Caloncho porta ‘Tofu’ a l’Apolo

Per a Óscar Alfonso Castro Valenzuela, Caloncho, el veganisme "no és només nutrició, sinó empatia animal i medi ambient", i seguint els seus preceptes "pots construir el teu gust, el teu paladar", estima. "El tofu té gust de sensatesa, per això el vaig incloure en la música". ¿De quina manera? S’aprecia a l’àlbum la recerca d’un so diàfan, sense l’excés de capes de tantes produccions pop modernes. "Instrumentacions en les quals es pugui percebre què toca cadascú, i una microfonia pròxima a l’origen del so, perquè la reverberació em genera incomoditat", explica l’artista a aquest diari des de Guadalajara, ciutat mexicana a què es va desplaçar de petit des de la seva localitat natal, Ciudad Obregón.

En termes musicals, tota aquesta teòrica es plasma en un so pop lleuger i càlid, molt obert a diversos gèneres tradicionals. "És pop amb un altre pop: el reggae, el rock steady, les balades, els boleros, la cúmbia... Música popular", resumeix Caloncho, que va créixer escoltant els Beatles per la via paterna i que es confessa "molt fan de Bob Marley i d’altres cantants jamaicans". Així doncs, trobem Wacha checa, el tema més difós de Tofu, mig temps acollidor que parla d’"exhortar a veure el que tens al voltant, a agrair-ho i a trobar plenitud en aquesta gratitud".

Sí, parlem d’un notable bonrollista, assistit per un cos teòric que entronca amb l’epicureisme, "filosofia que, a grans trets, es basa en el plaer, però no el plaer desmesurat i destructiu, com pot ser l’hedonisme, sinó un plaer molt assenyat, és a dir, el no dolor", explica. "El plaer és no tenir gana. Menjar de més et pot portar de nou el dolor i a caure en l’hedonisme. Es tracta de buscar l’equilibri i la senzillesa". Allà, la seva música encaixa com "un santuari, un refugi, un bàlsam".

Adoptar un arbre

Caloncho ha passat a l’acció impulsant el projecte Día a día, en el qual convida a adoptar un arbre per 150 pesos mexicans (6,88 euros) per contribuir a la reforestació. "Una de les coses més gratificants i boniques que puc relacionar amb la música", apunta. Els incendis són a l’ordre del dia, allà i aquí, i ell veu l’ombra dels "interessos polítics o immobiliaris" i la "corrupció, que porta al deteriorament del medi ambient".

Notícies relacionades

El llibre en català debat el seu futur en plena bonança comercial

La literatura juvenil, la penúltima frontera

Ha establert vincles i compartit gravacions amb col·legues com la seva compatriota Ximena Sariñana, la mexicanoxilena Mon Laferte i el català Carlos Sadness, i la seva projecció arriba als Estats Units, on ha girat aquest estiu. "Potser no som conscients de la magnitud de la comunitat llatina o hispana allà. És una cosa gegant", destaca. Boicotejar el país de Trump no li va passar pel cap. "¿Quina culpa té la gent que viu allà, que ja l’està patint?", es pregunta, si bé afegeix que "els disturbis d’aquestes setmanes, i els abusos, i les deportacions", es van fer notar en l’acollida del tour. "Va coincidir amb un moment terrible als Estats Units i hi va haver gent que no estava en disposició de sortir a entretenir-se. Això ho vaig poder percebre".

A la gira que el porta a Barcelona (també a València i Madrid, i a ciutats d’Alemanya, els Països Baixos, França i el Regne Unit), a més de presentar Tofu, commemora el 10è aniversari de Fruta, el seu primer àlbum. Actuarà acompanyat de dos músics. I ja pensa en el següent pas. "L’etapa de Tofu ja està pràcticament tancada. En un mes ja estaré publicant una cosa nova. Cal seguir amb la curiositat i la recerca de música i identitat".