La Quiniela segueix en caiguda lliure i les apostes esportives tornen a créixer

A l’administració de loteria del Fernando, al centre de Madrid, el feix de butlletes immaculades de La Quiniela sobresurt per sobre de la resta de jocs d’atzar. És anecdòtic, diu, perquè l’ha col·locat allà hores abans una mica a la babalà, no implica que els de La Primitiva o la Bonoloto s’hagin gastat abans, però la conclusió que suggereix sí que és encertada: "Cada vegada hi juga menys gent". "Passa una mica el mateix que amb els diaris en paper, potser no tant. La Quiniela la continuen fent els que l’han fet tota la vida, gent ja de certa edat, sobretot homes. Però ja és estrany veure una persona jove que vingui a fer-la. L’Euromillones, encara. Però La Quiniela...", explica el Fernando, que no s’atreveix a donar una quantitat de jugadors respecte a fa, posem, 15 anys. "Però, això segur, són menys de la meitat que llavors. Bastants menys".

Les dades avalen el treball de camp d’aquest estanquer del barri de Lavapiés. Les dades de Loteries i Apostes de l’Estat, recopilades pel portal 2Playbook, assenyalen que La Quiniela i els seus jocs associats (Quinigol i Elige8) han reduït la seva facturació des dels 543 milions d’euros el 2009 fins als 163 del 2024.

Més cara, menys ingressos

Dit d’una altra manera, l’Estat recapta un 70% menys que fa 15 anys per La Quiniela. I això que, el 2015, el preu va créixer un 50%: va passar d’1 a 1,5 euros l’aposta mínima i de 0,50 a 0,75 euros cada aposta simple. Si es pondera aquest augment de preu en la comparació, la disminució en 15 anys arriba al 80%.

També cal tenir en compte que, des de fa ja uns anys, La Quiniela no descansa. Quan no hi ha temporada de clubs activa a Espanya, es farceix amb partits d’altres competicions. Aquest estiu, per exemple, les lligues escandinaves han omplert el buit des del Mundial de Clubs fins a l’arrencada de LaLiga. Però ni així. ¿La gent aposta ara menys a resultats de futbol? No, ho fa d’una altra manera. La caiguda de La Quiniela ha anat unida al creixement descomunal de les apostes esportives directes, en espais físics i virtuals (webs i apps). Dels 1.988 milions recaptats per les cases d’apostes el 2013 es va passar el 2021 a 10.458, segons les dades de la Direcció General de l’Ordenació del Joc.

La xifra del 2021 no s’ha repetit. El factor covid, que aquell any va eliminar moltes alternatives d’oci a l’aire lliure, s’uneix a les iniciatives portades a terme pel Govern per limitar la publicitat de les cases d’apostes. El setembre del 2021, el Govern va prohibir la publicitat d’aquest tipus d’activitats a les samarretes dels equips de futbol, cosa que va generar una pèrdua d’ingressos per als clubs que LaLiga va estimar en 90 milions d’euros anuals.

El 2022, i sobretot el 2023, el volum d’apostes va disminuir significativament, però va tornar a repuntar l’any passat, i es va situar en 9.350 milions d’euros apostats a Espanya. Un auge que, en part, el Ministeri de Consum atribueix a la recuperació dels anomenats "bons de benvinguda" després d’una sentència del Suprem favorable a les cases d’apostes en aquest sentit. L’objectiu del Govern és prohibir-los per llei.

Els clubs perden diners

El trasllat d’apostadors de la tradicional Quiniela a les cases d’apostes està impactant en l’economia dels clubs de futbol, no únicament en la de les administracions de l’Estat. La llei de regulació del joc, aprovada el 2011 i que ha tingut diverses modificacions des d’aleshores, estableix com es reparteixen els diners que s’obtenen amb les butlletes segellades.

El 49,95% dels ingressos nets anirà a parar a les diputacions provincials, el 4,55% el rep la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) perquè el reparteixi entre el futbol no professional i la resta, un 45,5%, el reben els clubs professionals. El 2022, es va modificar aquest últim aspecte per incloure en el repartiment tant els clubs de LaLiga com els de la Lliga F, una vegada que la Primera Divisió femenina es va transformar en una categoria professional.

L’entrada de la Lliga F

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

De fet, el Govern ultima un decret que provocarà que els partits de la Lliga F s’incloguin regularment en les butlletes de La Quiniela. La patronal del futbol femení ha pressupostat cinc milions d’euros d’ingressos per aquesta partida per a aquesta temporada, si bé estan a l’espera que el marc legal que ho regula entri en vigor.

Les apostes esportives, en canvi, no generen retorn econòmic directe per als clubs professionals ni per a LaLiga. Durant els anys de l’auge de les cases d’apostes virtuals, aquestes es van llançar massivament al patrocini de clubs i futbolistes particulars. El setembre del 2021, el Govern va prohibir la publicitat d’aquest tipus d’activitats, i es va tancar l’aixeta.