‘La acusación’, una mirada a l’assetjament sexual a l’escola

El protagonista de La acusación, el Julien, ensenya Literatura a l’institut. En les primeres escenes se’l veu solt i en bona sintonia amb la majoria dels seus alumnes. Al donar un exemple a classe per explicar què és l’asteisme –la figura retòrica en la qual elogies algú quan fingeixes que l’estàs criticant–, se centra en una de les noies més introvertides de la classe, la Leslie.

Ella s’enrojola, es mostra visiblement molesta. Les paraules del professor són mal enteses i provoquen rialles en la resta dels alumnes, que immediatament comencen a fer comentaris amb el suposat interès del professor en la noia. Afegim que dues de les alumnes tenen poca simpatia pel professor –element dramàtic necessari per a la funcionalitat del guió– i que la Leslie viu aterrida i dominada pel seu germà fanfarró. La jove se sent intimidada, creu veure una cosa que no existeix, però que resulta plausible, i denuncia el Julien perquè segons ella està intentant seduir-la.

L’acusació no és falsa en el sentit estricte de la paraula, ja que la Leslie ho experimenta d’aquesta manera, però el film no demonitza ningú, en tot cas els que surten més mal parats són el director del centre i alguns altres professors, que en cap moment intenten entendre les dues parts i només vetllen pels seus interessos.

El guió l’ha escrit Lussi-Modeste amb Audrey Diwan, directora de L’esdeveniment –adaptació de la novel·la d’Annie Ernaux sobre el dret a l’avortament en els anys 60 a França– i coguionista de Solo para mí, film de Valérie Donzelli entorn d’una dona dominada per la seva parella gelosa i possessiva. Lussi-Modeste va participar en el guió d’Una chica fácil, pel·lícula sobre l’alliberament de dues noies que va dirigir Rebecca Zlotowski, que al seu torn va escriure la recent versió d’Emmanuelle en clau feminista realitzada per Diwan. La quadratura del cercle però, sobretot, la intenció de ser el més objectiu possible davant els fets tractats.

Perquè el més interessant de La acusación, a més de la seva honesta reivindicació del dret a la intimitat sexual –el Julien és gai, però no vol utilitzar la seva condició homosexual per deslliurar-se de les acusacions de la Leslie: "Seria la primera vegada que ser homosexual em serveix per a alguna cosa", ve a dir–, resideix en l’intent de comprendre i aprendre de tots els punts de vista que proposa el relat.

Errors i malentesos

Notícies relacionades

Angel Blue a Peralada

Lax’n’Busto contagia rock’n’roll

El Julien s’equivoca en algunes coses: en el seu desig, lícit i fins i tot noble, de recompensar els quatre o cinc alumnes que més s’han esforçat durant el curs, els convida a un kebab, i això, evidentment, li genera antipaties d’altres alumnes i una certa incomoditat en algunes de les que han sigut convidades.

Una d’elles és la Leslie, i en la seqüència en la qual mengen el kebab l’un davant de l’altre, la manera que té el director de filmar-los a tots dos ens fa entendre a la perfecció que la noia pugui pensar que el professor vol intimar amb ella. No és així, però les imatges delaten de vegades comportaments dels quals potser no som conscients. El Julien no desitja la Leslie, però ella pot interpretar que sí que la desitja. La acusación aporta, doncs, un altre element de coneixement a la trista realitat de les intimidacions sexuals i els abusos de poder en escoles i centres de totes les característiques.