Alatriste torna "més fosc" 14 anys després

"Vaig fer set Alatristes i tot anava bé, però me’n vaig adonar que era massa absorbent i tenia altres històries a explicar", relatava ahir l’escriptor de Cartagena durant la presentació de Misión en París (Alfaguara), la vuitena i nova entrega de la sèrie. Es va dir llavors: "Pararé, i si visc prou el reprendré per explicar el que no he pogut explicar". Estar a punt del 30è aniversari del primer capítol, i el llarg temps que ha pogut dedicar per fi a altres històries i personatges, van fer que li semblés que aquest era el moment ideal per tornar a una saga que ha conquerit una multitud de lectors arreu del món: de les edicions en castellà se n’han venut cinc milions d’exemplars, i de les seves traduccions a 22 idiomes, dos més. Ara diu que "si visc prou en faré l’últim, el novè de la sèrie".

Aquest nou episodi transcorre el 1628 i l’acció es trasllada a la capital francesa, on Alatriste i els seus companys habituals, amb la incorporació del veterà cordovès Juan Tronera, es reuneixen en secret amb el comte de Tréville, el cap d’uns mosqueters entre els quals hi ha els cèlebres Athos i D’Artagnan. El pla contempla que espanyols i francesos s’aliïn per intervenir en l’ofensiva que el rei de França, Lluís XIII, i el seu ministre principal, el cardenal Richelieu, porten a terme contra els protestants que impedeixen la unitat del país, i de passada contra l’enemic comú que són els anglesos. La novel·la, plena com és habitual de combats i conspiracions, es desplega per tota una ciutat que també és protagonista i que, segons l’escriptor, ja no existeix. "París ja no és el París dels mosqueters. No en queda res, zero. Ni tan sols el Louvre és el Louvre de llavors. He hagut d’anar a gravats, llibres antics, relats i descripcions per anar reconstruint aquest París per a la meva història."

Reverte ha sigut sempre un francòfil declarat i compta amb molts seguidors al país veí, on se l’ha arribat a batejar com el net de Dumas. Va ser l’obra Els tres mosqueters firmada per aquest autor, Alexandre Dumas, una de les primeres que el va conquerir de nen i la que ara l’ha ajudat a escriure aquesta nova novel·la. Ajuntar el capità Diego Alatriste i els seus sequaços amb els personatges de Dumas a París tenia els seus perills. Calia evitar tant sí com no que allò es convertís en un pastitx. Aconseguir que la història fluís i els personatges encaixessin de manera natural i creïble per al lector. "Era un desafiament, no era fàcil", admet.

Però quan es va adonar que coincidien les dates, l’època d’uns i d’altres, tot es va fer més fàcil. Al final, els mosqueters "passen per la novel·la i després desapareixen", però han permès que l’escriptor pogués disfrutar, gairebé com el nen lector que va ser, d’escriure aquest nou capítol en la història del seu personatge, amb elements especialment atractius com per exemple el duel entre "dues intel·ligències tan diferents" com les del sanguini comte-duc d’Olivares i el fred i calculador Richelieu.

La saga sobre el capità Diego Alatriste va sorgir, va tornar a explicar ahir Pérez-Reverte, quan va descobrir que al llibre de text de la seva filla adolescent el Segle d’Or es despatxava en tot just unes línies. "Dos segles en els quals Espanya era el que avui són els EUA: la potència principal, la llengua de moda... Els amos del món. Aquella època de grandesa i de foscor, de llums i ombres, estava sent oblidada, reduïda a quatre línies als llibres de text." Com si ell també fos un soldat de fortuna, va ser llavors quan l’escriptor va decidir posar-se a l’esquena la missió de desfer tal greuge. Volia tornar a la seva filla, i a tants lectors sobretot joves, "un recorregut per aquest món fascinant del qual un s’enorgulleix i s’espanta alhora". El primer l’hauria de confirmar amb la seva filla Carlota, i així va néixer Alatriste com una saga juvenil, amb esperit de fulletó i, des del primer moment, il·lustrat. Fa ja diverses entregues que Joan Mundet s’ocupa de les esmentades il·lustracions.

La llum amb l’ombra

El primer d’aquests llibres, el que es titulava tal qual, El capitán Alatriste, i que va publicar Alfaguara tenint com a editor Juan Cruz, a qui Reverte va voler rendir homenatge ahir, es va convertir en un èxit immediat i de pas en l’aixeta que obriria la bogeria per la novel·la històrica que es desencadenaria a Espanya els anys que van venir després. "Aquests llibres han sigut acollits amb rebuig per dos extrems: l’extrema esquerra i l’extrema dreta. L’extrema esquerra deia que són llibres sobre els terços, les glòries imperials, que Espanya, Espanya, Espanya, les banderes... L’extrema dreta, que el llibre parla de la Inquisició, que és un llibre en el qual dic coses molt negatives, que si la llegenda negra... No se n’adonen, ni els uns ni els altres, que busco això. Els llibres d’Alatriste volen explicar un món, una època. I aquella època cal explicar-la com va ser: la llum amb l’ombra. Vam ser gloriosos i infames, vam ser cruels i magnànims".

Notícies relacionades

Tornada al “cole” dels teatres de Barcelona: les obres que cal veure en aquest inici de temporada

Els Premis Goya 2026 se celebraran a Barcelona el 28 de febrer

Trenta anys i vuit novel·les després, diu Reverte que no s’ha cansat d’Alatriste. "És un bon amic. El veig assegut a la barra del bar, amb mi, prenent-se una copa". Tot i que han passat 14 anys de la seva novel·la prèvia, en la història que explica tan sols n’ha transcorregut un des del capítol anterior. Malgrat tot, reconeix que el personatge, com ell, "ha envellit". "La vida m’ha causat estralls, físics i intel·lectuals, i Alatriste se’n contamina", explica. "Aquesta vegada és més amarg, està més desesperat i té més remordiments que als altres llibres."

Diu el seu creador que Alatriste és aquí "un heroi fosc que té records foscos, que ha fet coses de les quals no està orgullós. Jo també". I admet que "igual que a mi, de la meva època de reporter, hi ha coses que vaig fer o que no vaig fer que encara m’acompanyen i que em causen remordiments, a Alatriste també. Es beneficia dels meus propis remordiments".