‘Task’, el ‘thriller’ amb Mark Ruffalo que apunta a sèrie de l’any

"No sé per què, però cada vegada que intento fer una cosa diferent, acabo tornant al que conec i escrivint sobre Pensilvània i la gent que em resulta més pròxima. Segurament serà el que passi", ens deia fa quatre anys Brad Ingelsby sobre quin podria ser el seu següent projecte després de la sonada Mare of Easttown.

I no s’equivocava: amb l’esperada Task (HBO Max, des de dilluns), Ingelsby torna al seu estat natal, o per ser més precisos, el comtat de Delaware, per explicar una altra història sobre un agent de la llei enfrontat a la pèrdua i a dilemes amb el perdó o la misericòrdia. La principal diferència: això ja no és un clàssic qui-ho-va fer, sinó la pacient descripció d’un curs de col·lisió entre dos personatges. Dos homes ben diferents, "però que espero que puguin caure bé per igual", ens diu Ingelsby en una taula rodona virtual amb només uns quants mitjans de tot el món. "Si a Mare of Easttown tot es basava en el joc d’endevinar l’assassí, aquí la tensió prové de saber que aquests personatges xocaran en algun moment i no sabrem què podrà passar."

A un costat hi ha l’agent especial de l’FBI Tom Brandis (un Mark Ruffalo sense excessiu glamur, de caminar encorbat), que ha deixat posicions d’acció mentre intenta recuperar-se d’una tragèdia familiar que, com a Mare of Easttown, triguem cert temps a conèixer. Curiosament, abans d’entrar a l’Agència va estudiar filosofia i va ser sacerdot vuit anys. Ara té problemes amb la fe. "El personatge està lleugerament inspirat en el meu oncle, un sacerdot agustí que va deixar el seu lloc per casar-se amb una dona", explica Ingelsby. "M’interessava un agent de l’FBI amb aquest punt de vista: no és el paio més intuïtiu del món, no és bo amb la pistola, però té un nivell de compassió que pot considerar-se un superpoder".

La seva supervisora (encarnada per la sempre fantàstica Martha Plimpton) treu Brandis de la reflexió i el recluta per liderar el grup especial que ha d’investigar una onada de violacions de domicili en narcocases als comtats de Montgomery i, així és, Delaware. De les nou cases assaltades, set pertanyien a membres d’una banda de motards, els Dark Hearts, segons més grans traficants de fentanil del nord-est. "Hem de trobar aquest equip i evitar una guerra territorial", li diu a Brandis la seva cap.

Per a nosaltres, els espectadors, aquest equip no és cap misteri. Ja des del principi, sabem que al capdavant de l’operació hi ha Robbie Prendergast (Tom Pelphrey), desastrós però sensible pare solter, abandonat per la seva dona fa un any i encara trastocat per la mort del seu germà. De la criança dels seus fills se n’ocupa ara, bàsicament, la seva neboda Maeve (Emilia Jones, protagonista de l’oscaritzada CODA), que a més fa el menjar per a tothom. La jove no vol saber el que el seu oncle fa a les nits amb Cliff (Raúl Castillo), company escombriaire de Robbie i vell amic de la família.

Ningú és només bo o dolent

Ingelsby va construir Mare of Easttown a partir del personatge brodat per Kate Winslet, el d’una dona que ha perdut un fill i no és capaç d’enfrontar-se a aquesta mort. Ja després es va encarregar de trobar una trama en què involucrar-la. El que interessa a aquest guionista és, sobretot, el factor emocional. "Brad crea misteris i material de gènere que són drames en la seva essència", diu el director principal de la sèrie, Jeremiah Zagar (We the animals, millor pel·lícula al festival Americana del 2019), en entrevista amb EL PERIÓDICO. "El gènere és com una crossa que ajuda el drama a caminar, que serveix perquè la gent vegi coses que de vegades són crues. Per a mi és la bellesa de l’escriptura de Brad: com ens permet experimentar emocions profundes a través d’una òptica de gènere".

A l’estil del Michael Mann de Heat, Ingelsby busca paral·lelismes i distribueix equitativament el metratge entre bons i dolents, herois i malvats. Tot i que potser no hem de separar en categories tan fèrries personatges, centrals o secundaris, tan rics, tan humans, amb relacions tan complexes. Miro d’acostar-me a cada personatge sense fer judicis i mirant d’entendre que la gent pot ser moltes coses alhora", diu el showrunner. "Una de les coses que més em van agradar de Heat és que volies que De Niro se sortís amb la seva, però també volies que Pacino l’agafés. I sabies que aquestes dues coses no podien coexistir".

Moments clau

Notícies relacionades

El musical ‘Ànima’ s’instal·larà al Tívoli a partir del febrer

Lachlan Murdoch controlarà l’imperi mediàtic

El dens dramatis personae compta com a jugadors valuosos amb l’equip del mateix Brandis: la policia estatal Elizabeth Stover (Alison Oliver, de Conversaciones entre amigos); una inspectora, la sergent Aleah Clinton (Thuso Mbedu, d’El ferrocarril subterráneo), i l’agent Anthony Grasso (Fabien Frankel, de La casa del dragón), cap d’ells amb massa experiència. D’això últim sorgeixen moments de lleugeresa que sols fan que tot resulti més autèntic. "Brad, a més, no és estricte amb les seves paraules", diu Zagar. "Els actors les poden interpretar i canviar lleugerament per poder apropiar-se dels personatges i fer-los semblar reals". Per a Zagar, una de les millors escenes de la sèrie, si no la millor, es desenvolupa al cinquè episodi. "I és la més simple de totes. Són dues persones parlant. I aquesta escena representa, crec, l’ànima de la sèrie i l’ànima del cine. I sols són dos primers plans de gent parlant".

En altres ocasions, sigui com sigui, Task brilla i hipnotitza gràcies als artificis cinematogràfics i de muntatge. Al segon episodi, un inserit inesperat del personatge de Maeve causa un cop de corrent per l’espinada de l’espectador. En el poder emocional i hipnòtic de Task compta la banda sonora de Dan Deacon, antic artista indie de culte que en l’última dècada s’ha proposat també pontificar com a compositor cinematogràfic. Drama i tensió; dolor i acció; tragèdia i, amb sort, catarsi.