El cas Sixena, obert per vacances: les visites al MNAC creixen a l’estiu a l’espera de nous informes tècnics

Han desaparegut les bastides i els equips de mesurament, sí, però la sala 16 del museu barceloní, aquí on s’exposen les pintures murals de la sala capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, encara presenta un aspecte inusual. Ni rastre, per exemple, de l’exquisit assortiment d’arquetes, incensaris, creus i bàculs, entre altres objectes d’orfebreria medieval, que es podia veure sota els bastidors que suporten les pintures. Tampoc està a la vista, una pena, l’atractiu colom eucarístic de coure daurat del segle XIII que dominava l’estada.

En un racó, els expositors que fins fa poc albergaven tots aquests objectes resten abandonats: el museu va haver de retirar-ne els mòduls per facilitar la feina dels tècnics i, des d’aleshores, continuen allà, arraconats i completament buits. Ningú sembla prestar-los massa atenció. Tampoc les pintures, dit sigui de passada, desperten aquest matí excessiu interès: un parell de turistes passen sense aixecar ni la vista, una mare intenta explicar-li a la seva filla perquè sembla que estiguin "cremades" i un visitant local s'interessa per les altres pintures de Sixena, el conjunt profà que inaugura les sales de gòtic i que també és objecte de disputa. Una mica més enllà, el guia explica a un grup de visitants ‘El martiri de San Bartolomé’, de José de Ribera («clar que pateix, l’estan escorxant viu», informa), però en la 16, punt final de la ruta romànica, el silenci és sepulcral.

Visites a l’alça

Una raresa, sens dubte, fruit de la xafogor general, ja que el més habitual és just el contrari: interès creixent i visitants encuriosits. Perquè, no tot serien males notícies per al MNAC, la polèmica sembla haver revifat lleugerament l’interès per les sales medievals i ha ajudat a incrementar les xifres d’assistència. Segons dades facilitades pel museu, el nombre de visitants a les sales de romànic va ser de 38.182 persones al juny i de 40.932 al juliol. En els mateixos mesos de l’any anterior, la col·lecció d’absis, pintures murals, taules i escultures va aconseguir atraure 25.724 visitants al juny i 31.547 al juliol. «Sí que es percep un augment, però també és cert que cada any creixem, així que no tot es pot atribuir a Sixena», matisen des del museu barceloní, que fins a finals de juny sumava 491.000 visitants davant els 433.472 del mateix període de l’any anterior. 

Des de la pandèmia, afegeixen, les xifres no han fet més que créixer any rere any, per la qual cosa això d’aquests últims mesos entraria dins d’una lògica de normalitat. Amb tot, el museu sí que constata un «repunt de l’interès per Sixena». «Hi ha visitants que pregunten en romànic, així que potser sí que hi hagi un 10 % més de visitants que venen específicament per això, tot i que és difícil de saber», relativitzen.

A l’espera de veure com acaba l’agost, el 5 de setembre, dins del termini legal establert, hi haurà més novetats: arribarà llavors la bateria d’informes tècnics i científics amb què el MNAC espera convèncer la jutge que no es poden moure les obres sense provocar danys «irreparables». En la seva interlocutòria, la magistrada instava a restituir les pintures en un termini de 7 mesos o, si això no era possible, a presentar un cronograma alternatiu. Però el museu barceloní ha insistit sempre que no es tracta «ni d’una qüestió de temps ni de cronograma, ja que el temps no altera els riscos que se sap del cert que existeixen». 

Entusiasme moderat

A peu de sala, i malgrat l’enrenou mediàtic que va generar la sentència del Tribunal Suprem a finals de maig i que obligava el MNAC a tornar les pintures, l’entusiasme continua sent moderat. Tampoc és que sigui un dia especialment atrafegat al museu barceloní, però la majoria de visites a les pintures murals de Sixena es liquiden amb una mirada de reüll, un cop d’ull fugaç, mentre es busca la porta de sortida que connecta amb la botiga del museu.

«Era millor la fusta aquella que semblava un còmic», li xiuxiueja al seu acompanyant un jove sens dubte impermeable als encants dels retrats de les genealogies de Crist i a les escenes de l’Antic i del Nou Testament que van sobreviure a l’incendi del 1936. La fusta, per cert, ha de ser la Viga de la Passió, minuciosa i acurada miniatura d’entre 1192-1220 que destaca per la seva policromia arrabassada i brillant. Res a veure, per desgràcia, amb les pintures en disputa, un «malalt en coma», en paraules del director del MNAC, Pepe Serra, l’esplendor del qual va ser pastura de les flames.

Segons pot llegir-se a la cartela que presideix la sala, " les pintures que decoraven la sala capitular de Sixena són una obra capital de l'art 1200. El monestir aragonès es va incendiar el 1936, durant la Guerra Civil. De la sala capitular es va perdre l’artesonat mudèjar, mentre que les pintures dels murs van resultar danyades de forma irreversible. La perceptible alteració dels tons originals, brillants i amb predomini de blaus, és conseqüència directa de l’incendi; només en l’últim dels quatre arts laterals de comunicació amb el claustre, que es va salvar de les flames, s’han preservat en certa mesura els colors». El 2021, l’astrofísic aragonès Juan Naya, es va proposar recuperar l’esplendor perduda i es va embarcar en el projecte Sixena Màgica, recreació audiovisual i virtual de les pintures murals tal com havien de ser fa segles. 

Notícies relacionades

La justícia ordena al MNAC que entregui les pintures murals de Sixena en set mesos

El MNAC presentarà un segon escrit al jutjat per reiterar la «incapacitat tècnica» del trasllat de la pintures de Sixena

Són poc més de les dotze quan Matteo, un turista italià que passa uns dies a Barcelona al costat de la seva família, es queda com petrificat davant els absidiols laterals Sant Quirze de Pedret. «És bellíssim», exclama . El mateix davant les figures del descendiment de Santa Maria de Taüll.

De Sixena, reconeix, no en sap res, però això no li impedeix fotografiar els arcs i estudiar amb atenció els rostres que decoren els intradossos. No fos cas que, quan torni a Barcelona, ja no hi siguin.