100 anys del primer Pla

"Em decideixo per fi a llançar un llibre. Els meus amics m’han vençut". Amb aquestes paraules firmades a París el 1925 i un ràpid moviment de canell amb el qual el periodista que va ser obria la porta, oh benvingut, passeu, passeu, a l’escriptor i prosista que estava per venir, Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) va aterrar per primera vegada a les llibreries. 18 de maig del 1925. El seu primer llibre i la llavor de tot el que estava per venir. Paisatges, retrats, ciutats i gastronomia. Esbossos novel·lescos, l’esperit de l’Empordà i aquest autoretrat que nua el conjunt. ¿El títol? Coses vistes.

"No soc un home de renaixement: soc un decadent i, si voleu, un decadent de pa sucat amb oli", anuncia Pla, 28 anys i cert renom gràcies a les seves cròniques i articles a La Publicitat i La Veu de Catalunya als seus futurs lectors. Entre ells, un entusiasta Josep Carner rep Coses vistes sublimant l’elogi: reclama ni més ni menys que 21 canonades per celebrar l’arribada d’aquest "formidable" escriptor d’"ulls frescos" i verb desencadenat. No és l’únic: la primera edició de Coses vistes dura un sospir i, una cosa mai vista en la literatura catalana, els gairebé 2.000 exemplars posats a la venda desapareixen en menys d’un mes.

Èxit sense precedents

Al setembre, la segona edició del llibre corre la mateixa sort i rubrica l’èxit gairebé sense precedents del nouvingut. "Va aixecar una gran expectació i va donar a conèixer un nou escriptor que durant 70 anys continuaria tenint una gran presència en la cultura catalana", destaca Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, ara que Destino recupera Coses vistes coincidint amb el centenari de la seva publicació. Cent anys del primer Pla i pujant. "Avui és un dia especial", remarca el també autor de la biografia Cor furtiu.

Per remarcar la importància de l’efemèride, la Fundació Josep Pla de Palafrugell inaugura el 27 de juny una exposició centrada en el llibre i el context històric i cultural en el qual va ser escrit i publicat.

Malgrat que el mateix Pla va reciclar el títol de Coses vistes per agarbar una sèrie de volums miscel·lanis que van ser publicats a partir del 1949, el llibre com a tal, recorda l’editor de Destino Jordi Cornudella, no s’havia reeditat mai, per la qual cosa l’ocasió convida a posar-se a la pell dels lectors del 1925 i assistir a la gènesi del Pla escriptor. "Com a carta de presentació, no pot ser més completa. Podria haver sigut un compendi perfecte de tota la seva obra –assegura l’editor–. Hi ha el bo i el millor d’El quadern gris i La vida amarga, els retrats, les ciutats, el principi dels Homenots, la gastronomia... Gairebé tota la temàtica de Pla és aquí anunciada".

Ordit a partir de textos escrits entre el 1920 i el 1925 i nascuts moltes vegades de cròniques publicades en castellà a La Publicidad, encarnació prèvia de La Publicitat, Coses vistes es compon de quatre parts: Homes i paisatges, Intermezzo, Capítols de novel·la i Retrats. "Pràcticament tot el que conté són criaturades, que no agradaran, probablement, ni als principiants ni a les ànimes modestes", relativitza Pla.

I, no obstant, hi ha clàssics de la mitologia planiana com Història de Carrau, la necrològica de Martí Fus, la reivindicació de la cuina catalana, els retrats a ploma i cisell de Josep Maria de Sagarra, Carles Riba i Francesc Pujols... "Criaturades", ja ho veuen, que acabarien integrades a volums com El quadern gris i La vida amarga. "Per ser un primer llibre és excepcional, d’una força i una contundència molt infreqüent. Si jugues al que et proposa Pla, que és fixar-te en els detalls, la diversió està garantida", insisteix Cornudella, per a qui, a més, Coses vistes proposa un autèntic concentrat del que seria l’estil del gironí. A saber: "prosa nítida, dicció claríssima sense complicació sintàctica i apostes lèxiques que remeten a la prosa oral". Festa gran, en fi, per a una llengua com "acabada d’estrenar".

Esplendor lingüística

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

A l’editora i correctora Maria-Arboç Terrades ha correspost tornar al primer Pla tota la seva esplendor lingüística a partir de la comparació de les dues edicions publicades el 1925 amb el manuscrit original. "Hem intentat buscar la millor base, que era la segona edició, i a partir d’allà buscar un compromís amb l’ortografia modernitzada que no afecti la llengua", resumeix.

El resultat, assegura, és una frescor i una velocitat que alguns correctors s’entossudien a matisar i frenar. "Hi veus brillar lliurement la llengua viva, ningú ha vingut a retallar els arbustos", celebra Terrades.