Una jutgessa concedeix una incapacitat a un tècnic amb síndrome d’esquena fallida perquè és “impossible que el contractin”

A causa d’aquesta malaltia, que provoca dolors aguts i limita la mobilitat, el recurrent, de 55 anys, no podia exercir la seva feina habitual i, per aquest motiu, se li va concedir el grau d’incapacitat total, de manera que l’INSS deixava oberta la possibilitat que pogués desenvolupar una altra feina i li atorgava una pensió inferior. No obstant això, el demandant, representat pel gabinet jurídic Tribunal Médico, va reclamar la incapacitat absoluta en no poder exercir cap professió.

Després que l’INSS es negués a augmentar el grau d’incapacitat, el tècnic de manteniment va recórrer davant el jutjat, que li ha donat la raó. A més, va aportar diversos informes mèdics en què constava que patia fibromiàlgia, hipoacúsia amb una pèrdua auditiva del 40% i dolor crònic al maluc, a més del síndrome d’esquena fallida.

Un cop examinats aquests informes, la jutgessa ha reconegut el grau d’incapacitat absoluta del recurrent, amb dret a percebre una pensió del 100% del seu salari. La sentència subratlla que “la salut actual del demandant és molt més precària” que quan va obtenir la primera incapacitat total, ja que no pot fer tasques físiques ni gairebé caminar. Tampoc pot estar gaire temps dret ni assegut amb l’esquena recta.

Notícies relacionades

Les ratxes de vent freguen els 140 km/h a l'extrem nord de l'Empordà

Una nova operació contra la multireincidència a l’àrea metropolitana deixa 71 detinguts i 38 investigats

“Amb aquesta marxa penosa i claudicant a curtes distàncies (atenent que el dolor i, per tant, la necessitat d’aturar-se irromp en qualsevol moment), resulta absolutament gravós el mateix desplaçament fins al centre de treball. A això cal afegir-hi els importants dolors que pateix i, en aquest sentit, cal recordar el dolor neuropàtic en arrels esquerres i refractari al tractament mèdic, i per tant cronificat”, assenyala la sentència.

A més, la jutgessa destaca que “aquestes limitacions fan pràcticament impossible una prestació de treball normalitzada; i alhora esdevé impossible que qualsevol ocupador manifesti interès a contractar una persona tan limitada físicament. Tot plegat determina, al meu entendre, que la seva situació és mereixedora del grau d’incapacitat reclamat. Per això cal estimar la demanda”.