El plaer de guanyar els amics

El Luis té un grup de WhatsApp anomenat Fantásticos que es va obrir ja fa 10 anys. El motiu original per crear-lo va ser disputar una lliga privada de Comunio entre amics. Més tard, la competició es va migrar a Biwenger. Avui, juguen a LaLiga Fantasy. L’any que ve, l’app triada podria ser una altra. Hi ha hagut alguna incorporació i alguna baixa, però en essència són els mateixos amics des de fa 10 anys, parlant del fantasy, de futbol i del que es presenti.

"El factor menys important és el joc, fins i tot hi ha gent que hi va deixar de jugar fa anys i continua en el grup. Al final, som un grup d’amics que viu en diferents ciutats, que no ens podem veure gaire, i l’excusa del fantasy ens serveix per mantenir un contacte diari que d’una altra manera potser no es donaria", explica aquest jugador ja veterà.

I és que una de les característiques d’aquest tipus de jocs és que desborda per complet el seu propi ecosistema, va molt més enllà de l’app, dels clics que propicien fitxatges, alineacions i consultes de la classificació. "Tenen un component social molt fort, perquè aconsegueixen que s’estableixin relacions socials entre els jugadors. I en una cultura tan social com és la d’Espanya, aquest factor té molt impacte. Provoca que et relacionis amb els teus amics reals sempre, ens fa molt més accessibles", explica Marta Labrador, psicòloga experta en videojocs i directora del pòdcast Psicolab Studio.

Sopars de final de temporada

És habitual que els jugadors traslladin a la vida real la seva interacció en el joc, mitjançant sopars de final o meitat de temporada, que paguen els que han quedat últims en la classificació als guanyadors. Que les converses en persona versin molts cops sobre el que passa en el joc, amb les seves enganxades i els seus desafiaments.

La mateixa dinàmica del joc provoca que generi una "sensació de pertinença a un grup", aprofundeix la col·laboradora del Consell General de la Psicologia, un factor important per a l’ésser humà en la seva condició com a ésser social. I aquest és un dels principals factors que fan que els fantasy siguin tan atractius i, de vegades, addictius.

Un altre aspecte important en aquest apartat és la competitivitat, especialment entre els homes. "L’emoció per la competitivitat es desenvolupa molt més en homes que en dones des de la infància. Si et fixes, el fet habitual ha sigut que els nens practiquin a l’escola més activitats competitives que les dones. Els homes són educats des de petits a generar relacions a partir de la competitivitat. I això també ajuda a explicar per què el joc és essencialment masculí, jugat majoritàriament per homes", afirma Labrador.

"I serveix –prossegueix la també professora de la Universitat Complutense– perquè les persones que en altres àmbits de les seves vides tenen dificultats per demostrar que són competents trobin un espai en el qual poder demostrar que valen per a alguna cosa. Aquesta classe de jocs tenen la capacitat d’igualar moltes persones que tenen formacions acadèmiques i experiències vitals antagòniques".

Els elements addictius

Ara bé, jocs com el fantasy també generen riscos per la capacitat per crear addicció en els usuaris. No són pocs els que, abans fins i tot d’aixecar-se del llit, consulten el mercat de fitxatges o les novetats de la seva lliga com a primera tasca del dia. O els que sacrifiquen temps de feina o estudi per consultar quins jugadors del seu equip estan sancionats o lesionats.

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

"És el que en psicologia coneixem com a interval variable i és el que més enganxa. Et poses en el joc sense saber si trobaràs una cosa nova o no, així que acabes per ficar-t’hi sempre. Té coses en comú amb l’escurabutxaques: llances la moneda i unes vegades toca i d’altres no. Però tu has de calmar la teva sensació que estàs fent el possible per guanyar", desenvolupa la psicòloga.

Labrador explica també possibles "senyals d’alerta" que l’entreteniment s’està convertint en addicció: "Perdre el control o la noció del temps que li dediques i que et porta a descuidar altres facetes de la teva vida o estar constantment pensant en el joc, en els fitxatges, en els resultats... De vegades, qui pateix aquesta addicció és l’últim d’adonar-se que la té. Que algú a casa et cridi l’atenció perquè li dediques massa temps hauria de ser el primer senyal".