La Cubana homenatja el teatre ‘amateur’

La Cubana celebra també el 45è aniversari amb aquest espectacle. "Tenim la sort que el públic ha sigut al nostre costat durant 45 anys i hem aconseguit viure del teatre, que és una cosa que mai a la vida havíem pensat", celebra Milán. "Tots hem començat amb el teatre d’aficionats. Nosaltres mateixos en venim. Per això volíem fer aquest homenatge, que és més aviat un caprici nostre", expressa l’actor. "El teatre existeix a tot l’Estat, però el teatre d’aficionats com a fenomen es troba principalment aquí, a Catalunya. Fins i tot molts pobles de mil habitants tenen el seu propi espai. Això, vulguis que no, crea més teatre", reflexiona.

Escola d’imaginació

No obstant, es tracta d’una manera de fer interpretació que no sempre ha gaudit de bona salut. "Del teatre amateur no se n’ha tingut cura. En tenen cura ells mateixos, els ateneus, els centres parroquials, les societats recreatives... Gràcies a ells, el fenomen continua", expressa Milán. Una manera de fer artesanal i una escola en què s’aprèn l’ofici perquè, com que no hi ha mitjans, se l’han d’autogestionar. "Jo he après que els diners són importants, però és molt més important la imaginació. Com que el teatre d’aficionats no té els recursos, han de pensar com poden fer les coses sense aquestes possibilitats econòmiques", revela el director de la companyia.

¿Per què han triat L’amor venia amb taxi per a aquest homenatge? "És una obra amb molt d’èxit, molt coneguda per totes les companyies de teatre d’aficionats de Catalunya, i ens va semblar que era la més adient perquè tothom referenciés el teatre amateur", comenta el fundador de La Cubana. En aquest cas, la companyia versionarà l’obra en forma de musical "fet a la catalana" i al seu "propi estil", amb elements que caracteritzen el grup, com per exemple l’humor, la participació del públic i "molt d’amor cap a una manera especial d’entendre el teatre". "És una cosa diferent i apartada del que hem fet sempre –revela l’actor–, però alhora és La Cubana al 100%".

El musical es podrà veure exclusivament a la sala del Raval a partir del 17 de setembre. "Aquest és el sancta sanctorum, el temple del teatre català per excel·lència", comenta Milán sobre el Romea. També la zona que envolta el teatre sempre ha sigut important per al món de la interpretació. Als voltants hi havia la perruqueria de Maret, a la Rambla; els germans Salvador, escenògrafs, al carrer Carretes, i al carrer de Sant Pau hi havia la desapareguda editorial Millà, on es nodrien totes les companyies de teatre. "El Romea i tot el que l’envolta és la història real de l’espectacle", assegura el director.

Per això, apunta, no tindria sentit que l’espectacle fes una gira fora de Barcelona. "No l’entendrien. A Catalunya, sí, però no coneixerien les connotacions sobre Barcelona, per exemple. Fora d’Espanya, l’hauríem d’adaptar per explicar-lo d’una altra manera i no val la pena perquè és una cosa molt nostra", detalla.

Notícies relacionades

El Summerfest de la Cerdanya obre l’edició amb més cabuda i concerts

Jueu i contra Netanyahu

Costumisme

L’amor venia amb taxi, de Rafael Anglada, es va estrenar el 1959 al Romea. "Durant el franquisme tot aquest teatre va servir de molt, primer perquè durant els anys 40 estava prohibit fer teatre en català, però després, quan van treure la prohibició, deixaven fer aquestes comèdies i poca cosa més", recorda Milán. Un gènere teatral que, exposa el director, de vegades ha sigut "menyspreat". No obstant, gràcies a aquestes obres, d’alguna manera, "les companyies amateurs s’expandien i portaven al públic el teatre català, tot i que fossin aquestes comèdies costumistes".