La Veronal, en la Biennal de Venècia

L’expansió internacional del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va a més amb l’estrena avui en la Biennal de Dansa de Venècia de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (1908-1983), en una producció firmada per La Veronal, companyia de dansa que dirigeix el sol·licitat Marcos Morau. El teatre Malibran acull l’aclamat conjunt català, que obrirà la temporada del TNC el 24 de setembre amb aquesta producció. Es tracta d’una reinterpretació en clau poètica de La mort i la primavera, novel·la pòstuma de l’autora catalana, esgarrifosa i insòlita. Un dels textos més autobiogràfics d’aquesta autora, molt diferent d’obres com La plaça del Diamant i Mirall trencat. Pertorbadora i complexa, ha sigut definida com una faula sobre el mal i el totalitarisme.

Morau s’acosta al llibre des del seu propi món, sense por i amb una visió del segle XXI. La mort i la primavera és una obra introspectiva i fosca. "He entrat en ella des del meu imaginari per teixir una obra impossible, com El público de Lorca, críptica i complexa", comenta el creador des de Venècia. La dictadura, l’exili, l’opressió i la maternitat són alguns dels temes que apareixen en aquest món despietat que va dibuixar l’escriptora. "Rodoreda sempre m’ha recordat a Virginia Woolf, una de les meves autores preferides", recorda Morau. És la primera vegada que s’inspira en un text de la literatura catalana. Reconeix que connecta amb La mort i la primavera perquè "parla sobre la llibertat creativa, el compromís i el paper de l’art com a refugi per confrontar l’angoixa d’aquest cicle de destrucció on, passi el que passi, la primavera sempre torna per recordar-nos que la naturalesa és implacable", assenyala. "Els artistes almenys podem somiar: el nostre treball ens salva". Morau va triomfar en els últims premis Max amb Afanador, creat amb el Ballet Nacional d’Espanya, i espera tornar a sorprendre amb aquesta nova proposta.

Notícies relacionades

L’any que van revelar les tragèdies

El debut de Nézet-Séguin

Espectacle-concert

"És un espectacle-concert en què els ballarins canten, ballen i toquen tota mena d’instruments per crear no només un univers visual, sinó també sonor". I afegeix: "El cos deixa de ser semàntic per sonar i reverberar". El director ha tornat a envoltar-se del seu fidel equip amb ballarins –Fabio Calvisi, Ignacio Fizona Camargo, Valentin Goniot, Jon López, Núria Navarra, Marina Rodríguez i Lorena Nogal (últim Premi Nacional de Dansa)–. I amb la cantant i compositora Maria Arnal. El vestuari és de Silvia Delagneau; l’escenografia, de Max Glaenzel, i la il·luminació de Benat Jansà.