Lax’n’Busto contagia rock’n’roll

Aquella nit a Barts, el 2019, quan, entre la desfilada de set cantants, va aparèixer Pemi Fortuny i la sala es va ensorrar, a Lax’n’Busto ja li devia quedar clar el que havia de fer. Una vegada passada la pandèmia, el grup va recuperar el seu cantant original el desembre passat a Luz de Gas (dos bolos en benefici de Cat Radio Barming, projecte impulsat per Fortuny en Sierra Leona), després una cosa va portar a l’altra i aquest estiu el tenim marcant-se una potent gira de reunió i esgotant entrades en places com, aquest diumenge, Les Nits de Barcelona (2.399 seients).

¿Ens hauríem de sorprendre? Bé, Lax’n’Busto va ser un dels exponents més populars del rock català dels 90 i no és estrany que la tornada de Fortuny (que va deixar la banda fa gairebé dues dècades, el 2006) hagi mobilitzat aquell públic (i uns quants fills i nebots). El seu va ser sempre un rock’n’roll directe a l’essència, popular sense complexos, sense experiments ni gaires pretensions intel·lectuals. A Pedralbes, va obrir foc un diàleg a dues guitarres de Cristian G. Montenegro i Pemi Rovirosa, i va quedar clar quin seria l’instrument rei. D’allà, directes a Miami Beach, un dels seus èxits més incontestables, en el qual declaren el seu amor a "Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed / Metallica, Springsteen, The Doors i B. B. King".

Notícies relacionades

La rentrée literària es vesteix de gala: els millors llibres per llegir a la tardor

Un fotògraf d’EL PERIÓDICO opta al premi Visa d’Or

Després d’un fogós encadenament de riffs rockers (van seguir Més que la meva sang i Tinc fam de tu), Pemi Fortuny va prendre la paraula. "Si fa un any ens ho haguessin dit, no ens ho hauríem cregut", va dir, remarcant l’espontaneïtat d’aquesta reunió. No hi ha cançons noves ni se les espera (per ara), només un sa afany de delit i de treure pit amb un repertori que resulta llegendari per a un segment generacional del país.

Cançons que la banda, amb la seva eficient secció rítmica (Jesús Rovira i Jimmy Piñol) i teclística (Eduard Font), va disposar fent lliscar balades sentides (Ara, Júlia), crescendos emocionals amb aparat elèctric (No vaig triar, Tornarem) i picades d’ullet country (Les nits del Liceu). Un detall va ser integrar tres temes gravats per Salva Racero (el cantant que va mantenir encesa la flama laxen del 2006 al 2016), cas de T’estimo molt, adaptació de Maite zaitut, del popular grup basc de pallassos Pirritx eta Porrotx. A Fortuny no se’l va veure en absolut rovellat, sinó disfrutant de la seva poderosa connexió amb el públic.