L’estiu del boicot, de KKR a Radiohead

¿Quines conseqüències pràctiques tenen aquests assenyalaments públics? Pel que fa als festivals (són espanyols 22 dels 63 que abasta KKR, a través de l’empresa d’entertainment Superstruct), si bé hi ha un intangible relatiu a la reputació de cada marca, el cert és que la resposta del públic no se n’ha ressentit. El Sónar va tancar amb 161.000 assistents, 7.000 més que l’any passat. El castellonenc Arenal Sound va igualar el seu rècord de 300.000, i el Resurrection Fest, a Lugo, el va batre amb 141.000. Balanços semblants van presentar el festival d’Albacete Viña Rock (240.000), el corunyès O Son do Camiño (135.000) i el d’Osca Monegros Desert Festival (50.000), mentre que el FIB, de Benicàssim, és l’únic que s’ha anotat un lleu descens, de 5.000 persones, xifra que situa el balanç en 130.000.

Baixes als cartells

Tots aquests festivals van afrontar baixes d’alguns dels artistes, significatives en el cas del FIB (Residente, entre d’altres) i al Viña Rock (Fermin Muguruza). Al Sónar, mostra que va emetre successius comunicats desvinculant-se de «qualsevol acció de KKR», en què assegurava que els seus beneficis no anaven a parar al conglomerat, van caure 30 dels 117 artistes, reemplaçats per d’altres, i va tocar especialment la moral de l’organització la renúncia d’Arca, artista que ha crescut amb el festival i l’única amb estatus de cap de cartell.

Hi ha artistes que han nedat entre dues aigües, mantenint les seves actuacions i esquitxant-les amb pronunciaments sobre Gaza: Maria Arnal, Alizzz o, a l’Arenal Sound, Bad Gyal. Tot això té equivalència en l’esfera internacional, on exerceixen un rol activista músics com Brian Eno, que està ara al capdavant d’un festival, Together for Palestine, que tindrà lloc el 17 de setembre al Wembley Arena, amb artistes com Damon Albarn, James Blake o Bastille.

Impulsant les campanyes hi ha el BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), un moviment internacional amb un llarg currículum en assenyalaments d’artistes que han ofert concerts a Israel: des de Serrat i Sabina (que el 2012 van tancar gira a Tel-Aviv) fins a Nick Cave, que va respondre tillant de «covardes i vergonyoses» les crides al boicot (i que ha mantingut topades dialèctiques amb Roger Waters, molt pro BDS). També a Red Hot Chili Peppers i Radiohead. Aquest últim grup centra ara un nou episodi: la consigna, oficialitzada a X, de boicotejar les seves pròximes actuacions al madrileny Movistar Arena. La dona del guitarrista, Jonny Greenwood, és israeliana, l’artista visual Shin Katan, i s’atribueix a la banda britànica una connivència amb les polítiques del país.

El seu cantant, Thom Yorke, va publicar el maig passat un comunicat assegurant que la «intimidació i difamació» estaven «afectant greument» la seva salut mental. Va criticar sense embuts Netanyahu i el seu grup d’extremistes, que estan totalment fora de control», un apunt que va acompanyar significativament d’un recordatori dels «actes horribles» perpetrats per Hamàs, que «s’amaga darrere del patiment del seu poble en una postura igualment cínica».

Notícies relacionades

BCN manté l’idil·li amb el teatre

El MNAC insisteix en el perill de traslladar els murals de Sixena

Passat l’estiu dels boicots, arribarà la tardor. Els festivals, a diferència d’enguany, que la tempesta els va esclatar als nassos, tenen temps de calcular com munten els seus cartells de cara al 2026. Prosperaran els debats sobre la propietat de la cultura, si bé revertir els vincles amb KKR és complex. Vist el balanç dels festivals, no sembla que les polèmiques, molt vives a les xarxes i no tan condicionants en la vida ordinària, amenacin els plans de dominació mundial de Rosalía per al 2026-2027, ni els plens de Radiohead a Madrid.

Els assenyalaments, que quan Israel forma part de l’equació adquireixen una intensitat inèdita, continuaran mentre la tragèdia que es viu a Gaza no remeti o, vistos els precedents, segurament també després.