Woodstock, 1999: fogueres d’odi i testosterona
La cobdícia dels organitzadors i la irresponsabilitat d’alguns artistes es van aliar per convertir el 30è aniversari d’aquells fundacionals "tres dies de pau i música" en un perillós pandemònium marcat per l’ànsia de destrucció d’una generació "mancada de carinyo".
Al cartell van abundar grups i solistes de rock furiós com Limp Bizkit, Korn, Kid Rock i Buckcherry
Es van reportar quatre denúncies formals per violació i nombrosos casos d’agressions sexuals

Si el seminal Festival de Woodstock del 1969 es va anunciar al seu dia com "tres dies de pau i música", la rèplica que va tenir lloc 30anys més tard a uns 160 quilòmetres de l’emplaçament de la primera edició bé mereixeria l’epígraf de "quatre dies de violència i merda". Woodstock 99 ha passat a la història com un malson fruit de la cobdícia; una pira funerària feta d’escombraries i interessos corporatius en la qual uns joves criats en època d’abundància i amb la testosterona disparada van reduir a cendres (literalment) l’esperit flower power que va animar el festival original.
A l’hora de buscar responsables, cal dirigir la mirada cap als organitzadors, Michael Lang i John Scher, que, després d’haver saldat amb pèrdues el festival que van muntar el 1994 per commemorar el 25è aniversari del primer Woodstock, van decidir que en aquesta ocasió guanyarien pasta sí o sí. Per això, a l’hora d’escollir un lloc on celebrar l’esdeveniment, van fixar com a condicions que fos un espai fàcilment fortificable (a fi d’evitar que ningú es colés sense pagar), que bona part de la infraestructura estigués ja construïda i que tingués molt asfalt perquè la pluja no el convertís en un fangar (com havia passat cinc anys abans). Així, van trobar la Base de la Força Aèria Griffiss, una instal·lació militar en desús. Si eren conscients de la ironia que suposava muntar un Woodstock allí, ho van dissimular bé.
Ni ombra ni aigua
La versió oficial va consignar 186.983 abonaments venuts, una mica per sota de la capacitat estimada del recinte. No obstant, gairebé totes les fonts assenyalen que es va rebaixar la xifra autèntica per pagar menys en taxes locals i que el nombre d’assistents superava en realitat els 300.000. Tota aquella gent es va congregar en una antiga pista d’aterratge sense arbres ni ombres en uns dies –del 22 al 25 de juliol– en els quals les temperatures es van enfilar més enllà dels 38 graus. Per acabar de complicar les coses, la distància entre els dos escenaris principals era de gairebé quatre quilòmetres, no hi havia gairebé fonts d’aigua potable i l’aigua embotellada costava quatre dòlars (l’envàs petit).
El molt insuficient nombre de lavabos químics i de dutxes va fer que no tardessin a formar-se enormes cues per intentar accedir a aquests serveis. La impaciència va fer que alguns dels assistents trenquessin les canonades, de manera que la zona es va veure ràpidament embassada. Mentrestant, els lavabos portàtils van quedar inutilitzats per tant ús i es van començar a desbordar. La pudor era espantosa, però això no va impedir que molts espectadors, creient estar complint una tradició festivalera, acudissin a rebolcar-se feliços en el que suposaven que era fang. No ho era.
El perfil dels artistes seleccionats per actuar tampoc ajudava. En els antípodes del hippisme bonrotllista que va predominar a l’escenari el 1969, en el cartell de Woodstock 99 abundaven els grups i solistes de rock furiós i viril com Insane Clown Posse, Limp Bizkit, Korn, Kid Rock o Buckcherry, i l’ambient general es va anar tenyint d’un masclisme cada vegada més amenaçador i violent. "Allò es va tornar progressivament més rar, fosc i terrorífic a mesura que el públic es deixava portar pel frenesí de testosterona", va relatar el periodista de Billboard Gil Kaufman. Mentre la web oficial del festival es dedicava a publicar fotos d’assistents femenines en toples, cantants com Sheryl Crow i Alanis Morisette eren rebudes pel públic amb crits de "¡Ensenyeu-nos les mamelles!". En el balanç final consten quatre denúncies formals per violació i nombrosos casos d’agressions sexuals.
Energia negativa
Amb el recinte convertit en un autèntic femer reescalfat pel sol, la saturnal va començar a adquirir caires de pandemònium dissabte durant l’actuació de Limp Bizkit, quan el cantant Fred Durst va animar els espectadors a "tornar-se bojos" i a "treure tota l’energia negativa". Una arenga que alguns van interpretar com una invitació a llançar tota mena d’objectes a l’escenari (o sobre la multitud) i a destrossar parades i caixers automàtics. Les coses estaven malament i es posarien pitjor.
Diumenge, una organització pacifista va repartir espelmes entre els assistents amb la consigna que les encenguessin quan en el concert dels Red Hot Chili Peppers sonés la cançó Under the bridge, a tall de gest de protesta contra la proliferació d’armes. Mala idea. El que va fer la penya va ser utilitzar les espelmes per encendre fogueres fent servir com a combustible les escombraries acumulades. Els focs es van anar estenent i van arribar fins a una torre de so, mentre els Red Hot Chili Peppers alimentaven el caos interpretant una versió de Fire de Jimi Hendrix i es multiplicaven les escenes de vandalisme i violència. Va ser necessari desplegar tropes estatals de Nova York per ajudar la policia local a posar fi als excessos i dirigir els assistents cap a la sortida.
La MTV es va encarregar de retransmetre en directe tota aquesta calamitat, que ha sigut reconstruïda en el documental d’HBO Max Woodstock 99: Paz, amor y furia i en la minisèrie de Netflix Fiasco total: Woodstock 99. En aquesta última es recull el testimoni d’una espectadora veterana que havia participat en el festival de 1969 i que, al veure els rampells d’odi i devastació que es produeixen 30 anys després, observa: "Crec que a aquests nois els falta carinyo".
- Seguretat Social L’edat real de jubilació dels assalariats supera per primera vegada els 65 anys
- De la política, ¿se’n surt? (VII) Alberto Fernández Díaz: «Em va doldre que Quim Forn entrés a la presó»
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- Castells Un nou protocol sanitari protegirà la diada castellera de Sant Fèlix de Vilafranca un any després del greu accident
- Polèmica als EUA Els pares d’un adolescent que es va suïcidar després de parlar amb ChatGPT denuncien OpenAI i Sam Altman
- El sorteig europeu L’Arsenal i viatjar al Kazakhstan, les amenaces de la Champions
- EL FINAL DEL MERCAT L’impensat dilema de Fermín
- Apunt Lamine, dins i fora
- La vuelta Ayuso i els seus donen el cop a Figueres en la contrarellotge
- TENNIS Djokovic es refà i es classifica per a la tercera ronda de l’Open dels EUA