El llibre en català, a examen: bonança comercial, apoteosi dels grans grups i risc de saturació

El llibre català, ja ho veuen, va bé. O això sembla. Segons l’Informe de Comerç Interior del Llibre, cada any es publiquen entre 11.000 i 12.000 títols en català la tirada mitjana de 1.981 exemplars, representa el 6,8% dels exemplars produïts a tot Espanya. Existeixen, a més, 133.774 títols vius per a qui no en tingui prou amb aquesta trentena de novetats que arriben cada dia a les llibreries. En l’altre extrem, el de la demanda, la població lectora en català es manté estable una mica per sota del 30%, segons dades de l’últim Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres. A finals del 2024, més fusta, el Gremi d’Editors de Catalunya va acomiadar amb magnificència el que, es va dir llavors, va ser el millor any de la història del sector editorial. Abans de l’estiu, la cirereta: el sector editorial (espanyol, en aquest cas, i explicant llibre de text i científic) recuperava per primera vegada els nivells previs a la crisi del 2008. El miracle espanyol, l’han anomenat. 

A Catalunya, no obstant, el mercat dicta les seves regles, sobretot després de moviments com la irrupció d’Abacus Futur com a tercer gran grup editorial i la compra d’Edicions del Periscopi per Grup 62, i no tot és tan optimista. «No ens deixem enganyar per les presentacions entusiastes de les xifres de vendes o de les dades de lectura: sovint són miratges que amaguen realitats molt més fràgils. El volum de publicacions no es correspon amb el nombre real de lectors ni de vendes, cosa que tensa tot el sistema», alertava l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, just abans del Sant Jordi dels 2 milions de llibres venuts (més de la meitat en català) i els 26 milions de facturació. Així que, ¿eufòria o miratge? ¿Triomfalisme o inquietud?

Amb la Setmana del Llibre en Català a la cantonada, sembla un bon moment per buscar respostes. ¿És realment tan bo el moment? ¿Ho és de la mateixa manera per a tothom? Vegem-ho. «La venda de llibres va millorant una mica cada any. Les sensacions són molt bones i l’ambient és optimista, sabent també que sempre hi ha alguns reptes a aconseguir», defensa Emili Rosales, director editorial de Grup 62, gegant editorial que lidera el mercat en català. «De cada tres llibres publicats en català, un és nostre», celebrava fa poc el president del grup, Josep Ramoneda, durant la presentació de la nova temporada.

«Mai en la història de Catalunya hem tingut una oferta de llibres i literària tan rica i variada com ara. Jo soc dels optimistes. Crec que el mercat del llibre en català està en millors condicions que les de molt països del nostre voltant», concedeix Joan Riambau, director literari de Rosa dels Vents, La Campana i La Magrana, els segells amb els quals Penguin Random House Grupo Editorial ha guanyat pes en l’ecosistema català. «El sector manté el seu dinamisme i competitivitat, però té algunes zones en les quals el semàfor s’ha posat en ambre, que són les mateixes zones en les quals el semàfor del català també està en ambre. A més, les xifres indiquen que els creixements s’han aplanat molt més des de la pandèmia. Ara és el moment del realisme i d’afrontar alguns temes estructurals», diagnostica al seu torn Ernest Folch,director general d’Abacus Futur, grup que des de fa més d’un any agrupa els segells d’Abacus, Enciclopèdia i Suma Llibres. 

Un mercat en transformació i concentració

L'últim any, i després d'una dècada de relativa bonança per a l'edició independent i del naixement de segells com L’Altra, Periscopi, Raig Verd, Males Herbes i Segona Perifèria, el mercat s’ha reorganitzat al voltant de tres grans grups que ja es reparteixen la meitat del mercat. Per darrere, un pilot de petits (o molt petits; aquí la classe mitjana fa temps que va passar a millor vida) segells històrics com Barcino, Edicions de 1984, Club Editor, Angle o Quaderns Crema; veterans nascuts a principis del segle XXI com Comanegra, LaBreu o Adesiara; i filials catalanes d’editorials amb producció majoritària en castellà com Llibres Anagrama o Blackie Books.

En aquesta lliga, Edicions del Periscopi era vista per gairebé tothom com l’exemple a seguir, l’editorial que guanyava premis, contractava amb encert i podia presumir de ‘hits’ de vendes amb Sally Rooney, Marta Orriols i Patrick Radden Keffe, així que la seva integració a Grup 62 va deixar en xoc bona part del sector. «Molts editors poden tirar endavant sense un gran grup, però també és veritat que, avui dia, les editorials independents que publiquen en català han d’afrontar moltes dificultats, i això a nosaltres ens pesava molt», argumenta Aniol Rafel, fundador i editor de Periscopi. «Estàvem en un moment en què les opcions eren decréixer o fer un pas endavant. El nostre és un mercat petit i, si volem professionalitzar-nos amb força, necessitàvem suport i múscul financer que ens permetés fer un pas endavant”, afegeix.Tot seguirà igual, assegura, només que tindrà l’estructura d’un gran conglomerat cobrint-li l’esquena. També Rafel, per cert, es mostra optimista i creu en la bonança del llibre en català, però sense passar-se. «No m’agrada l’eufòria desmesurada ni el contrari: hem de saber on som, ser realistes i aconseguir que se llegeixi més en català», sospesa.

Sense drames, Eugènia Broggi, fundadora i directora de L’Altra Editorial, relativitza l’impacte del cas Periscopi i reivindica que un model d’editorial com el seu, amb una vintena de títols a l’any i autors com Maggie O’Farrell, Irene Pujades, Nora Ephron i Maria Climent, és perfectament viable. «El panorama no és ni tan eufòric com el pinten els grans grups ni tan desastrós com alguns diagnòstics que s’han fet després de la venda de Periscopi. Crec que estem bé, que és possible sobreviure sent una editorial independent», assegura. Una altra cosa, afegeix, és que els moviments a la part alta de la taula hagin confirmat un canvi de cicle. «Durant 10 anys hem viscut l’època daurada de les editorials independents i ara han vingut els grans grups amb l’artilleria pesant. El que hem de fer és trobar el nostre camí», explica.

«El mapa ha quedat redefinit, però cal preservar aquest ecosistema, aquesta convivència en llibertat que tenim ara», destaca Pérdigo. Des de Grup62, Rosales apel·la a la normalització i a l’homologació del mercat català amb els dels seus veïns europeus. «En països pròxims, la composició del sector editorial sol ser de dos o tres grans grups i altres editorials mitjanes o petites. Jo crec que la riquesa i la diversitat de l’oferta en català està garantida», assegura. Folch, per la seva banda, considera que és part del signe dels temps. «És normal que de tant en tant surtin noves editorials i hi hagi un procés de concentració. Estem en un moment en què hi ha unes quantes editorials en les quals hi ha un possible relleu generacional, d’altres que busquen acords puntuals sobre la propietat o la distribució», assenyala. «Crec que en els pròxims mesos veurem una acceleració de moviments», avança. Broggi, amb tot, aporta un matís inquietant: «En els últims anys, entre els deu llibres més venuts en català de qualsevol temporada sempre n’hi havia com a mínim dos o tres de segells independents. Des de finals del 2024 i des de principis d’any, tot és gran grup. En cap llista hi ha editorials independents. I això és estranyíssim», diu.

¿Sobren llibres o falten lectors?

Com a soroll de fons, encoratjant el debat i turmentant els llibreters, el constant mantra de la sobreproducció. ¿Es publiquen massa llibres? ¿Existeix tanta demanda en un mercat tan petit? «L’obligació dels editors és posar a l’abast dels lectors tot allò que creiem que pot tenir un públic ara mateix», defensa Riambau, per a qui el gran repte passa per guanyar lectors i desestacionalitzar un llibre en català que moltes vegades apareix i desapareix per Sant Jordi. En la mateixa línia, Rosales creu que perquè hi hagi més lectors és imprescindible millorar l’oferta. «Celebrem cada lector, però podem anar encara més lluny. Es tracta també d’aconseguir que el llibre en català tingui presència social important sempre, durant tot l’any», diu. «L’oferta continua sent necessària, hem d’oferir tots els continguts possibles en català. Encara hi ha lectors que entren en llibreries demanant un contingut en català que no troben», secunda Pérdigo.

Notícies relacionades

L’‘alta’ xarcuteria es reivindica en el Gastronòmic Fòrum

Pablo Maurette obté l’Herralde amb ‘El contrabando ejemplar’

Folch esquiva amb elegància la crítica –«no m’agrada jutjar el que fan els altres», assegura–, però sí que reconeix que una de les primeres decisions d’Abacus Futur va ser reduir significativament el nombre de títols que s’enviaven a impremta. «El 2023 tots els segells publicaven prop de 400 títols i el 2025 en publicarem poc més de 200. Ens estem demostrant a nosaltres mateixos que es pot tenir el mateix volum de negoci publicant menys. Si el model d’algú és dominar el mercat amb molts títols, ja que és el seu model, però nosaltres no volem convèncer a base de molta quantitat, sinó amb qualitat», exposa.

Per Broggi, però, un dels grans enemics de les editorials més petites continua sent el febril ritme de producció de novetats. «La saturació fa que no hi hagi espai a les taules de les llibreries ni espai als mitjans de comunicació, per la qual cosa la visibilitat cada vegada és més difícil. Els llibres, al final, es venen perquè la gent els veu. Aquesta estratègia de guanyar quota de mercat a base d’inundar el mercat amb novetats mensuals és demencial»,deplora. El problema, insisteix, és més que evident. «Som el país que menys llegeix i el que més publica d’Europa. No és que es publiqui massa, és que es publica molt malament», remata.