El Monegros, la capital del ball

El silenci regna al desert dels Monegres durant 364 dies a l’any. En aquest període, aquest ampli espai natural està sumit en l’absolut no-res. Només el so del cerç i el moviment de la sorra ofereixen algun tipus d’estímul. Però hi ha un dia a l’any en què la calma deixa pas a la bogeria. El Monegros Desert Festival va començar dissabte a les 14 hores disposat a fer vibrar el desert aragonès amb la rave més extrema que es pot disfrutar a Espanya, i que va durar fins ahir a les 12 del migdia.

Unes 55.000 persones procedents de quasi ben bé un centenar de diferents països van ocupar des de dissabte a la tarda fins diumenge a la matinada l’erm fragatí amb la idea de viure una experiència radical de 22 hores de música ininterrompuda. Els escenaris impactants, les innovacions tecnològiques i creatives i les millores operacionals, fruit del progrés gradual del festival durant 32 edicions, transformen el nucli del desert en una extraordinària festa audiovisual i sonora.

Des de primera hora de la tarda de dissabte, la intensa calor (si bé en va fer molta menys que en edicions anteriors) no va impedir que una llarga reguera d’assistents fes cua a l’entrada del recinte. Joves i no tan joves esperaven impacients que comencés "el millor esdeveniment del món". Així el definia la Paula, una jove valenciana que va acudir als Monegres acompanyada del seu grup d’amics. "Hem arribat amb el cotxe cap a les set del matí per ser dels primers a entrar. I estarem aquí fins que acabi", explicava, decidida.

Dotze escenaris

L’embús de vehicles que intentaven entrar a l’aparcament impacta, però encara era més sorprenent l’explosió musical, arquitectònica i estètica que envaïa el recinte. Perquè al Monegros Desert Festival tot és en gran i res hi és perquè sí. Els 12 escenaris que ocupen el festival ofereixen cada un una temàtica diferent. Des d’un majestuós radiocasset fins a una petita catedral, passant per un avió de passatgers. Difícil veure un muntatge semblant enlloc.

La pols que aixecava el vent no espatlla cap dels outfits dels assistents. I és que la vestimenta i el pentinat també és important en el Monegros Desert Festival. O almenys per a alguns. N’hi havia de senzills, estiuencs i atrevits. La Sheila, procedent d’Astúries, assenyalava que "no tens per què portar roba especial, però així crides més l’atenció". En el seu cas, les seves llargues trenes decorades amb accessoris gòtics són "la clau de l’èxit".

Notícies relacionades

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Els biquinis de María Pombo, Terelu i Letizia

Però potser el més important en el Monegros Desert Festival són les ganes de passar-s’ho bé i de ballar fins que el cos aguanti. Ni un sol assistent dels que hi havia davant d’alguns dels escenaris estava quiet mentre sonava la música. Tots es movien intensament al so dels ritmes electrònics i urbans que punxaven dj de màxim nivell. L’organització del festival va preparar un cartell d’altura en el qual figuren alguns dels màxims exponents del gènere.

Rudimental, que no va defraudar amb la seva energia imparable, va ser l’últim a afegir-se a més de 70 artistes que inclouen la immensitat d’aquest espectre sonor. Pendulum, amb la seva esperada tornada i el seu espectacle en viu, encapçalava la llista d’actuacions en directe i va fer ballar sense parar tots els presents. El techno tornava a ser l’ànima del festival, amb titans del gènere com Richie Hawtin, Laurent Garnier, Blawan, Héctor Oaks, Nico Moreno, Oguz, I Hate Models, Vendex i Indira Paganotto, que van portar al desert els seus ritmes hipnòtics i potents.