Els treballadors podran exigir a l’empresa un examen mèdic després de tornar d’una baixa: la llei de prevenció de riscos, en cinc claus

Díaz ha pactat amb els sindicats i contra el criteri de la patronal una sèrie de canvis per minimitzar els accidents de treball i aquests ara enfilen el tràmit parlamentari. Tardaran encara uns mesos a entrar en vigor, sempre que el Govern aconsegueixi lligar prou suports al Congrés. L’esborrany exposat a informació pública pot variar durant aquesta negociació amb els partits, però en el dia d’avui aquests són els principals canvis que planteja.

La nova llei de prevenció de riscos laborals planteja que tots els empleats passin obligatòriament un reconeixement mèdic en el moment en què siguin contractats i s’incorporin a un nou lloc de treball. «La vigilància de la salut individual comprendrà, almenys, la realització de proves i exàmens sanitaris específics efectuats, d’acord amb els protocols o altres procediments existents, respecte als factors de risc a què estigui exposada la persona treballadora. Aquesta vigilància es durà a terme a l’inici de la relació laboral, periòdicament i després d’absències prolongades de la feina per motius de salut», diu l’article 22 de la nova norma.

No obstant, la norma també contempla que els empleats puguin rebutjar sotmetre’s a les esmentades proves mèdiques i que només siguin 100% obligatòries quan siguin imprescindibles per verificar que l’estat de salut del treballador no suposa un perill per a si mateix, per a d’altres o per a l’empresa. La informació mèdica obtinguda serà confidencial, si bé l’empresa l’haurà de notificar als seus responsables de salut laboral per adaptar, en conseqüència, els llocs de treball. Actualment, les empreses no estan obligades a oferir proves mèdiques, per norma, als seus empleats, i no són habituals.

L’acord tancat entre Treball i els sindicats pretén incorporar dues perspectives dins dels protocols de vigilància de la salut a les empreses. D’una banda, la de gènere, amb l’obligació per part de les companyies d’especificar quines mesures de protecció són necessàries si el lloc l’ocupa un home o si l’ocupa una dona. «Integrar les perspectives de gènere i d’edat en la gestió preventiva, així com les altres puguin donar lloc a una desigual exposició als riscos laborals o a un impacte més elevat en la salut de les persones treballadores», recull l’esborrany.

La norma també reformula diversos elements de la llei per fer menció específica als riscos psicosocials i de salut mental. Les baixes derivades d’aquestes patologies s’han disparat en els últims anys, si bé els sindicats continuen denunciant que estan infradiagnosticades i, algunes, infrareconegudes com d’origen professional.

El Ministeri de Treball ha definit la figura de l’agent territorial, una vella reivindicació dels sindicats. Aquest seria un tècnic vinculat a les centrals que visitaria empreses en un àmbit territorial concret per supervisar que compleixen la normativa. Els suggeriria millores o correccions i, si no les portessin a terme, en podrien informar a l’Inspecció de Treball. Aquesta figura i les seves obligacions hauran de ser consensuades entre les patronals i sindicats més representatius a cada comunitat autònoma.

Un altre element que incorpora l’esborrany és la possibilitat de donar formació bonificada a les empreses de fins a 10 empleats. A Espanya, estan donades d’alta a la Seguretat Social un total d’1,1 milions de societats d’aquesta magnitud, que donen feina a tres milions de treballadors.

Els litigis en matèria de salut laboral són dels que més temps es demoren als jutjats. I a fi de desincentivar arribar als plets, l’avantprojecte de llei pretén eximir del 40% de les sancions aquelles empreses que reconeguin una falta i renunciïn a recórrer una multa o sanció als tribunals. Aquest descompte, no obstant, quedarà vetat si la sanció castiga una reiteració.

Notícies relacionades

Espanya alliberarà en només dues setmanes gairebé 5 milions de barrils de petroli de les seves reserves per la guerra a l'Orient Mitjà

El Govern rebutja retirar els pressupostos i tornar-los a presentar al juny

L’entrada en vigor dels canvis recollits en el text exposat a audiència pública no seran ni immediats ni segurs. El Govern avança una nova etapa sotmetent l’avantprojecte a aportacions i haurà de cremar-ne algunes més fins a remetre’l al Congrés dels Diputats, on haurà de ser votat pels grups. L’esborrany compta amb el suport dels sindicats, però el rebuig de la patronal, fet que pot complicar la negociació política i incentivar algunes formacions a no votar-hi a favor.

Al marge de quan acabi arribant a la cambra legislativa, les disposicions addicionals de l’esborrany estableixen una aplicació gradual dels canvis, que aniria des del 2 de gener del 2027 i es prolongaria fins a un any després d’aquesta data.