Dudamel, Sierra i Flórez, trio estel·lar per a ‘West Side Story’ al Liceu

L’obra mestra de Leonard Bernstein sonarà en versió simfònica i lírica en dos concerts que, avui i dijous, acomiadaran la temporada del Gran Teatre. El gran repartiment es completa amb Isabel Leonard, Jarrett Ott i Milan Perisic.

Dudamel, Sierra i Flórez, trio estel·lar per a ‘West Side Story’ al Liceu
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Amb prou feines queden entrades per veure un dels esdeveniments de l’any: el musical West Side Story de Leonard Berstein interpretat per figures de la lírica com Nadine Sierra i Juan Diego Flórez –que debuta en aquesta obra– en els rols principals de María i Tony, dirigits per Gustavo Dudamel capdavant la Simfònica del Liceu. Avui oferiran el primer dels dos concerts previstos en el Liceu i dijous, el segon i últim.

Dudamel s’ha convertit en un especialista en West Side Story. Va treballar amb Steven Spielberg en l’última adaptació del musical al cine i acaba de tornar de dirigir la Filharmònica de Berlín amb un programa que incloïa les Danses simfòniques, una vibrant peça sorgida d’una selecció de passatges d’aquest musical. "West Side Story és una obra mestra", va reconèixer ahir Dudamel, que des de molt jove es va identificar amb ella.

"Una obra atemporal"

Ja quan començava la seva carrera a Veneçuela, Dudamel va dirigir l’animat Mambo, va recordar en la presentació d’aquesta producció en concert del Liceu que acomiada la temporada amb aquest gran èxit. "És una obra que s’adapta a tots els moments, una obra atemporal que es viu amb la mateixa passió en qualsevol circumstància", va indicar Dudamel.

La interpretació comptarà amb una mica de microfonia. És necessari perquè l’orquestra és completa i tot sona en gran amb ella. Compta amb un fenomenal repartiment que es completa, entre d’altres, amb Isabel Leonard com a Anita i Jarrett Ott com a Riff, millor amic de Tony i líder dels Jets, i Milan Perisic com a Bernardo, líder dels Sharks, la banda dels porto-riquenys.

"Aquesta obra m’acompanya des de molt petit. El Mambo especialment es va convertir en un emblema de la joventut musical quan el fèiem amb l’Orquestra Simón Bolívar quan érem infantils i juvenils. També he interpretat moltíssim les seves Danses simfòniques. És una obra amb què et sents identificat siguis d’on siguis –va destacar Dudamel–. Tots aquests ritmes i colors del jazz llatí fan que l’obra tingui una llum i un esperit especial". Dudamel ha fet l’obra sencera com a musical, com a òpera i com a pel·lícula. "En totes les dimensions és única, molt rica. Com deia Juan Diego, es veu el geni de Bernstein en cada nota, en l’ús dels colors en els instruments".

La versió més fidel a l’autor

West Side Story es va estrenar com a musical el 1957 amb llibret d’Arthur Laurents (1917-2011) i lletres de l’enyorat Stephen Sondheim (1930-2021). Va ser portada dels escenaris a la gran pantalla per Robert Wise el 1961 amb enorme èxit: va obtenir deu Oscars, inclòs el de millor pel·lícula.

Al Liceu se seguirà la versió que Bernstein sentia més seva, la que ell mateix va gravar el 1984 amb Josep Carreras i Kiri Te Kanawa. Dudamel és conscient de la ressonància d’aquesta obra sobre bandes rivals en una gran ciutat que reflecteix les dificultats d’integració dels llatins als EUA. Amb la persecució d’immigrants llatins als EUA, West Side Story cobra una nova dimensió.

Per a Dudamel "l’obra ha transcendit i reflecteix no només un país. Vivim un gran dilema mundial respecte a la immigració. La pedra amb què l’humà xoca constantment és que cal arribar a un conflicte per entendre que no hi ha un problema com a tal". I en aquesta obra s’explica a partir de la història de dos joves que s’enamoren tot i que pertanyen a dos grups rivals que s’estan enfrontant per un mateix territori, en aquest cas el West Side d’una Nova York en construcció on arribaven molts migrants llatins que els locals denigraven i sentien com una amenaça.

"Al final ha de passar una cosa terrible perquè s’adonin que són el mateix: que cada un amb la seva cultura pertany a aquest mateix lloc. És un tema bastant delicat i complex amb el que està passant. Reflecteix el que no hem de fer", va reconèixer el director que fa anys que és al capdavant de la Filharmònica de Los Angeles (LA Phil) i serà el pròxim director de la Filharmònica de Nova York, que també va capitanejar Bernstein entre 1958 i 1969.

Notícies relacionades

Els artistes van fer broma ahir amb el fet que les identitats dels rols estan invertits ja que Sierra, que és nord-americana, encarna una porto-riquenya i Flórez, peruà, encarna un nord-americà. El tenor va haver d’esforçar-se a perfeccionar el seu accent en anglès amb ajuda d’ella i la cantant va agrair els consells d’ell per millorar el seu accent llatí.

La Fundació Leonard Bernstein no ha cedit els drets a la plataforma Liceu OPERA+ per a la gravació i retransmissió d’aquesta producció.