Viatge a l’interior de l’armari

A un costat, l’hedonisme i la lluminositat, i a l’altre, la grisor i la pluja. L’un és un paradís de llibertat sexual; l’altre, una presó social on ser un mateix pot provocar rebuig. És l’amarg trànsit que relata la nova pel·lícula de Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi, que juntament amb Jon Garaño componen l’equip creatiu responsable de títols com La trinxera infinita (2019) i Marco (2024). En aquest film expliquen la història d’un home de 76 anys obertament gai que es veu obligat a deixar la seva agradable vida a les Canàries per ingressar en una residència a Sant Sebastià i que, quan hi arriba, es torna a veure empès a entrar a l’armari. Comença observant cossos despullats que es fonen en les dunes, espai oníric que expressa un tipus de desig urgent i que remet a El desconocido del lago (2013). I tot seguit, de mica en mica, el relat s’envolta d’una sensació de derrota.

Mentre confirma l’interès d’aquest trio basc per explorar diverses formes d’ocultació, Maspalomas també explora amb lucidesa altres temes tabús com l’amor en la vellesa i, mentrestant, sorprèn per la finor amb què combina comicitat i tragèdia i l’agudesa amb què ens convida a reflexionar sobre com costa conquerir certes llibertats i que de pressa que es poden perdre, els prejudicis que determinen la nostra manera de mirar els avis i els tipus d’armaris on ens mantenim tancats.