‘Russalka’ passa de sirena a ballarina

El Liceu està a punt d’acomiadar la temporada amb Russalka, bonica òpera d’Antonin Dvorak inspirada en la faula d’una nimfa que adquireix forma humana per amor. En aquesta ocasió presenta una versió contemporània firmada per l’aclamat Christoph Loy estrenada el 2020 al Teatro Real, que prescindeix de l’element aquàtic. Josep Pons dirigirà a l’orquestra del Liceu la partitura musical amb influències wagnerianes i elements folklòrics de música eslava.

La mirada poètica i contemporània de Loy sobre Russalka se centra en el conflicte entre la vida i l’art. Està ambientada en el món del teatre i converteix l’ondina protagonista en ballarina. L’aplaudida soprano lituana Asmik Grigorian és Russalka, i el príncep del que s’enamora està encarnat per una altra gran veu, el tenor polonès Piotr Beczala. Tots dos canten junts per primera vegada en aquesta producció amb set funcions, des d’avui i fins al 7 de juliol.

Classes de dansa

Més enllà del repte vocal que suposa el personatge de Russalka, Grigorian ha hagut de fer classes de dansa per reforçar els seus peus i posar-se les sabatilles de ballet. Loy s’endinsa en la psicologia dels personatges i els seus conflictes interns, les seves emocions i contradiccions. Realitat i la ficció es barregen en escena en aquesta proposta ambientada en el món de les arts escèniques. El llibret del poeta Jaroslav Kvapil s’inspira en una llegenda nòrdica i del romanticisme, com la que va inspirar La sireneta de Hans Christian Andersen, però la mirada de Loy prescindeix dels elements fantàstics i reflecteix la impossibilitat de la protagonista de ser feliç, de no poder formar part d’un món que no li pertany i de l’alt preu que paga per no encaixar en les convencions socials.

En aquest muntatge, el llac és simbòlic. Russalka és una artista que, després de quedar immobilitzada i haver de portar crosses, haurà de descobrir el seu paper en el món però no podrà desterrar els seus records.

Identitat i llibertat

Per Loy, Russalka és la història d’una dona que opta per ser lliure, que deixa la seva família i renuncia a la seva identitat. "El repte de remuntar una òpera és sempre ser el més fidel possible a l’esperit original amb un equip que no sol ser el mateix. Cal reviure l’obra. No es tracta de fer una còpia, sinó de recrear-la buscant que sigui un treball honest, real i fresc", assenyala Johannes Stepánek, col·laborador habitual de Loy i que va ser ajudant del director quan es va estrenar la producció a Madrid per primera vegada. "Al Liceu alguns dels cantants han descobert la producció, com Piotr Beczala, i d’altres ja l’han interpretat abans, com Asmik Grigorian", que balla sobre puntes en determinats moments i ha tingut feina extra en els assajos. "Hem dedicat molt temps a recuperar la força necessària per ballar en puntes, perquè se sentís el més segura possible en escena", diu Stepánek.

Notícies relacionades

Com podem posar l’algoritme al servei de l’empatia

De la tornada de ‘Miércoles’ a ‘Alien: Planeta Tierra’, les sèries de l’estiu

"Tot i que han passat cinc anys des que va fer aquesta producció, la veritat és que és increïble que Grigorian recordés tant els moviments. Diria que fins i tot ho fa millor ara que llavors". Sens dubte, no és habitual veure una soprano moure’s com a ballarina. "¡És un cas únic! Em pregunto si una ballarina seria capaç de cantar òpera", diu amb intenció, perquè coneix perfectament la resposta. Abans de passar-se a la direcció d’escena, Stepánek va ser primer ballarí solista del Royal Ballet.

Completen el repartiment principal el baix grec Alexandros Stavrakakis, la soprano finlandesa Karita Mattila i la mezzosoprano alemanya Okka von der Damerau.