CRÍTICA

20 anys de poder vocal

20 anys de poder vocal
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Van néixer prenent nota dels èxits dels Tres Tenors i del seu maneig de veus operístiques amb repertoris populars, després Barbra Streisand els va portar de convidats d’una gira i ja són 11 àlbums els que emmarquen la seva trajectòria. L’últim, XX, llançat l’any passat, celebrant les seves dues dècades d’activitat, va ser un dels pilars del seu concert d’ahir a Les Nits de Barcelona. Nit de tancament de la tercera edició del festival, amb un balanç de 38.763 assistents i una ocupació del 84%, xifres de la promotora Clipper’s.

Il Divo conserva l’èxit i va omplir el recinte amb aquesta proposta tan assentada, quatre veus d’alt poder líric i unes cançons ben reconeixibles: la primera va ser ni més ni menys que Somewhere (Bernstein i Sondheim), en la qual van inflar pulmons i van planxar l’audiència amb les seves portentoses goles. A darrere, una formació pròpia del pop (teclats simfònics, guitarra, sota i bateria). I compensant la solemnitat, bon humor: "Després de 20 anys, aquests nois són més guapos i sexis, ¿oi?", va suggerir Steven LaBrie, l’integrant (nord-americà) que relleva el membre original hispanoalemany Carlos Marín, que va morir el 2021. El francès Sébastien Izambard va ser més atrevit i es va acostar al català: "¡Pit i collons!".

Són quatre vocalistes vestits d’etiqueta (afegim el suís Urs Bühler i un altre nord-americà, David Miller), amb tarannà imperial i dominant l’escena. L’escenografia són ells mateixos, no fa falta més, i al faristol abunden les composicions d’un altre temps, que toca la fibra al públic madur. Destacable el rescat d’Hoy tengo ganas de ti, èxit de Miguel Gallardo de 1976, inclòs a XX. D’allà van sortir també Crazy (Gnarls Barkley) i Power of love (Jennifer Rush), aquesta també en castellà i en versió vocal turbo.

En aquest punt del concert, la pluja ja havia fet acte de presència i l’auditori s’havia anat omplint d’impermeables facilitats pel festival, gir de guió encaixat amb resignació també a dalt de l’escenari: "Moltes gràcies per quedar-vos amb nosaltres". Moment per oferir la que van presentar com la seva primera composició original Despertar sin ti, tros de power ballad amb escalades vocals vertiginoses.

El líquid element no va impedir que els divos baixessin a platea a fer un ball amb un parell d’assistents en el número cubà Quizás, quizás, quizás. Són uns professionals i van continuar demostrant-ho, ja amb la pluja remetent, en el passeig èpic per l’Adagio d’Albinoni i el sinatrià My way, peça que sembla definir-los: és a la seva manera, creant un camí diferent, que Il Divo ha arribat fins aquí.

Il Divo

Notícies relacionades

Les Nits de Barcelona

23/07/ 2025