Perfil
L’actor sense histrionismes que fa bo tot treball on apareix
John Simm
L’antic Bernard Sumner de ‘24 hour party people’ és un primogènit repudiat a ‘Yo, Jack Wright’, l’última de les infinites sèries britàniques en què l’hem vist brillar durant gairebé tres dècades. La ficció, una mena de ‘Succession’ en clau de misteri, arriba avui a Movistar+.
Russell Crowe va assumir el paper de Simm en el ‘remake’ de Hollywood de ‘L’ombra del poder’
Els últims anys ha aparegut en sèries com ara ‘Mad dogs’, ‘Exile’, ‘The village’, ‘Prey’ i ‘Grace’

¿Cal veure Yo, Jack Wright, que estrena avui Movistar Plus+? Probablement no, llevat que vostè sigui un completista de John Simm i sàpiga que aquest actor sense histrionismes fa bo, en certa manera, tot allò on surt. Aquesta mena de Succession en clau de misteri d’assassinat sembla gairebé bona gràcies a la tasca dels seus intèrprets, entre ells Simm com a Gray Wright, primogènit d’un magnat del maó que apareix mort en el que sembla, excepte per algun detall estrident, un suïcidi. La pregunta principal de la sèrie és el sempitern "¿qui ho va fer?", però per a Gray és una altra de ben diferent: "¿Com pot ser que el meu pare em deixés tan poc en herència?". A la seva filla Emily (Ruby Ashbourne Serkis) no li estranya en absolut que el seu avi fos tan garrepa amb un home de coneguda irresponsabilitat i poc tacte fins i tot amb els seus familiars més pròxims.
Que Gray sigui productor musical encaixa amb la biografia de Simm. El seu pare (no biològic, una cosa que va descobrir l’any passat en un programa de la cadena britànica de televisió ITV) va ser Ronald Simm, un músic de Manchester que li va ensenyar a tocar la guitarra i se’l va emportar a fer concerts quan el nano tenia només 12 anys. L’aprenent es va convertir en mestre: la seva banda Magic Alex (batejada així en honor al guru tecnològic grec dels Beatles) va obrir per a Echo & The Bunnymen en dues gires; John va ser convidat per Ian McCulloch, líder d’aquells, a tocar en el seu disc en solitari Slideling, del 2003.
Obsés dels Beatles
Quan a The Guardian li van demanar que es definís en poques paraules, Simm va contestar: "Obsés dels Beatles". Aquesta passió per la música explica que al principi de la seva carrera el veiéssim a Human traffic, equivalent gal·lès i encara més clubber de Trainspotting, o com el Bernard Sumner de New Order a 24 hour party people, aquell recorregut per l’escena musical de Manchester entre 1976 i 1992. Amb el seu director, l’eclèctic Michael Winterbottom, va repetir en dues més de les seves millors pel·lícules, Wonderland i la rodada al llarg de cinc anys Everyday.
Hi va haver un temps en què va voler ser Brad Pitt, actor que a punt va estar de robar-li el paper protagonista al remake de Hollywood d’una de les seves sèries, el thriller polític del 2003 L’ombra del poder (finalment va ser Russell Crowe qui l’hi va treure). Però es va haver de conformar (no és el pitjor consol) de convertir-se en estrella de les sèries britàniques, sobretot després de l’estrena de Life on Mars, la sèrie astuta i esteta sobre un inspector de policia transportat fins al 1973 després de patir un atropellament. Acompanyat per l’esquerp inspector en cap Gene Hunt (Philip Glenister), investigava una sèrie de crims de modus operandi familiar. I es deixava distreure per la seva col·lega Annie Cartwright (Liz White), el millor dels 70.
Com amb L’ombra del poder, hi va haver remake nord-americà, aquesta vegada com una sèrie en la qual brillaven Harvey Keitel com a Gene i Gretchen Mol com a Annie. Una mica més inesperat va ser el remake espanyol d’Antena 3, que adaptava les referències culturals fins i tot en el títol: La chica de ayer, en una picada d’ullet a Nacha Pop, tot i que el 1977 de l’acció encara faltessin tres anys perquè la cançó es publiqués.
Notícies relacionadesUna fita anomenada ‘Grace’
El 2007, Simm va debutar com a encarnació del malvat Amo en la tercera temporada del revival de Doctor Who. Tres anys després, quan començava a acostumar-se als ritmes de la televisió, es va ficar a si mateix en problemes acceptant esdevenir Hamlet al West End de Londres. En l’última dècada i mitja ha anat alternant treballs escènics amb sèries com ara Mad dogs, Exile, The village, Prey o, per descomptat, Grace, en la qual ha fet el paper de la seva vida, segons bona part de la premsa britànica. Simm treu el seu millor costat taciturn i torturat com la més famosa creació de Peter James, el comissari de policia Roy Grace, al qual la desaparició de la seva dona el fa optar cada vegada més per utilitzar mètodes que son són poc ortodoxos. Simm feia nou (i bo) el vell a força de tranquil·la mestria. Ja no està disponible a Movistar Plus+, però... sempre ens queda Yo, Jack Wright.
- Testimoni D’un casament secret amb una catalana a un matrimoni concertat al Pakistan: «He assumit que no em tornaré a enamorar»
- Reinvenció d’una icona La multimilionària reforma de l’hotel Arts
- Òbit Mor Verónica Echegui als 42 anys
- Badalona Albiol denuncia la falta d’infraestructures que ha obligat a tancar les platges de Badalona: «En 11 anys no s’ha construït res»
- Històries de les Glòries (4) L’escalèxtric viatger de Porcioles
- Alimentació El gegant colombià Grupo Lux adquireix Syra Coffee
- Reunió a l’Aràbia Saudita Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"
- Empreses Baleària compra la naviliera Armas Trasmediterránea
- Competència Dues marques de calçat infantil s’enfronten als tribunals
- Reunió bilateral a la Casa Blanca Trump lloa el líder de Corea del Nord mentre rep el sud-coreà