel camí uns espais per exhaurir la via jurídica. A més, la llei catalana ens obliga a protegir aquest patrimoni, catalogat com a Bé Cultural d’Interés Nacional.

Amb tants arguments a favor, ¿està fent la Generalitat tot el possible contra la sentència?

L’espai que tenim per combatre la sentència l’estem esgotant al 100%. Vam portar a terme un recurs d’oposició i el MNAC també ho ha fet. No estic d’acord amb els que diuen que no estem fent tot el que es pot fer. Ho estem fent tot i bé.

Catalunya Media City, l’ampliació del MNAC, la Biblioteca Pública de l’Estat i el Centre de Cultura Digital són quatre grans projectes per a la ciutat de Barcelona que haurien de culminar-se abans del 2030. ¿Quin paper hi jugaran?

Tots seran uns equipaments de capçalera o molt importants en el seu àmbit. Tot i que el més rellevant és que seran uns equipaments del segle XXI, amb la mirada posada en el futur. Una de les dificultats de la definició de Catalunya Media City és que ha de ser capaç d’adaptar-se a l’evolució constant del sector audiovisual. De la mateixa manera, no es tracta només d’ampliar el MNAC, sinó que sigui un museu social, lligat a la societat actual. La Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona és molt esperada i en els pròxims mesos veurem que les màquines comencen a treballar.

Serà un moment llegendari, després de dècades de revessos per al projecte.

L’obra ja està licitada i és imminent que comencin els treballs. És interessant la conceptualització d’aquesta biblioteca. Si hi ha equipaments culturals que han tingut una transformació, aquests són les biblioteques. Són segurament la primera porta d’accés de la ciutadania a la cultura, i aquesta serà del segle XXI.

¿En quina etapa està la candidatura de la rumba catalana a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO?

La UNESCO només té interlocució amb els estats i, per tant, qui l’ha d’elevar a la UNESCO és el Ministeri de Cultura. Nosaltres ja hem enviat la petició al ministeri i estem fent tots els passos per avançar plegats tant en la rumba catalana com en la sardana.

Notícies relacionades

‘El fantasma de l’òpera’, amb nova partitura i en viu

Jordi Savall dirigeix 80 intèrprets de 40 països

¿Quina és la idea que té vostè de la cultura?

A veure… És l’espai on ens construïm individualment, però sobretot on ens construïm com a col·lectivitat. La cultura és cohesió social, perquè és allò que ens identifica a tots com a part d’un col·lectiu. La llengua és un exemple primordial d’això, i més en el cas de la cultura catalana. Si una cosa defineix què és indubtablement cultura catalana és la llengua. Crec que l’ésser humà és social per naturalesa. Els codis que ens fan ser part d’un grup són la cultura.