‘La comunidad’, Hitchcock i Polanski a ‘13, Rue del Percebe’

La realitat en què es va inspirar De la Iglesia per ordir la història de La comunidad sorgeix de la casa familiar a Bilbao. Sota del pis de la seva mare hi vivia una dona amb síndrome de Diògenes. No solament això. La mare del cineasta li va demanar que baixés al pis de la veïna per arreglar unes goteres i De la Iglesia es va trobar amb un sinistre panorama d’escombraries, excrements i escarabats.

Posant en el centre d’un escenari tan dantesc un personatge moribund, De la Iglesia i el seu guionista, Jorge Guerricaechevarría –amb qui ha escrit una bona part de les seves pel·lícules, d’Acción mutante a Mi gran noche–, van conjuminar una història en què va sobrevolar inicialment una idea de Guerricaechevarría arrelada amb l’actualitat de la crisi de la vivenda: l’obsessió dels veïns que volen eliminar un inquilí que gaudeix de renda antiga.

300 milions a la brossa

Van completar l’original entramat amb una referència a L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, i amb això van brodar definitivament la peripècia argumental. Julia, una agent immobiliària més aviat grisa (Carmen Maura), troba 300 milions de pessetes amagats entre la brossa del pis d’un avi mort i els amaga a l’apartament de dalt. La comunitat de veïns del vell edifici de la Carrera de San Jerónimo de Madrid, controlada per un ambiciós administrador (Emilio Gutiérrez Caba), intentarà quedar-se els diners i eliminar tan molesta inquilina.

L’estil de La comunidad, com és habitual en la major part del cine del director, beu de l’absurd, la comèdia negra i el costumisme fantàstic i còmic, amb unes gotes de cine de terror. Hi destaquen les referències a Alfred Hitchcock i a l’imaginari del còmic 13, Rue del Percebe, les famoses planxes de Francisco Ibáñez que disseccionaven en un únic pla general seccionat en una desena de situacions el que passa als pisos d’una altra famosa comunitat. La manera de filmar l’edifici i Maura en les altures pot recordar el relat gòtic, i aquesta egoista i finalment sinistra comunitat de veïns no dista pas gaire de la de La llavor del diable, de Roman Polanski.

El film va inaugurar el festival de Sant Sebastià del 2000 i Carmen Maura va guanyar el premi a la millor actriu, guardó que va repetir als Goya, en què també van ser premiats Gutiérrez Caba i l’equip d’efectes especials comandat per Félix Bergés. Tot i que Maura (que intervindrà en la pròxima pel·lícula del director, La cuidadora, prevista per al 2026) assumeix el protagonisme més gran, La comunidad és una proposta coral amb un estudiat repartiment de característics: Gutiérrez Caba, Kiti Mánver, Terele Pávez, Sancho Gracia, Jesús Bonilla, María Asquerino, Marta Fernández Muro, Ramón Barea i uns llavors poc coneguts Luis Tosar i Antonio de la Torre. Després del fracàs del seu film anterior, Muertos de risa, De la Iglesia es va recuperar amb escreix: La comunidad va costar dos milions i mig d’euros, en va recaptar gairebé set milions i va obtenir crítiques excel·lents.

Si un dels temes predilectes de Polanski ha sigut el dels veïns com a sinònim de molèstia i inquietud –l’esmentada La llavor del diable, Repulsió, El quimérico inquilino–, aquest és també un dels centres gravitatoris de La comunidad. De la Iglesia feia referència a la incomoditat que és de vegades la trobada a l’ascensor amb un veí amb qui gairebé no parles i recordava casos com el de l’home que va matar un veí perquè posava la música molt alta o el descobriment de gent gran que fa setmanes, mesos o fins i tot anys que és morta a casa seva sense que se n’hagi adonat ningú.

El vestit de Darth Vader

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

De tot plegat en sorgiria la part més fosca de La comunidad, que és també una comèdia que entronca amb una certa idea de l’esperpent i l’humor negre i costumista de què De la Iglesia sempre s’ha sentit hereu, el de les pel·lícules de Luis García Berlanga i Marco Ferreri escrites per Rafael Azcona els anys 60. I amb... ¡La guerra de les galàxies! Eduardo Antuña interpreta Charly, un dels pocs veïns que s’avé amb la protagonista. Ell es defineix pel vestit de Darth Vader que vesteix tothora. Abillat així i brandint una esperpèntica espasa làser, s’enfronta a la resta dels veïns i llança la frase "Massa tard. La princesa ha fugit. La revolució triomfarà. ¡Visca la República!" abans de rebre un bon cop de puny, com abans rebia un mastegot de la seva mare (Kiti Mánver), que considera que, vestit del Lord Sith, el seu fill sembla un travesti.

"Vam posar a Antuña el casc de Darth Vader i ens en vam enamorar", recordava temps després De la Iglesia. I va començar el procés per obtenir els drets. "Star Wars España ens van dir que mai, que mai, que prohibirien la pel·lícula i que ens destruirien". Però, "després no va passar res. No teníem els drets, però s’ho van prendre finalment com un fan art. Si n’era, de petita, la pel·lícula per a ells".