Canàries, epicentre dels rumors falsos: l’èxit de la desinformació sobre canvi climàtic i la immigració es posa a prova a les Illes

Així ho va descriure Rocío Benavente, periodista científica especialitzada en verificació a la Fundació Maldita.es, que va afirmar que "aquests dos temes activen o sensibilitzen idees preconcebudes a Espanya i Europa". Ho va fer a la Jornada per combatre rumors falsos i desinformació sobre el canvi climàtic, organitzada per IRLab del Govern de Canàries, on també va explicar com es gesten aquestes informacions falses, el seu recorregut històric i com les xarxes socials han canviat la forma de difusió.

"Canàries és un lloc especialment exposat als problemes meteorològics i també és una en què la migració ha impactat més", va insistir Benavente, que va concretar que "a Canàries es posen a prova arguments proveta per experimentar amb narratives desinformadores", insisteix. D’aquesta manera, es pot saber quins missatges tenen més èxit entre la població, i els que "calen, escalen".

A Canàries, per exemple, una de les narratives desinformadores que més impacte ha tingut en l’opinió pública és que els immigrants reben un tracte millor que els residents. I aquest significat subjau en missatges que es fan virals a internet com ara: "als immigrants que arriben en pastera els donen un mòbil i els porten a hotels de 5 estrelles, mentre a la meva mare no li arreglen les goteres".

En el cas del canvi climàtic, amb missatges com "la natura recupera el que és seu" subjau una narrativa sobre que no existeix cap solució factible per afrontar la crisi climàtica. "Tots dos temes es combinen i es tiren endavant amb molta freqüència, perquè l’ecosistema ho afavoreix i ho permet", va destacar la Benavente.

Cinc riscos de la desinformació

Ho va fer el mateix dia en què un informe de Seguretat Nacional ha comptabilitzat un total de cinc riscos que mostren una pitjor evolució en cinc anys. Així, a més de la immigració, hi ha la vulnerabilitat del ciberespai, la tensió estratègica i regional, els efectes del canvi climàtic i les emergències i les catàstrofes.

Sobre les campanyes de desinformació alerta que "busquen influir en processos polítics, erosionar la confiança en les institucions, modelar l’opinió pública i debilitar la cooperació internacional" i parla de narratives que busquen "entrellaçar" migració amb inseguretat per projectar un deteriorament de la seguretat pública.

Els rumors falsos sempre han existit, però ara van més de pressa

Benavente va començar la seva conferència magistral, a la seu de Presidència del Govern, recordant que els rumors falsos "no són res de nou". El primer de què es té registre, de fet, són una sèrie d’articles que van aparèixer en un diari estatunidenc el 1835, en què s’afirmava que un investigador havia descobert vida a La Lluna. "La font era un astrònom real", va recordar Benavente, que va explicar que aquells articles —un total de sis— es van poder difondre per tot el país gràcies al ferrocarril.

Ara les informacions ja no necessiten un transport terrestre ultraràpid, perquè corren a una velocitat moltíssim més ràpida i eficient a través de les xarxes socials. "La desinformació es mou on hi ha conversa pública", va insistir Benavente, que va recalcar que "ara ocorre en un entorn especialment vulnerable". En aquest cas, aquestes plataformes compleixen una doble funció: d’una banda, expandeixen la conversa pública més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals i, de l’altra, segmenten l’atenció de la població.

Davant el benefici de la instantaneïtat i la connexió a llargues distàncies, les característiques de les xarxes socials han mostrat, amb el temps, conseqüències perverses. Una d’elles és la polarització social. "Una persona pot anar al teu costat al transport públic i tenir una percepció diferent de la teva sobre el mateix fet", va recalcar. D’altra banda, la informació que es rep a través d’aquestes plataformes ho fa a través de grups o persones que coneixen, sense "un criteri professional que la jerarquitzi".

La pandèmia, punt d’inflexió

La pandèmia va ser un moment crucial en l’avançada de les fake news, tot i que abans "ja s’havien provat algunes tècniques d’ingerència estrangera en campanyes de desinformació" durant el referèndum català del 2017. Amb la irrupció del coronavirus, es van crear grups de Telegram on milers de persones llançaven i difonien rumors falsos relacionats amb la pandèmia. "Tanmateix, hi va haver un moment en què en aquests mateixos grups es comença a parlar d’altres temes, com la guerra d’Ucraïna o la crisi climàtica", va assegurar la periodista.

Notícies relacionades

La causa de beatificació de Gaudí estudia com a possible miracle la curació d’un nadó català el 2023: «Ja està en estudi»

La família d’Airam revela noves pistes sobre el seu parador després de gairebé tres mesos desaparegut

Va ser llavors quan els professionals de la verificació d’informació es van adonar que el que interessava no era tant la informació sanitària, sinó "crear alternatives contra l’status quo del consens cientificodemocràtic". El punt en comú de tots aquests temes, a més, sempre acabava sent el mateix: "ens menteixen o ens enganyen". "Hi ha un gran interès a difondre aquest tipus de narrativa i hi ha molt talent per fer-ho, la idea és treure la gent del consens i ficar-la en la bombolla dialèctica dels bàndols".

El resultat, com insisteix Benavente i ratifica l’informe de Seguretat Nacional, "és que es produeix un impacte en la qualitat democràtica i social, així com un problema per a la seguretat i la vida de les persones".