Volta arquitectònica per tot Catalunya

A peu, amb bicicleta o amb cotxe. La iniciativa de rutes d’Arquitecturacatalana.cat ha decidit anar un pas més enllà i digitalitzar desenes de nous recorreguts arquitectònics per tot Catalunya. Camí dels 200 per al 2026, coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i el Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes que tindrà lloc a Barcelona l’any que ve. Aquestes rutes celebren l’arquitectura com a patrimoni, divulgació i memòria històrica.

Amb un total de 105 rutes, el projecte, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, és molt més que una simple guia turística. És una crida a redescobrir pobles, barris i paratges des de la història i la transformació social a través dels seus edificis més emblemàtics. Es tracta d’una aproximació lliure i flexible a l’arquitectura contemporània i moderna de tot el territori català.

El director del portal, Omar Ornaque, remarca la importància de visibilitzar el patrimoni: "Ben sovint, aquest exercici només el fem quan anem a fora i visitem edificis, museus... En canvi, costa molt més fer-lo aquí al nostre país. No fa falta anar tan lluny per veure coses de qualitat".

Des dels camps de vinyes del Priorat fins al santuari costaner que és Cadaqués, passant per l’AP-7, el llegat modernista de l’Eixample i les casetes amb jardí d’Olot, cada ruta brinda una experiència única i accessible per a tots els públics: des de l’especialista fins al visitant ordinari.

Tal com afirma el també arquitecte de l’estudi AMOO Omar Ornaque, les rutes "són molt plurals, amb l’objectiu d’arribar a la màxima gent possible", i insisteix que l’organització sempre ha tingut aquesta voluntat de fixar "la mirada en el territori".

"La nostra arquitectura és part de la nostra cultura i també de la nostra identitat", assenyala Ornaque. De manera que, més enllà d’aquesta clara intenció de visibilitzar el patrimoni construït i descentralitzar la mirada de nuclis centrals com Barcelona, el projecte també aposta per mantenir una gran varietat de mirades i de temes d’allò més actuals.

Així que, amb rutes preparades per arquitectes, però també per periodistes, dissenyadors o artistes, es tracten problemàtiques com ara la sequera i l’habitatge. I sempre en relació amb l’arquitectura, preservant una mirada artística que atorga transcendència a l’art, a la literatura i al cine, que també són el late motiv d’alguns d’aquests recorreguts.

Sabor i paisatge al Priorat i al Penedès

La ruta per excel·lència dels amants del vi. Aquest recorregut, firmat pel fotògraf Pol Masip, proposa descobrir cellers més recents com Juvé & Camps i Elyssia by Freixenet, passant per projectes contemporanis com les catedrals del vi. Es tracta d’un cap de setmana recorrent el Priorat i el Penedès en el qual el sabor i el paisatge encaixen a la perfecció.

Conèixer Olot a través de ‘les cases barates’

Un Parell d’Arquitectes ofereix una revisió històrica d’Olot amb obres com ara l’Eixample Malagrida, que va ser construïda per Joan Roca i Pinet el 1916 i, posteriorment, modificada per Josep Esteve el 1925. O el grup d’habitatges Sant Pere Màrtir, també conegut com les cases barates, que Joaquim Maria Masramon i Ignasi Bosch van edificar en resposta a una població que estava molt empobrida per la postguerra. El recorregut inclou el barri construït durant la dècada dels 60 per l’arquitecte Frances Vayreda, el Pla de Dalt, pensat per a la nova classe mitjana olotina.

Vicky Cristina i un viatge digne de Woody Allen

Molts deuen recordar Cristina (Scarlett Johansson) i Vicky (Rebecca Hall), les turistes més icòniques que han trepitjat els carrers de Barcelona. I és que la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona no només va aconseguir traslladar la fascinació per Barcelona del seu director, Woody Allen, a la gran pantalla, sinó que a més va fer que els espectadors també se n’enamoressin.

Aquesta ruta és una manera de reviure les escenes d’aquesta pel·lícula tan emblemàtica que ha marcat generacions senceres. Un recorregut cinematogràfic que repassa els principals museus, edificis i monuments que van visitar les dues turistes durant la seva estada a Barcelona: la Casa Milà, el MACBA, el parc Güell, el parc d’atraccions del Tibidabo, el MNAC i molts més.

Les esglésies segons Òscar Dalmau

El periodista Òscar Dalmau presenta una ruta d’allò més llegendària en la qual proposa visitar exemples d’arquitectura religiosa moderna de la segona meitat del segle XX. Construïdes amb formigó i dignes de ser el transport d’uns extraterrestres d’una pel·lícula de ciència-ficció, Dalmau proporciona una extensa llista d’aquesta arquitectura tan agosarada: l’església de l’Assumpció, l’ermita dels Sants Metges, l’església parroquial de Santa Maria de Sales, l’església de les Llars Mundet, l’església de Sant Pere a Bell-lloc i encara moltes més.

En algunes d’elles s’ofereixen avui dia actes litúrgics. A l’interior hi ha obres de pintors, de mosaïcistes i d’escultors. Una experiència d’allò més religiosa que promet una mirada estètica i reflexiva en diàleg amb la contemporaneïtat.

Un repàs pels primers càmpings

¿Quina millor època que en ple estiu –temps d’oci i vacances– per fer un recorregut per la Costa Daurada? L’arquitecte Xavier Martín presenta un itinerari d’allò més nostàlgic rastrejant antics càmpings i estructures estiuenques avui desaparegudes però que encara tenen molt per explicar sobre aquests entorns.

El fenomen del càmping es va estendre al llarg del litoral català als anys 50 i des d’aleshores s’ha convertit en l’opció predilecta de molts a l’hora de decidir on poden anar de vacances. Entre Viladecans i Salou, aquesta ruta ofereix revisar les primeres projeccions de càmpings que es van construir a la zona dissenyats per arquitectes com Ramon Tort, Francesc Mitjans, Josep Maria Monravà, Antoni Bonet i Josep Puig i Torné.

Correa, Milá i el Cadaqués dels anys 50

Ja ho apuntava Casa en flames: Cadaqués és la destinació turística preferida de la burgesia catalana. Un poblet mediterrani que destaca per l’arquitectura amb casetes blanques i cobertes de teula que són d’allò més acollidores. Aquest recorregut a peu fa la vista enrere al Cadaqués dels anys 50 i descobreix algunes de les obres de Federico Correa i Alfonso Milá, deixebles de Coderch. Un homenatge al seu llegat que integra paisatge, territori i disseny visitant la Casa Rumeu, la Casa Vilarubis, la Casa Pallejà, la Casa Bofill Fradera i la Casa Julià, entre d’altres .

Ruta alternativa per les obres de Gaudí

És impossible negar que l’empremta d’Antoni Gaudí és per tot Barcelona: el parc Güell, la Casa Batlló, la Sagrada Família... Amb el pas dels anys, la seva obra no només s’ha convertit en el segell de la ciutat, sinó que s’ha tornat ben lucrativa: la majoria dels souvenirs de Barcelona porten la seva marca. Tot i això, l’arquitecte modernista va construir molt més enllà dels tòpics que tots coneixem, i la seva obra, de fet, s’estén molt més enllà de la capital catalana.

Aquesta ruta proposa redescobrir el geni de Gaudí a través d’una mirada diferent i allunyada de les multituds. Això és possible amb aquest recorregut: una ruta no an turística per algunes de les seves obres menys conegudes com, per exemple, la cripta de la Colònia Güell i els Cellers Güell de Sitges.

‘Road trip’ per l’arquitectura des de l’AP-7

L’AP-7 és una de les autopistes més transitades de tot Catalunya. I tot i que ara els seus paisatges semblin a simple vista molt ordinaris, no sempre ha sigut així. Als anys 70, per exemple, van ser un símbol de propaganda del desarrollismo franquista i simbolitzaven el progrés. Ara, l’arquitecta Maria Aucejo proposa una ruta per l’AP-7, on, lluny de ser només una autopista, un viatge rutinari es converteix en una exposició a l’aire lliure.

Des del Vendrell i fins a la Jonquera, el trajecte per l’autopista del Mediterrani ofereix una ruta amb cotxe que passa pels famosos peatges de Bru Lacomba, per la fàbrica Tipel i també per la seu d’iGuzzini.

I en el cas de voler fer una pausa durant el viatge, Aucejo recomana algunes àrees de servei i de descans singulars pel seu disseny. De sud a nord, passant per l’àrea de servei del Penedès, la Porta de Barcelona, l’àrea de servei del Montseny, el restaurant panoràmic de Maçanet de la Selva i, arribant a la frontera francesa, la Porta Catalana de Lluís Sert i Jaume Freixa.

La gran Barcelona dels premis Pritzker

Notícies relacionades

Moreno Bonilla apunta en la bona direcció

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

Dels 47 arquitectes guardonats amb el premi Pritzker –el guardó més important dins de l’arquitectura, atorgat a un arquitecte viu en reconeixement de la seva trajectòria i obra– n’hi ha 14 que han construït a Barcelona. Aquest recorregut va des de l’Illa Diagonal fins a la torre Agbar, l’edifici del Fòrum, el centre comercial Les Arenes i la torre Collserola per edificis de Norman Foster, Jean Nouvel, Toyo Ito o Rafael Moneo.

La inesborrable empremta de Joan Miró a BCN

La doctora en Història de l’Art Dolors Rodríguez presenta una ruta que repassa els últims passos de l’autor català i la connexió tan especial que tenia amb Barcelona, la seva ciutat natal. El recorregut arrenca a la terminal 2B de l’aeroport del Prat de Llobregat, en la qual hi ha el gran mural ceràmic de Joan Miró i Josep Llorens i Artigas. Després, la ruta arriba fins a la muntanya de Montjuïc, passant per l’icònic cementiri on hi ha un nínxol familiar en què es troben les restes de l’artista i la Fundació Joan Miró projectada per Sert, màxim exponent del seu llegat. El recorregut arriba fins al parc de l’Escorxador, on hi ha la famosa escultura Dona i ocell de l’autor, que destaca dins del paisatge tant per la mida com pels colors i el port que té. Més endavant, a la Rambla, també hi ha el mosaic del pla de l’Os, molt a prop del qual es troba el passatge del Crèdit número 4, on va néixer Miró un 20 d’abril de 1893. La ruta s’acaba al Museu del Disseny, on hi ha una col·lecció de ceràmiques que l’artista va fer en col·laboració amb Joan Gardy Artigas.