‘Sexe a Nova York’, només amb la meva parella

La viatgera del títol de l’episodi és, recordem, la columnista Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker), que ho va deixar tot per amor i ara està trista en una altra gran ciutat. El seu nòvio rus artista, Aleksandr Petrovski (Mikhaïl Baríxnikov), només viu per a la seva pròxima exposició. Per aquest motiu deixa tirada la Carrie en una situació relativament incòmoda: compartint dinar amb l’ex de la seva parella, que almenys està interpretada per Carole Bouquet. "No existeix res més que l’art, ¿oi?", li adverteix Juliet Bellajoux (un nom encantador, sí) la nostra heroïna.

D’altra banda, la quimioteràpia està deixant la deessa sexual Samantha (Kim Cattrall) sense esperit per a maniobres sensuals en la foscor. "¿No parlarem mai del fet que fa molt temps que no fem l’amor?", li pregunta Smith Jerrod (Jason Lewis) al canviador d’una perruqueria. "Bé, jo no tinc gens de ganes de sexe, tu te’n vas a un altre rodatge, ¿de què val discutir això ara mateix?", contesta ella. Tot el que pot anar malament a les noies... va pitjor. L’assenyada advocada Miranda (Cynthia Nixon) s’ha d’ocupar de la mare de l’Steve (David Eigenberg), encarnada per la gran Anne Meara, després que aquesta pateixi un petit vessament cerebral. I la idealista Charlotte (Kristin Davis) ha d’acceptar que la parella que li havia de donar el seu primer nadó canviï d’opinió.

"Tu ets l’única"

Fins i tot llavors, la Charlotte és pura llum: "Calma’t. No era el nostre nadó. El nostre nadó encara ha d’arribar", li diu al seu marit, el Harry (Evan Handler), quan el descobreix escrivint un e-mail furiós a la seva advocada. A mesura que avança l’acció de l’episodi i s’acosta el nostre (aparent) últim adeu a la colla, el to canvia lleugerament. La Carrie es troba amb el seu amor d’anada i tornada, Mr. Big (Chris Noth), i li ha de parar els peus perquè no apallissi Petrovski pel que ha sigut una plantofada accidental. Poc després, el John li dedica cinc paraules anhelades per ella des de fa sis anys: "Carrie, tu ets l’única".

Al final del capítol, l’assagista sentimental fa còmput de la sèrie enumerant tipus de relacions mentre en pantalla se’ns mostren exemples de cadascuna: "Hi ha relacions que t’obren portes a coses noves i exòtiques. D’altres, velles i familiars. Relacions que et fan que et preguntis moltes coses. Relacions que et porten a coses inesperades", redunda. "Però la relació més emocionant, difícil i significativa de totes és la que tens amb tu mateixa", apunta.

Si Sexe a Nova York hagués acabat amb la línia anterior, hauria sigut plenament coherent amb el que va proposar al principi: un llavors rar retrat televisiu de dones que no es defineixen per la xarxa d’homes al seu voltant, sinó per elles mateixes o el seu cercle d’amigues; que no aspiren a ser les millors persones ni (no totes, almenys) casar-se al més aviat possible. Però en realitat, aquella línia es completava amb una altra: "I si trobes algú que t’estimi per tu mateixa, bé, això és fabulós".

Crítiques legítimes

Allò va revoltar moltes i molts fidels de la sèrie. L’última imatge de la sèrie no era de la Carrie amb les seves noies, sinó de la Carrie contestant a Mr. Big al telèfon després de comprar-se els enèsims manolos. Tot el grup acabava amb parella estable; la Carrie, amb qui havia sigut el seu amor més inestable, mala elecció segons gran part del públic. ¿L’home que havia posat les banyes a la seva segona dona, Natasha (Bridget Moynahan), amb ella? ¿Qui diu que no faria el mateix amb la Carrie? ¿I no l’havia sotmès a la relació més tòxica imaginable, solcada de decepcions, frustració i incertesa? En defensa de la nostra (anti) heroïna, un no escull de qui s’enamora, però les crítiques eren legítimes.

Notícies relacionades

Un desenllaç sense sang

Com envellir i brillar més enllà de les modes

El mateix Darren Star va arribar a queixar-se a Deadline que cap d’elles acabés com una dona realment independent: "Al final la sèrie no va ser fidel a la seva idea principal, que és que les dones no troben la felicitat en el matrimoni. Poden fer-ho, però no és l’única manera. Al principi la sèrie va sortir del guió de les comèdies romàntiques que van ser abans. Això va fer que les dones s’hi involucressin tant. Al final es va convertir en una comèdia romàntica convencional".

Amb la seqüela tardana And just like that..., Michael Patrick King semblava voler corregir aquell final des del principi: en el primer episodi, Mr. Big va morir d’un infart després d’entrenar en una bicicleta estàtica Peloton. I ara mateix, les tres amigues originals (la Samantha ja només apareix de tant en tant virtualment) podrien acabar com el principi: soles. Seria massa atrevit, però per poder, podria ser.