Bárbara Rey: "Mai he rebut 600 milions de pessetes"

És curiós que, després d’haver disseccionat la seva vida a nombrosos platós de televisió, Bárbara Rey encara guardi alguna informació inèdita de tots aquells anys. Ahir va presentar a l’hotel Intercontinental de Madrid Yo, Bárbara (Plaça & Janés), en què recorre la violència, el desig, l’addicció i l’amor que va travessar des de bé aviat. Als seus 75 anys ho recorda tot amb una precisió mil·limètrica, millor fins i tot que les tertúlies on se la rifaven. "He dormit a més portals que palaus", va remarcar l’exvedet.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Al llarg de 427 pàgines, Rey revela alguns detalls fins ara desconeguts de la seva relació amb el rei Joan Carles i del seu matrimoni amb el domador Ángel Cristo. Explica la seva veritat sense filtre, repassa els esdeveniments que han omplert sèries i documentals en les últimes dècades: "Hi ha moltes coses que m’han remogut mentre les escrivia, però la que més va ser quan vaig decidir gravar l’emèrit. Vaig rebre trucades seves des que tenia 27 anys, me les deixava guardades al contestador. El vaig tractar amb gran respecte. Fins i tot li vaig aconsellar que no digués certes coses. Mai vaig tenir la intenció de fer-li res que anés en contra seu. M’ha costat tant perquè, realment, en el meu fur intern, no m’hagués agradat fer-ho".

Sobre si el Rei la va coaccionar amb 600 milions de pessetes, és clara: "Uns ho anomenen xantatge i d’altres, negociació. Però compte, jo no he rebut aquests diners. M’agradaria saber si és cert i, en tot cas, on són. Tinc clar el que he demanat, de la resta no en tinc ni idea. Menteixen els que m’han acusat de viure dels espanyols". Precisament, tal com explica, el seu idil·li va acabar per culpa de la seva actitud: "Si va tenir la valentia de trucar-me quan no el coneixia, havia d’haver-se preocupat de saber què va passar. Sempre va optar per treure’s els problemes de sobre. Si haguéssim parlat, potser, compte, hauríem continuat".