Pianista i dandi de la rumba catalana

Va ser Josep Maria Valentí, Chacho de nom artístic, Tío Chacho per als gitanos pròxims, un artista central de la rumba catalana dels anys 60 i 70, i potser el més singular de tots: tenia estudis musicals, va introduir el piano en el gènere i sempre anava de vint-i-un botons, tant si eren temps encartronats, ié-ié o de moda disco. No us confonguéssiu: havia estudiat música, tocava el piano i vestia com un dandi, però era un terratrèmol musical. Chacho va morir dilluns a Jerez de la Frontera a 84 anys, va informar la Plataforma per a la Defensa de la Rumba Catalana en nom de la família.

Chacho va néixer l’11 de novembre de 1940 al barri barceloní del Raval, llavors el barri del Portal. Nucli principal de la rumba a Barcelona juntament amb Gràcia. Va deixar empremta al Conservatori del Liceu tant per la seva "oïda privilegiada" com per la seva tendència a saltar-se les regles, explica el seu fill Amadeu al documental El ventilador. Va créixer en un entorn musical, tant el familiar com el veïnal. En Pere Pubill Calaf, el futur Peret (1935-2014), va trobar un camarada. Tots dos van acompanyar La Camboria en tablaos, o el que fossin, de la Costa Brava i en el seu debut discogràfic. Chacho com a palmer i corista, Peret com a guitarrista.

Els primers epés, de 1965, el presentaven com a Chacho y sus Rumbas, però aquell mateix any la discogràfica EMI va decidir treure partit del seu fet diferencial i el va rebatejar a les tapes dels discos com a El Piano de Chacho y sus Rumbas. La seva manera de cantar era més dramàtica o bambinera que l’habitual en la rumba catalana, tot i que Antonio González, el Pescaílla, també podia ser molt intens. Chacho no perdia la compostura ni en els pics d’exaltació. El seu trepidant grup d’acompanyament solia estar format per Ramon Ximenes, el Huesos, Francisco María Escoudé, Ninos, i Enric Giménez, Enriquet, aporta l’historiador de la rumba Txarly Brown a Achilibook. El piano afegia tant gust com sumptuositat a la proposta de Chacho. Entre 1965 i 1977, va publicar cinc elapés i més de 20 epés i singles. Va ser protagonista de la pel·lícula Con ella llegó el amor (1970), dirigida per Ramón Torrado el 1970. El coneixien com el primer ministre de la rumba. No va fer el gran salt comercial com Peret.

Després de l’eclipsi total

Notícies relacionades

Mor Robe Iniesta als 63 anys, veu i ànima d’Extremoduro

L’últim tità del rock espanyol

El 1994, passat l’eclipsi total de la rumba catalana els 80, va actuar a les festes de la Mercè. Johnny Tarradellas va recuperar Chacho per al seu àlbum Som la rumba (2000). El 2011 Chacho va vindicar el seu àlies a l’elapé al seu nom Primer Ministro de la Rumba, i el 2015 va publicar la seva última gravació, l’àlbum El duende, la luz y la noche, com a part de Rumbacalí, projecte juntament amb Maruja Garrido i Lita Claver, la Maña. D’aquell any són les últimes fotos de Chacho a l’arxiu d’EL PERIÓDICO, amb magnífica pellissa.

Amadeu Valentí i Rosa Pubill, filla de Peret, lideren la Plataforma per a la Defensa de la Rumba Catalana, que té com a objectius la promoció i el reconeixement del ritme mestís barceloní com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco.