La Veronal fa ballar Rodoreda a ‘La mort i la primavera’

Marcos Morau, director de l’aclamada companyia La Veronal, necessita fer coses diferents. Dijous vinent obrirà la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb La mort i la primavera, el seu primer espectacle inspirat en una novel·la, un estrany text de Mercè Rodoreda que es va publicar després de la seva mort. D’ella capta l’essència per transformar-la en una altra cosa amb poderoses imatges i música donant curs a la llibertat creativa.

La proposta serà una mica diferent de la que es va veure al Teatre Malibran aquest estiu dins de la Biennal de Dansa de Venècia. "En aquests dies espero que puguem donar la forma adequada a l’espectacle. Tot i que la perfecció no existeix, cal intentar trobar-la", assenyala Morau, encantat de tornar a la Sala Gran, escenari on La Veronal va triomfar amb Openning night. Oferiran 12 funcions (10.600 entrades) per a les quals queden poques localitats.

Elements fantàstics

La nova peça vol reflectir l’essència de la novel·la més íntima i fosca de Rodoreda, amb elements fantàstics i deutora del clima de devastació de la postguerra. Aquesta versió de La mort i la primavera no intenta explicar la novel·la sinó captar "l’angoixa que va viure l’autora i aquesta llibertat que suposava la mort". Morau la utilitza per esperonar la seva creativitat, i el mateix fan els seus fantàstics ballarins i la compositora i cantant Maria Arnal, amiga i col·laboradora de La Veronal (Sonoma i la pel·lícula Polvo serán) que també actua a l’obra. "Volem generar un espai d’obertura, de llibertat de recepció". Utilitzen la música i les imatges per plasmar la seva visió de la novel·la desplaçant la paraula per "convertir-la en un monstre gran i recrear un paisatge fosc, catàrtic".

Notícies relacionades

Els concerts de la Mercè 2025: 10 espectacles per no perdre’s en la immensitat del cartell

Les set vambes més buscades aquesta tardor i hivern 2025-2026

La novel·la és en la base del seu treball, però adopta un forma molt diferent. Fins i tot a l’hora de crear la música. "La música no és meva realment ja que està al servei de Morau, de La Veronal i de Rodoreda". En aquesta ocasió les lletres de les cançons no són tan importants pel que diuen sinó per l’espai sonor que creen. "He posat l’accent en la sensorialitat del so més que en el contingut discursiu", afirma la compositora i cantant. A més, dues intèrprets, Lorena Nogal i Marina Rodríguez, parlen en l’espectacle. Tots van un pas més enllà en aquesta obra. "Com a artistes ens agrada arriscar, no posar-nos-ho fàcil. Aquest espectacle és més fonètic que semàntic", apunta Morau.

L’espectacle conjuga la dimensió política del text amb la dimensió més poètica i existencial. "Em costa molt separar poètica i política i en aquest moment més que mai. Rodoreda parlava d’una opressió, d’una sensació de foscor, d’un exili, d’una Guerra Civil i d’una repressió. Tot això ressona en el nostre present i la mort ressona amb el genocidi. Amb tot el que passa al món costa molt anar al teatre tot i que fer-ho sigui un acte de resistència. Sembla que el present ara és Gaza i que les altres coses són ridícules. No podem ser tots allà ni parar el món, cada un ho fa com pot. La flotilla és allà però tot és insuficient. L’art no canvia el món. Canvia a les persones i aquestes sí poden canviar el món", afirma Moreau.