Els jocs ‘online’ de futbol sedueixen més de 8 milions d’espanyols

LaLiga Fantasy, Biwenger, Comunio, Mister Fantasy, Futmondo... La indústria dels fantasy de futbol ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys. De ser un entreteniment molt de nínxol, per als més futbolers, ha passat a convertir-se en una activitat social i d’oci transversal. "Des del 2019 creixem a un ritme de doble dígit anual, entre un 10% i un 12%", diu Manuel Lanchazo, director general de Biwenger, l’aplicació nascuda a Múrcia i associada al diari As, una de les líders del mercat.

Aquests tipus d’aplicacions acumulen més de 20 milions de descàrregues històriques (n’hi ha 15 de LaLiga Fantasy, segons afirmen les dades de l’organització que presideix Javier Tebas) a les botigues d’aplicacions d’Android i d’Apple, per bé que els usuaris actius no arriben a aquestes xifres. No hi ha dades objectives ni comparables del fenomen, perquè cada empresa fa càlculs diferents i algunes de les dades amb què treballen són confidencials, però les estimacions fetes per aquest diari, a partir de la informació facilitada per les fonts consultades, indiquen que més de vuit milions de persones a tot Espanya juguen activament a aquesta mena d’aplicacions. És a dir, almenys un de cada sis espanyols.

Molt més enllà de l’app

La particularitat d’aquests jocs, però, és que desborden de bon tros la mateixa aplicació en què es desenvolupen. No es tracta únicament un joc, sinó també d’un fenomen social. Al fantasy també s’hi juga en converses en grups de WhatsApp amb conyes constants, en sopars en què els que perden paguen el compte dels que guanyen, en fulls d’Excel compartits en grup en els quals s’apunta el guanyador de cada jornada...

El mecanisme d’aquests jocs, amb diferències puntuals entre uns i altres, és senzill. Un grup d’usuaris (amics, companys de feina, familiars...) forma una lliga en què competeixen entre ells. Cada un té una plantilla de jugadors de LaLiga a partir d’un pressupost limitat, que varia en forma de fitxatges entre els usuaris o de futbolistes que el sistema va situant diàriament al mercat.

Cada jornada de lliga, els futbolistes dels equips reben una sèrie de punts en funció del seu rendiment, que poden ser assignats per una persona (un cronista esportiu) o un algoritme que avalua les seves accions positives o negatives. L’usuari que aconsegueix més punts guanya aquella jornada i, en última instància, es proclama campió de la seva lliga.

A partir d’aquí, la imaginació de cadascú amplia els límits del joc mateix. "Vam acordar que, al final de la primera volta, tots els participants de la lliga havien de comprar a qui fos líder una samarreta del jugador que li hagués reportat més punts", explica el Marcos, que ara té al seu armari una samarreta de Florian Lejeune, central del Rayo Vallecano.

El factor econòmic, ben sovint, té a veure amb la creació d’un al·licient en el mateix grup per evitar les fugues de membres durant la temporada. "Fa anys jugàvem sense diners, i el que començava malament la temporada de seguida deixava de jugar. Ara seguim tots fins al final i hem establert premis per al guanyador de cada jornada, així que sempre tens una cosa per guanyar", explica el Luis sobre la lliga amb els seus amics, amb 10 anys d’antiguitat.

La prehistòria d’aquests jocs se situa el 1994, quan el diari Marca va crear la Liga Fantástica, una idea que Alejandro Sopeña, llavors redactor en cap del diari esportiu i avui director de Nous Projectes de Prensa Ibérica, va importar del Regne Unit. Els lectors del diari enviaven per correu postal els onze jugadors que consideressin a partir d’un pressupost fix i d’una valoració de cada un d’ells elaborada per experts, i tots competien contra tots. En la primera temporada hi van participar un milió i mig de persones, segons Marca.

La versió 2.0 va arribar a Espanya el 2007, amb la popularització de Comunio, llavors una pàgina web que havia fet camí a Alemanya des de l’any 2000. "A partir del 2009, gràcies al bocaorella i a fòrums d’internet, va anar creixent més i més fins a arribar a ser una de les cent pàgines més visitades d’Espanya entre el 2010 i el 2013", explica Jesús Gallo, country manager de Comunio Espanya.

Un sector en auge

A partir de llavors, i amb la progressiva popularització de les aplicacions mòbils, sorgeix cada vegada més competència al mercat, i el que era un entreteniment per als friquis del futbol s’expandeix. "El sector no ha deixat de créixer els últims anys i encara ho fa", diu Lanchazo, de Biwenger.

El perfil d’edat dels jugadors depèn, curiosament, de cada una de les aplicacions. A LaLiga Fantasy, el 60% dels usuaris tenen entre 20 i 34 anys; a Biwenger parlen d’una majoria entre 25 i 45, i a Comunio la franja més habitual és fins als 30 o 45. En tot cas, la immensa majoria són homes: a Biwenger expliquen que el 98% dels usuaris de l’app ho són.

El 2019, la xifra de negoci del fantasy de l’As es va situar en 466.000 euros, amb un benefici net de 276.000. El 2023, en els últims comptes anuals que hi ha disponibles al Registre Mercantil, la facturació s’havia enfilat fins als 680.000 euros i els guanys havien pujat fins als 306.000 euros. En aquests quatre anys, la societat mercantil propietària de l’aplicació va passar d’un patrimoni net de 309.000 euros a un d’1,78 milions. "Hem passat de tenir tres treballadors el 2019 a tenir-ne 10 en plantilla en l’actualitat", assenyala el seu director general.

El pagament, també a l’alça

Notícies relacionades

Les bombes d’amor que continuen fluint

FiraTàrrega exorcitza els fantasmes del carrer i es reinventa

Aquesta mena de jocs, tots ells gratuïts en les versions bàsiques, també acostumen a tenir funcionalitats prèmium, de pagament. "Durant anys ha representat un percentatge molt residual dels ingressos, però ara mateix guanyen importància i creixen a un ritme anual de doble dígit. L’usuari d’aplicacions ja ha començat a normalitzar el fet de pagar per aquests serveis", comenta el responsable de Biwenger.

D’altra banda, genera indústria al voltant seu: portals web i creadors de contingut a les xarxes socials dedicats a analitzar els millors fitxatges o les apostes de cada jornada, diaris digitals que incrementen les visites gràcies a la cerca d’informació útil dels usuaris... I, és clar, serveix de porta d’entrada a la indústria tradicional del futbol. "A LaLiga li interessem tots els fantasy, no només el seu, perquè propiciem que més gent estigui interessada a pagar per veure els partits per televisió, que es comprin samarretes de jugadors o que es venguin més entrades", indica Lanchazo.