El llibre en català debat el seu futur en plena bonança comercial

Segons l’Informe de Comerç Interior del Llibre, cada any es publiquen entre 11.000 i 12.000 títols en català, la tirada mitjana, de 1.981 exemplars, del qual representa el 6,8% dels exemplars produïts a tot Espanya. Existeixen, a més, 133.774 títols vius per a qui no en tingui prou amb aquesta trentena de novetats que arriben cada dia a les llibreries. En l’altre extrem, el de la demanda, la població lectora en català es manté estable una mica per sota del 30%, segons dades de l’últim Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres. A finals del 2024, el Gremi d’Editors de Catalunya va acomiadar amb magnificència el que, es va dir llavors, va ser el millor any de la història del sector editorial. Abans de l’estiu, la cirereta: el sector editorial (espanyol, en aquest cas, i comptant llibre de text i científic) recuperava per primera vegada els nivells previs a la crisi del 2008.

A Catalunya, no obstant, el mercat dicta les seves regles, sobretot després de moviments com la irrupció d’Abacus Futur com a tercer gran grup editorial i la compra d’Edicions del Periscopi per Grup 62, i no tot és tan optimista. "No ens deixem enganyar per les presentacions entusiastes de les xifres de vendes o de les dades de lectura: sovint són miratges que amaguen realitats molt més fràgils. El volum de publicacions no es correspon amb el nombre real de lectors ni de vendes, cosa que tensa tot el sistema", alertava l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, just abans del Sant Jordi dels 2 milions de llibres venuts (més de la meitat en català) i els 26 milions de facturació.

Amb la Setmana del Llibre en Català a tocar, sembla un bon moment per buscar respostes. ¿És realment tan bo el moment? ¿Ho és de la mateixa manera per a tothom? "La venda de llibres va millorant una mica cada any. Les sensacions són molt bones i l’ambient és optimista, sabent també que sempre hi ha alguns reptes a aconseguir", defensa Emili Rosales, director editorial de Grup 62, gegant que lidera el mercat en català.

"Mai a la història de Catalunya hem tingut una oferta de llibres i literària tan rica i variada com ara. Jo soc dels optimistes. Crec que el mercat del llibre en català està en millors condicions que les de molts països del nostre voltant", concedeix Joan Riambau, director literari de Rosa dels Vents, La Campana i La Magrana, segells de Penguin Random House Grupo Editorial. "El sector manté el seu dinamisme i competitivitat, però té algunes zones on el semàfor s’ha posat en ambre, que són les mateixes zones on el semàfor del català també és en ambre. A més, les xifres indiquen que els creixements s’han aplanat molt més des de la pandèmia. Ara és el moment del realisme i d’afrontar alguns temes estructurals", diagnostica Ernest Folch, director general d’Abacus Futur.

La concentració

En l’últim any, i després d’una dècada de relativa bonança per a l’edició independent i del naixement de segells com L’Altra, Periscopi, Raig Verd, Males Herbes i Segona Perifèria, el mercat s’ha reorganitzat al voltant de tres grans grups que ja es reparteixen la meitat del mercat. Per darrere, un pilot de petits segells històrics com Barcino, Edicions de 1984, Club Editor, Angle o Quaderns Crema; veterans nascuts a principis del segle XXI com Comanegra, LaBreu o Adesiara; i filials catalanes d’editorials amb producció majoritària en castellà com Llibres Anagrama o Blackie Books.

En aquesta lliga, Edicions del Periscopi era vista per gairebé tothom com l’exemple a seguir, l’editorial que guanyava premis, contractava amb encert i podia presumir de hits de vendes amb Sally Rooney, Marta Orriols i Patrick Radden Keffe, així que la seva integració al Grup 62 va deixar en xoc bona part del sector. "Molts editors poden tirar endavant sense un gran grup, però també és veritat que, avui dia, les editorials independents que publiquen en català han d’afrontar moltes dificultats, i això a nosaltres ens pesava molt", argumenta Aniol Rafel, fundador i editor de Periscopi. "Estàvem en un moment que les opcions eren decréixer o fer un pas al davant", afegeix. També el Rafel, per cert, es mostra optimista i creu en la bonança del llibre en català, però sense passar-se. "No m’agrada l’eufòria desmesurada ni el contrari: hem de saber on som, ser realistes i aconseguir que es llegeixi més en català", sospesa.

Notícies relacionades

Música "fora de moda"

Fer un reset en la indústria tèxtil des de Sarrià

Sense drames, Eugènia Broggi, fundadora i directora de L’Altra Editorial, relativitza l’impacte del cas Periscopi i reivindica que un model d’editorial com el seu, amb una vintena de títols a l’any i autors com Maggie O’Farrell, Irene Pujades, Nora Ephron i Maria Climent, és perfectament viable. "El panorama no és ni tan eufòric com el pinten els grans grups ni tan desastrós com alguns diagnòstics que s’han fet després de la venda de Periscopi. Crec que estem bé, que és possible sobreviure sent una editorial independent", assegura. Una altra cosa, afegeix, és que els moviments a la part alta de la taula hagin confirmat un canvi de cicle. "Durant 10 anys hem viscut l’època daurada de les editorials independents i ara han vingut els grans grups amb l’artilleria pesada. El que hem de fer és trobar el nostre camí", assenyala.

"El mapa ha quedat redefinit, però cal preservar aquest ecosistema, aquesta convivència en llibertat que tenim ara", destaca Pérdigo. Des del Grup62, Rosales apel·la a la normalització i a l’homologació del mercat català amb els dels seus veïns europeus. Folch, per la seva banda, considera que és part del signe dels temps. Broggi, amb tot, aporta un matís inquietant: "En els últims anys, entre els deu llibres més venuts en català de qualsevol temporada sempre hi havia, com a mínim, 2 o 3 de segells independents. Des de finals del 2024 i principis d’enguany, tot és gran grup. En cap llista hi ha editorials independents. I això és estranyíssim", diu.