La memorable ‘Rusalka’ d’Asmik Grigorian

La soprano Asmik Grigorian, este domingo en el Liceu de Barcelona, interpretando la ópera Rusalka. / Antoni Bofill

2

Es llegeix en minuts

Pablo Meléndez-Haddad

ver +

Per què confiar en El Periódico

23 de juny del 2025. 06:00

0 Comentaris

Gràcies a la genial interpretació de la soprano Asmik Grigorian era igual el que explicava la forçada –i esbroncada– posada en escena de Christof Loy de la Rusalka de Dvorák, títol que va tornar diumenge al Liceu. Perquè la cantant lituana domina vocalment i emocionalment fins a tal punt aquest paper –a què uneix els seus impressionants dots com a actriu– que es converteix en el retrat viu del personatge, present en les seves mirades, en els seus moviments; Loy no l’hi posa gens fàcil, obligant-la a moure’s amb crosses o a ballar en puntes. Perquè el muntatge d’aquesta popular òpera txeca estrenada el 1901 que porta més de 1.600 representacions al Teatre de l’Òpera de Praga –en el Liceu s’havia vist 14 vegades– presenta una relectura radical que, més enllà de la trobada de dos mons que col·lideixen, no té res a veure amb l’original, sumint-se en el metateatre i en el perfil psicològic de la protagonista. La proposta funciona per la bellesa de l’espai on s’ambienta, la mil·limètrica direcció d’actors, les eficaces coreografies i l’entrega d’uns intèrprets molt ben alliçonats, tal com va passar l’última vegada que l’obra es va veure en el Gran Teatre, el 2013, quan Stefan Herheim també la va posar del revés, però mutilant-la convertida en un joc que parlava del desig sexual.