Edward Carey i l’ànima dels objectes

Edward Carey és fill i net d’oficials de la Royal Navy, va néixer el 1970 a la mansió familiar de Norfolk i el més a prop que va estar de l’aigua va ser practicant aquesta curiosa afició (que requereix un permís especial) del mudlarking, la recerca d’objectes en principi ordinaris entre el fang del Tàmesi. Combinin aquests elements més la seva faceta com a dibuixant (sinistra, digna de ser l’art d’una pel·lícula de Tim Burton) i el resultat és la trilogia Iremonger, publicada per Blackie Books i la tercera entrega de la qual arribarà al febrer a Espanya. En el seu gòtic món, les escombraries de Londres s’acumulen en un immens abocador presidit per la mansió dels Iremonger, una endogàmica família, amb els seus criats vivint al soterrani envoltats de rates i brutícia, amb una peculiaritat: cada membre té un objecte a qui uns quants poden escoltar repetint una vegada i una altra el nom d’una persona. I a mesura que la història avança, sabem que convertir-se en persona o objecte és un camí de dues direccions.

Carey, de visita al festival Celsius d’Avilés, explica com en els seus rastrejos qualsevol objecte nimi li fa preguntar-se quina vida hi havia darrere. "És com si el passat et parlés i de sobte hi connectessis. Els museus victorians, llavors estaven obsessionats pels objectes, també n’estan plens: sembla que estiguin vius però asfixiats. ¿Per què no faig que l’objecte parli?" Fins i tot el més banal. "Per al personatge de Clod vaig pensar en un tap de banyera. És bonic, i vaig creure que ja tocava que algú convertís en heroi un tap de banyera".

Però no es tracta de fetitxisme de bibelots o la fascinació per les escombraries. En l’escombriaire d’Iremongers hi ha consciència ambiental i rebuig del classisme britànic. "Durant l’era victoriana, la Gran Bretanya va causar tant mal al món... Parlo de com els infants o la gent de tot l’Imperi eren utilitzats com a engranatges, peces d’una màquina; i aquesta la prenc literalment". Un concepte que també és present en el amunt i avallde la mansió dels Iremonger. "La societat britànica estan obsessionats per la classe. Per aquesta raó tinc un patriarca al cim, però al cim de les escombraries, repugnant".

Els EUA de Trump

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Carey ha viscut gairebé 20 anys als EUA, està casat amb una escriptora nord-americana i fins ara feia classes a la Universitat de Texas a Austin. Creu que allà a la possessió d’objectes se li dona un valor més monetari i d’ostentació. Ara, l’autor està fent les maletes per tornar al Regne Unit "amb gran tristesa", perquè la seva universitat "ja no és el que era". I no només per "la guerra contra les humanitats a la universitat, que és general i no afecta només els EUA". "El que està passant allà és absolutament aterridor. Cada dia es veu com les llibertats es redueixen una mica més. És la destrucció d’un país. No havia vist mai res igual".

En els llibres de Carey el dibuix ("una cosa una mica fosca; exageracions, gairebé grotescos") és alguna cosa més que una il·lustració a posteriori. "Si no veig els meus personatges físicament, sento que no els conec. Així que, des del principi, sempre els dibuixo. De vegades els dibuixos contradiuen l’escriptura, i llavors canvio l’escriptura i després el dibuix fins que concorden".