El MNAC al·lega "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures de Sixena
El patronat del museu, reunit ahir, va acordar presentar un incident d’execució perquè el jutge determini com s’ha de produir el trasllat. També demana que una comissió tècnica estudiï i avaluï tot el procés.

Per unanimitat, fet que implica que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura van votar a favor, el patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va acordar ahir al·legar que no està capacitat tècnicament per complir la sentència del Tribunal Suprem que l’obliga a tornar les pintures murals de la sala capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.
En aquest sentit, l’òrgan de govern del museu, reunit ahir de manera extraordinària per donar resposta a la resolució de l’alt tribunal i atenent els informes dels especialistes que adverteixen que moure les obres pot danyar-les greument, presentarà davant el jutge un incident d’execució "per informar de la incapacitat tècnica del museu de portar a terme aquesta operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civilment ni tampoc tècnicament".
El patronat, presidit per l’empresari Joan Oliveras, està integrat per la consellera de Cultura, Sònia Hernández; la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, i el director del museu, Pepe Serra.
Grup de treball tècnic
Amb aquesta resposta que s’ha fet esperar gairebé tres setmanes, el museu intenta compatibilitzar l’acatament de la sentència i la preservació patrimonial d’unes pintures d’extrema fragilitat que el MNAC ha definit en repetides ocasions com un "malalt en coma". També guanya una mica de temps i deixa que sigui el jutge el que decideixi com s’ha d’efectuar el trasllat.
A més, i en un intent per tornar el debat a un pla purament tècnic i allunyar-lo de l’òrbita política i de la judicial, el patronat va acordar demanar a les diferents administracions que formen el consorci "la creació d’un grup de treball de caràcter tècnic i integrat únicament per personal especialitzat" per "avaluar i portar a terme els treballs necessaris per al compliment de les resolucions jurídiques" relatives a les pintures.
Des del MNAC es convida el Govern d’Aragó a integrar-se en aquesta comissió tècnica "designant els especialistes que consideri convenients, que treballarien conjuntament amb els tècnics designats pel MNAC i les administracions consorciades".
El president aragonès, Jorge Azcón, no va tardar a reaccionar i, en declaracions als mitjans després d’una visita a Almonacid de la Cuba (Saragossa), un dels pobles afectats per les tempestes del cap de setmana, va assegurar que el seu executiu està disposat a col·laborar amb el MNAC, però que no volen que els "enganyin". "Treballarem de manera conjunta, però no ens deixarem prendre el pèl", va remarcar Azcón, que va avançar que exigirà un "cronograma" per comprovar que el grup de treball no és una maniobra per "prolongar indefinidament en el temps" la restitució dels murals.
A Barcelona, i malgrat insistir en la voluntat de "donar compliment a les resolucions judicials", el patronat no ha pogut deixar de recordar els informes tècnics presentats pels experts del MNAC i la informació facilitada durant la trobada pel director del museu, Pepe Serra, que remarquen "la impossibilitat d’efectuar el trasllat de les pintures murals sense posar-les en risc".
Notícies relacionadesRes, en qualsevol cas, que no s’hagi dit ja: des que el litigi va arribar als tribunals, el museu barceloní ha remarcat sovint la fragilitat del conjunt i la temeritat que implicaria qualsevol trasllat. En paraules de la cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC, Carme Ramells, seria com activar "una bomba de rellotgeria", ja que es tracta d’unes obres "molt sensibles als canvis ambientals" i "químicament molt reactives".
Per això el primer acord de la reunió extraordinària del patronat va fer referència ahir "al treball impecable realitzat pel MNAC al llarg dels anys en la custòdia i conservació" i va incidir que es tracta d’unes pintures "salvades i rescatades per Josep Gudiol el 1936 després de ser greument danyades per un incendi en el context de la Guerra Civil i exhibides al Museu de manera permanent des de 1961".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- MUNDIAL DE MOTOGP Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- Hongria Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
-
Ofert per
- ENTREVISTA Pablo Ortiz, dermatòleg: «El concepte de prendre el sol ha de desaparèixer. Del sol cal cuidar-se»