Airós atac al sentit comú

Hi ha un forat argumental a Condenados que impedeix agafar-se la cinta tan seriosament com pretenen els seus responsables. Gustav Möller mira de repetir la fórmula del llarg que el va donar a conèixer, The guilty, explicant una altra història claustrofòbica ambientada sobretot en un únic escenari i protagonitzada per un personatge psicològicament aïllat: una funcionària de presons que veu l’oportunitat de venjar-se del pres que temps enrere va assassinar el seu fill i que en el procés, a més de traspassar límits ètics, es veu acorralada per l’afany retributiu. El problema és que no fa falta ser un expert en el sistema penal danès per entendre que les seves regles més bàsiques impedirien que alguns dels girs argumentals tinguessin lloc en la realitat.

L’actriu Sidse Babett Knudsen ofereix una feina impecable en la pell d’una dona que mira en va d’impedir que li surtin de dins la fúria i la culpa, però també la seva decència essencial. A causa dels seus problemes de lògica, Condenados no aconsegueix oferir la reflexió sobre la línia que separa la justícia de la vendetta i l’ús real de les presons –administrar càstig en lloc de garantir la rehabilitació– a què aspira. Funciona a tall de simple melodrama.

Notícies relacionades

Els llibreters alerten de males pràctiques que erosionen el sector

L’exprofessor de música acusat de tocaments cancel·la el seu festival

‘Condenados’

Gustav Möller (Estrena: 24/7/2025)