Festival de cine de Venècia
Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra
El festival obre avui les portes amb vocació de convertir-se en la rampa de llançament dels títols que mesos després competiran per nominacions dels Oscars i altres premis.

Se sol dir que la Mostra de Venècia exerceix cada any de plataforma de llançament dels títols que mesos més tard competiran per nominacions i guardons en la successió de gales que Hollywood coneix com la temporada de premis, tot i que el cert és que el 2024 el festival de Canes li va arrabassar aquest honrós paper. Encara s’ha de veure si el certamen italià recuperarà la seva punteria en la 82a edició. El que sí que està confirmat ja és que per la seva alfombra vermella passaran una allau d’actors i directors cèlebres –George Clooney, Julia Roberts, Cate Blanchett, Guillermo del Toro, Emma Stone, Emily Blunt, Yorgos Lanthimos, Emma Stone , Emily Blunt, Jacob Elordi i Jim Jarmusch..., entre d’altres– per promocionar algunes de les ficcions que més atencions acapararan al festival al llarg dels pròxims 11 dies.
‘Frankenstein’, De Guillermo del toro.
Del Toro ha somiat durant molt temps adaptar la novel·la clàssica de Mary Shelley sobre els perills de deixar que els científics juguin a ser déus, i el 2007 va arribar a dir que era una pel·lícula que "mataria per fer". Ara el seu somni s’ha fet realitat, amb Oscar Isaac a la pell de l’ambiciós doctor Victor Frankenstein i Jacob Elordi a la de la seva monstruosa creació. És el segon treball del director mexicà que competeix a Venècia; el primer, La forma del agua, va guanyar el Lleó d’Or el 2017 abans d’obtenir nombrosos altres premis, inclòs l’Oscar a la millor pel·lícula.
‘Jay Kelly’, de Noah Baumbach.
Baumbach ja va competir pel Lleó d’Or amb les seves dues pel·lícules immediatament anteriors Historia de un matrimonio (2019) i Ruido de fondo (2022) . El seu nou treball és una tragicomèdia sobre un actor de cine (George Clooney) immers en una crisi d’identitat i turmentat pel pes del seu llegat, que emprèn un viatge per Europa acompanyat pel seu representant (Adam Sandler).
‘Caza de bruJas’, de LUca GUADAGNINO.
Torna Guadagnino a la competició del festival a penes un any després de presentar Queer (2024), i el seu nou llargmetratge inclou el que potser sigui el paper més sucós de Julia Roberts des de la seva oscaritzada interpretació a Erin Brockovich (2000). Es tracta d’un drama psicològic que reflexiona sobre la cultura de la cancel·lació a través de la història d’una prestigiosa professora universitària que s’ha d’enfrontar al seu propi passat quan la seva protegida acusa d’agressió sexual un reconegut professor.
‘Bugonia’, de Yorgos Lanthimos.
Dos anys després de guanyar el Lleó d’Or gràcies a Pobres criaturas (2023), el triomf a la Mostra que li va servir de trampolí per conquerir alguns Oscars, Lanthimos i Emma Stone tornen al festival per presentar el llargmetratge que suposa la seva cinquena col·laboració. Es tracta del remake de Salvar el planeta Tierra (2003), comèdia negra de ciència-ficció protagonitzada per dos joves obsessionats amb teories conspiradores que decideixen segrestar el poderós director general d’un grup farmacèutic perquè sospiten que és un alienígena entossudit a destruir la Terra.
‘Father mother sister brother’.
Durant anys, Jarmusch ha sigut fidel a Canes, on al llarg de quatre dècades ha presentat a competició vuit de les seves pel·lícules. Ara concursa a Venècia amb el primer llargmetratge des de Los muertos no mueren (2019), un drama còmic –ell l’ha definit com una pel·lícula d’anti-acció"– en forma de tríptic que gira entorn de les relacions entre fills adults i els seus distants pares. Cate Blanchett i Adam Driver n’encapçalen el repartiment, i els acompanyen Vicky Krieps, Tom Waits i Charlotte Rampling.
‘A house of dynamite’, de Kathryn Bigelow.
El primer film de Bigelow en vuit anys suposa la tornada a Venècia quasi dues dècades després que En terra hostil iniciés aquí un recorregut comercial que acabaria donant-li sis premis Oscars, inclosos millor pel·lícula i millor direcció. Definit com un thriller polític en la línia d’altres títols de la directora, com La noche más oscura (2012), segueix un grup de funcionaris de la Casa Blanca que, davant l’amenaça d’un atac amb míssils contra els EUA, emprenen una carrera per determinar qui n’és el responsable i com ha de respondre-hi el Govern.
‘No other choice’, de Park Chan-wook.
Vint anys després de guanyar tres premis a la Mostra amb Sympathy for Lady Vengeance (2005), el cineasta sud-coreà torna a aquesta competició amb una barreja de thriller i sàtira anticapitalista basada en la novel·la The ax (1997), de Donald E. Westlake, ja adaptada al cine al seu dia per Costa-Gavras a Arcadia (2005). El seu protagonista és un home decidit a aconseguir una nova feina després de perdre la que havia ocupat durant dècades i que, després d’una llarga i infructuosa recerca, decideix eliminar la seva competència sigui com sigui. La massacre està servida.
‘The smashing machine’, de Ben Safdie.
Repassa la turbulenta vida de Mark Kerr, llegenda de les arts marcials mixtes, per reflexionar sobre el preu tant de la fama com de l’obsessió pel triomf. Per a Dwayne Johnson suposa el primer paper dramàtic de relleu –donada la seva trajectòria com a wrestler, és un paper fet a la seva mida, i podria donar-li accés a premis cinematogràfics de prestigi per primera vegada en la seva carrera-, i és també el primer llargmetratge com a director en solitari de Safdie, fins a ara conegut sobretot pels adrenalínics thrillers Good time (2017) i Diamantes en bruto (2019), codirigits amb el seu germà Josh Safdie.
‘nUEstra tIerra’, de Lucrecia Martele.
Suposa la tornada a la Mostra de l’aclamada cineasta argentina, que va presentar aquí Zama el 2017 i va presidir el jurat del festival el 2019. La pel·lícula és un híbrid entre ficció i documental que combina diferents gèneres i narra la veritable història de l’assassinat del líder indígena Javier Chocobar en mans d’un terratinent blanc el 2009, fet que va derivar en un judici el 2018 i va obrir un debat sobre el passat colonial a l’Argentina.
Notícies relacionades‘El magO del Kremlin’, d’Olivier Assayas.
El seu repartiment inclou Jude Law donant vida a un jove Vladímir Putin que ascendeix al poder durant els últims anys de la Unió Soviètica, però el seu veritable protagonista és Paul Dano a la pell d’un personatge fictici inspirat lliurement en Vladislav Surkov, excèntric empresari que va ser la mà dreta de Putin i que va moure els fils al Kremlin. Aquest film es basa en la novel·la homònima del 2022 de Giuliano da Empoli, que ofereix una inquietant mirada tant al turbulent passat recent de Rússia com al seu atribolat present.
- "Tiren per terra tot el nostre esforç"
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- Altamont, 1969: la mort de l’era ‘hippy’
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%