Escola de calor

Amb aquest diagnòstic ambiental sobrevolant el país, aquest no seria el millor cap de setmana perquè els dos grans partits es tanquin per analitzar la seva situació i en treguin les seves millors conclusions. Menys encara, si un s’ha d’avaluar per resistir i l’altre per continuar atacant. No obstant, tots dos tenen les seves defenses habituades a respondre en situacions límit. Tant que, escoltant-los qualsevol moment de l’any, semblaria que vivim en un país tropical. Encara no. Però que semblin aliens a onades de temperatures sufocants no vol dir que els seus termòmetres siguin els adequats per determinar amb precisió la febre real de la societat i l’estat de les seves constants vitals.

Amb l’elecció de Miguel Tellado com a secretari general del PP en el seu congrés d’aquests dies, ja queda clar que l’ambient polític continuarà tòrrid i asfixiant. La veritat serà el menys important i les desqualificacions el més recurrent. És una descripció que, al designat per Núñez Feijóo, lluny d’incomodar-lo l’engresca. Ho exhibeix el seu currículum parlamentari i mediàtic, que persegueix un doble final: portar el seu cap a la Moncloa i neutralitzar la fuga de vots cap a Vox. En conseqüència, ha de mantenir els decibels tan alts com ho fan els seguidors de Trump, aplicant una part de l’ideari que els republicans radicals dels Estats Units van esgrimir contra Obama. Fent creure que no era oriünd del país i la seva partida de naixement estava falsificada, el van deslegitimar des del primer moment per ocupar la Casa Blanca. Argumentari adaptat anys després, amb ajuda judicial, pels promotors de la campanya de desprestigi a Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972).

Credibilitat

El president del Govern s’ha caracteritzat per una resistència contumaç, només dissimulada durant les dramàtiques cinc jornades de reflexió. Aquella pausa va indicar que el seu taló de Aquil·les no està en el seu quars polític sinó en el seu talc emocional. Mineral que s’altera fàcilment per l’acostament a les seves inquietuds íntimes i les seves confiances personals. La seva dona llavors, ara el seu home de màxima confiança perduda.

Notícies relacionades

Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics

Amenaça de més aturades al Govern d’associacions de jutges i fiscals

La torbació de Sánchez ha sigut tal que va mantenir la fe en Santos Cerdán fins a l’últim minut. Just quan un dels seus ministres ho va suggerir: "que vagi a la Moncloa, et miri als ulls i rodi el seu cap per les escales". Aquest relat d’Esther Palomera, amb aire de Shakespeare, descriu el dramatisme viscut del qual el PSOE trigarà a recuperar-se.

Pedro Sánchez té a favor seu el seu manual de resistència, l’economia, la seva hàbil vàlvula d’escapament internacional i les conegudes cartes credencials de l’oposició. En contra, la seva pèrdua de credibilitat davant el suposat desconeixement de causa que, lluny d’eximir-lo de responsabilitat, n’hi exigeix. També la seva dependència parlamentària d’alguns insaciables aliats, que trenquen tot el que toquen. Ah!, i aquells vells propis, que es comporten com estranys. Deu ser per la calor acumulada.