‘Gossip Girl’ i la reina tafanera que no podia ser

"¿I qui soc jo? Aquest és un secret que mai revelaré", s’escoltava dir a una veu femenina cada vegada que començava Gossip Girl. Per sort o per desgràcia, els autors d’aquest sofisticat culebró juvenil van decidir revelar finalment qui hi havia al darrera de la reina tafanera titular, aquesta entitat que s’havia passat sis temporades difamant els nostres herois i, sobretot, les nostres heroïnes; especialment la it girl Serena van der Woodsen (Blake Lively), cosa que feia improbable que al darrere de tot el drama hi hagués Dan Humphrey (Penn Badgley), aquell noi solitari decidit a solcar els més procel·losos mars socials de l’Upper East Side tan sols per acostar-se a ella.

Era l’impossible anticlímax d’un episodi de final de sèrie que fins aquells minuts s’havia caracteritzat únicament pel deliri acostumat. La seva trama se centrava en la decisió de Blair Waldorf (Leighton Meester) i Chuck Bass (Ed Westwick), el seu nòvio dolentot d’anada i tornada, de passar per la vicaria només perquè la primera no es veiés obligada a testificar en un possible judici contra el segon com a culpable de parricidi. Res fora del normal… en aquest món sense igual. Mentre Blair i Chuck buscaven la manera de reunir els seus convidats al Museu Metropolità d’Art, perquè calia ser discret, el pare de Serena (William Baldwin fent de… William Van der Woodsen) recuperava en un temps rècord els afectes de la seva exdona Lily (Kelly Rutherford), a qui va afectar més la primera (falsa) mort de Bart Bass (Robert John Burke) que no pas la segona.

Però tot allò ha quedat sepultat en la memòria. Aquest cronista no hauria pogut escriure el paràgraf anterior si no hagués tornat a veure Nueva York, te quiero. Besitos, que és com es diu el capítol. Només perviu el neguit per la revelació sobre Humphrey i tot el que comporta.

Hi haurà qui digui que alguna pista sempre hi va haver, com que Dan fos admirador d’Edith Wharton, una influència essencial per a l’escriptora Cecily von Ziegesar a l’hora de trobar els personatges i el to de les novel·les young adult que van inspirar Gossip Girl, aquí començades a publicar per El Tercer Nombre a principis de segle. Però no és una pista suficient.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes de gastronomia

El museu de George Lucas, ¿un homenatge al seu propi ego?

El suposat bon tio de la sèrie va fer de tot, d’airejar públicament que la seva nòvia (llavors Serena) s’havia comprat un test d’embaràs a escampar rumors sobre la vida sexual de la seva germana de 15 anys, Jenny Humphrey (Taylor Momsen), àlies Little J, de qui també va destapar els seus flirtejos amb el tràfic de drogues. Blair tampoc es va escapar, ni de bon tros, del seu radi d’acció: va haver de veure publicades pàgines del seu diari i va patir un avortament espontani en un accident causat per Dan en primera instància. Pel camí es va deixar a si mateix com a infidel compulsiu.

És a dir, Dan Humphrey no era un heroi de classe mitjana-alta, el perdedor que acabava quedant-se la noia de la sèrie (Serena, amb permís de la fabulosa Blair) i fins i tot casant-se amb ella en el segon casament del final de temporada. Dan va resultar ser en realitat ni més ni menys que el mal personificat, un hipòcrita i un mestre manipulador. A cap fan de Gossip Girl li deuria sorprendre que el següent paper important de Penn Badgley fos el del llibreter amb tendències psicòpates de You: es diu evolució natural.