Isaac Rosa tanca en una novel·la l’insomni de tot un país

A tota aquesta gent que dorm poc i malament, que canten Biznaga, bressa Isaac Rosa (Sevilla, 1974) a la seva nova novel·la, una afilada reflexió sobre la falta de son crònic que uneix més que qualsevol fòbia esportiva o carnet ideològic. «Les nostres nits són el resultat dels nostres dies», reflexiona l’andalús, cartògraf involuntari de les grans tares del turbocapitalisme. Precarietat, alineació laboral, desnonaments i ara el somnolent tràngol de Las buenas noches (Seix Barral).

En ella, Rosa alterna un diari del son amb la història de dos estranys que es troben en hostals llardosos únicament per dormir. Res de sexe. Només habitacions a les fosques i son compartit. «No busquen dormir en el sentit simplement de descansar; quan estan junts tot queda en suspens. Aquest anhel compartit té molt a veure també amb la vida que portem i amb aquesta necessitat de parar un moment», explica.

Notícies relacionades

Anna Lleó, cap de Esdeveniments de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament: «Treballem per a la Mercè del 2026 des de fa mesos»

Les set vambes més buscades

Per a l’autor de La mano invisible gairebé tot va començar al descobrir que al seu voltant hi havia un silenciós exèrcit de mal dorments amb el que compartia una mica més que esforços. «Des que va sortir el llibre no faig més que parlar amb gent que dorm malament, així que també té alguna cosa de outing de començar a explicar una cosa que es veia com una cosa privada i personal, una cosa gairebé vergonyosa», explica. No ajuda en res la sobredosi d’estímuls que lluiten per mantenir el cervell alerta. Tampoc l’assumpció d’un model de vida neoliberal «en què dormir es considera temps perdut, una cosa pròpia de ganduls». «Vivim envoltats de discursos que glorifiquen el fet de dormir menys. Ja no importa el son, sinó que no estiguis dormint perquè estiguis produint», lamenta.

Dormim fatal, diu Rosa, perquè vivim pitjor. Un mal que, al seu entendre, demana solucions col·lectives a crits. «Si volem dormir bé, que al final és viure bé, o ho fem entre tots o ningú dorm», defensa.