Quan crema la pantalla

‘El llarg i càlid estiu’ (Martin Ritt, 1958).

El sud nord-americà descrit en les obres de William Faulkner no necessita la calor per ser dramàticament asfixiant i pertorbador. Però les altes temperatures de l’estiu ajuden el narrador. L’adaptació que va fer Martin Ritt d’una sèrie d’històries curtes de l’autor de Mentre agonitzo va tenir molt en compte la temperatura física i dramàtica. La suor corporal corre en paral·lel a l’ambició desmesurada o a la baixesa moral dels personatges: el patriarca d’una rica família (Orson Welles), les seves filles (Joanne Woodward i Lee Remick), el pusil·lànime fill (Anthony Franciosa) i el jove buscavides que arriba a la localitat per menjar-se el món (Paul Newman). (Disponible a Filmin).

‘La gata sobre la teulada de zinc’ (Richard Brooks, 1958).

Realitzada el mateix any que El llarg i càlid estiu, amb el mateix protagonista, Paul Newman, i de nou entorn d’una família del sud, rica i disfuncional, però adaptant un altre meridional il·lustre, Tennessee Williams. Aquí la calor consumeix els personatges i es transforma en ambició, mentides, alcoholisme i actituds morboses, l’univers decrèpit de Williams en estat pur. El patriarca està malalt i els seus fills o se’n desentenen o esperen la seva mort per quedar-se amb els diners. Només Elizabeth Taylor, dona de Newman en la ficció, mostra una mica de de dignitat. (Disponible a Movistar Plus+ i Filmin).

‘Carga maldita’ (William Friedkin, 1977).

A El salario del miedo, un extraordinari film dirigit per H. G. Clouzot el 1953, diversos treballadors d’una companyia petrolífera transporten dos camions plens de nitroglicerina per camins accidentats. La calor és insostenible i perillosa: la nitroglicerina sua, com diuen els protagonistes, i pot explotar en qualsevol moment. Friedkin va rodar un no menys extraordinari remake en el qual Roy Scheider i Paco Rabal comanden el grup de pàries que ha de fer el mateix. Els durs elements i la música de Tangerine Dream componen una aventura angoixant. (Disponible a Filmin i Prime Video).

‘Foc en el cos’ (Lawrence Kasdan, 1981).

La primera pel·lícula com a director de Kasdan, que va ser guionista de Spielberg i Lucas, va prendre prestats elements del cine negre amb dona fatal que porta a la destrucció el seu incaut amant: Perdición, Retorn al passat o El carter sempre truca dues vegades. Kathleen Turner és la dona casada amb un ric home de negocis que sedueix un jove advocat, William Hurt, i prepara amb ell l’assassinat del marit. Kasdan hi va afegir la calor de la costa de Florida que amara els cossos dels amants, fa pujar la temperatura dramàtica de la intriga i converteix els vasos de te gelat en protagonistes. El títol original és Body heat, calor corporal. (Disponible a Apple TV).

Notícies relacionades

Tom Cruise declina rebre un premi a la seva trajectòria de mans de Trump

‘El día del Watusi’: la gran novel·la de la Barcelona de la Transició, de l’A a la Z

‘Un dia de fúria’ (Joel Schumacher, 1983).

Michael Douglas, en una de les interpretacions més convincents de la seva carrera cinematogràfica, encarna un ciutadà que en aparença és d’allò més normal. El dia a Los Angeles comença amb unes altes temperatures. Surt de casa camí de la feina però de seguida es veu atrapat en un embús monumental. El protagonista comença a posar-se nerviós, després empipat i finalment furiós. I armat d’un rifle, liquida les seves frustracions (de dretes) exercint la violència de manera demencial. No sabrem mai què li hauria passat al bo de Douglas sense la calor. Mai en un film nord-americà la xafogor i la humitat havien despertat tanta ira. (Disponible a Movistar Plus+ i Apple TV).