Josemi Carmona, guitarrista flamenc i productor: "No tot és fer la cançó de l’estiu"

¿Què podem esperar de la seva actuació a Desvarío amb Antonio Serrano, harmònica, i Javier Colina, contrabaix?

El nostre repertori inclou moltes coses. Des de cançons brasileres fins a estàndards de jazz aflamencats. Però sempre hi pot haver alguna sorpresa. Tocar amb Antonio i amb Colina és un regal perquè som molt amics i hi ha una admiració mútua entre nosaltres.

Va ser un nen precoç i encara segueix al cim. ¿El secret?

Vaig començar a tocar amb 4 anys o així i vaig debutar amb Enrique Morente quan en tenia 6 o 7. A partir dels 12 ja estava als tablaos o fent classes i així he seguit fins avui, sense parar.

Ha format part de bandes com Ketama i la Barbería del Sur. ¿La seva història amb la música és pura passió?

És una forma de vida. La guitarra sempre ha estat present. Mai m’he preguntat ¿què vols ser de gran? Des de petit sabia que seria guitarrista. ¡I sort! Pensa que soc una persona que sempre dubta i dono mil voltes a les coses. Però en això no vaig dubtar. Ho tenia claríssim.

¿Què ha canviat amb l’edat?

La passió segueix. En teoria amb l’edat un s’ha de calmar però trobo que com més aprofundeixes en la música, més t’adones del poc que saps. És inabastable. No acabes mai. ¡Hi ha tant per aprendre! I no es tracta de martiritzar-te. Tots sabem com d’exigent era Paco de Lucía però jo intento portar-ho tot d’una manera més tranquil·la.

I, ¿ho aconsegueix?

Intento no pensar gaire en tot el que faig per no atabalar-me, prendre-m’ho tot d’una manera natural perquè fa anys que em dedico a això i no és qüestió de patir. Així que millor no estar tota l’estona donant mil voltes a tot. Precisament m’agrada involucrar-me en coses diferents per anar variant. No vull encasellar-me. M’agrada canviar de repertori i arriscar-me.

¿En quin projecte està posat?

El que més il·lusió em fa en aquest moment és gravar amb el quintet Mi vida, mi música. Ho farem després de l’estiu.

¿Què recorda de la seva etapa a Ketama?

Va ser un període central de la meva vida i molt divertit. Érem joves, hi havia molta festa però feina també perquè fèiem gires molt llargues; de dos anys. No em penedeixo de res del que he fet en la meva carrera.

Com a productor, ¿de què està més satisfet?

Hi ha un munt de coses de les quals estic satisfet. Tinc la sort de treballar amb artistes que m’agraden i faig tot el possible per treure el millor partit al que volen fer. En realitat un productor és una mica com el psicòleg del disc. Has de reafirmar l’artista en el moment de dubte. Però la producció ha canviat molt. Ara estic esperant que arribi a l’estudi un artista molt gran que no et puc dir.

¿Què és el que més ha canviat?

La manera de consumir la música. Ara ja no es fan discos, sinó cançons; els temes passen molt ràpid. Els àlbums reflecteixen un moment de la teva vida, no es defineixen per una cançó sinó per una sèrie de composicions que ofereixen un reflex del que ets en aquell moment. Crec que les noves generacions de músics ho tindran més difícil.

¿En quin sentit?

El públic ha canviat. Vivim en els temps de la pressa, tothom corre per no anar enlloc, com deia Jorge Drexler.

"‘No estamos locos, sabemos lo que queremos’», cantaven els Ketama...

Allò va calar. I encara perdura. L’altre dia al tren em va ficar aquest cant una dona que no sabia que jo era l’autor d’aquesta cançó. Em va fer gràcia. Aquesta cançó va definir un moment de les nostres vides.

Al seu pare, Pepe Habichuela, ‘tocaor’ respectadíssim, ¿què li va semblar aquella revolució del nou flamenc?

El meu pare és un crac, un músic molt savi. Quan començava es va preocupar que em formés passant una mica per tot. Volia que toqués coses diferents i no només diferents pals. Per això vaig tocar per a cantaors i també per al ball. Vaig treballar en molts tablaos des de molt jove. El que ell volia és que tingués la meva pròpia personalitat, que no imités sinó que aportés coses a través de la meva música.

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

¿Fins a quin punt senten tots els espanyols el patrimoni flamenc?

Ens falla l’educació sobre la importància de la cultura. La cultura és aliment per a l’ànima. Apreciar la música o un bon llibre o una pintura és important. No tot és fer la cançó de l’estiu. La gent jove ha de tenir interès per anar més enllà perquè culturalment Espanya és mundialment coneguda per Lorca, Dalí, Picasso, Camarón, Paco de Lucía, Cervantes...