La conquesta de Zara va començar a BCN

Els orígens d’Inditex (Industria de Diseño Textil, SA) els situen des de la mateixa companyia tèxtil el 1963. Aquell any Amancio Ortega Gaona (Busdongo de Armas, Lleó, 28 de març de 1936), fundador i màxim accionista del grup empresarial espanyol amb més valor a la borsa, uns 150.000 milions, i un dels homes més rics del món, va fundar a la Corunya, amb la que llavors era la primera dona, Rosalía Mera, la societat Confecciones GOA. L’empresa de seguida va aconseguir fama per unes bates buatinades que van triomfar pel disseny modern, ja que semblaven un abric i no una peça d’estar per casa, alguna cosa molt a tenir en compte en una època, els 60, en què moltes dones sortien així vestides al carrer.

El taller anava vent en popa. Aquell model se n’anava, a tercers, com pa beneit. Era vistós, tenia un preu assequible i, a més, va introduir la novetat de dues talles per a dones de bons palpissos, i així inaugurava la màxima, que seria una constant en el negoci d’Ortega, de democratitzar la moda perquè arribés a tothom.

Ubicació privilegiada

Va ser aleshores quan va decidir obrir la seva pròpia botiga. El primer intent va ser fallit: es deia Sprint i distribuïa diverses marques. Va tancar al poc temps, al carrer Torreiro de la Corunya. El segon intent va ser el bo: el primer Zara va obrir el 9 de maig de 1975, al número 64 del carrer Juan Flórez de la mateixa ciutat. Just se n’acaben de complir 50 anys. A les primeres etiquetes de la primera botiga el nom estava en vermell, cosa que anticipava la revolució que estava a punt d’arribar en el món de la moda.

Aquest establiment pioner presentava productes similars als d’alta gamma i moda popular, però a baix preu, la qual cosa es va revelar com un èxit inesperat i va donar peu a l’expansió de la marca per Espanya.

Com expliquen Pilar Riaño i Celia Oliveras en un article de Moda.es, a finals dels 70 ja existia el Zara en diverses ciutats gallegues, i als 80, seguint l’N-6, se’n van obrir botigues a Ponferrada, Lleó i Logronyo. Però la revàlida arribaria el 1983, amb l’obertura d’una botiga de diverses plantes en un carrer supercèntric de Barcelona. "Si la cadena funcionava a la capital catalana, ho faria a la resta del país. I ho va fer –escriuen les periodistes-. De la mà d’un matrimoni gallec establert a Barcelona, Zara va obrir al carrer de Pelai".

Per a la conquesta de Madrid encara caldria esperar dos anys. I per al primer salt internacional, Porto, tres. El 1989, va obrir la primera botiga de Zara a Nova York, i el 1990, la primera botiga a París. En aquesta mateixa dècada també arribarien més països, com Mèxic, Grècia, Bèlgica, Malta, Xipre, el Regne Unit, Alemanya, el Japó, Turquia, Polònia, els Països Baixos, Àustria, Dinamarca, el Canadà, els Emirats Àrabs, Qatar, l’Argentina, Xile i el Brasil.

Charo Mora, experta en moda, recorda el desembarcament de la primera botiga del grup gallec a Barcelona, al número 58 del carrer de Pelai. "Molt gran, amb diverses plantes i molt a prop de Canaletes, per on passava tothom –descriu–. Però malgrat que era cèntric els primers anys no hi vaig veure gaire gent".

"No era com ara"

La periodista explica que "les qualitats no anaven gaire enllà, però hi havia coses de disseny interessants". "Record algun top amb coll halter amb el qual se’t veia el melic... Era barat, fàcil de tenir, perquè no s’havia d’esperar per convèncer la teva mare perquè te’l fes o et portés a una modista", assenyala com un dels avantatges i alenada d’aire fresc que va portar Zara a la moda a Espanya i al món sencer.

Llavors, a diferència d’ara, la gent no es passava el cap de setmana en un centre comercial, veient botigues. "No era com ara. Les nenes que sí que s’ho podien permetre anaven a Benetton o El Corte Inglés, o a buscar les marques de rang mitjà que llavors tenien molt èxit, com Cacharel i Georges Rech. Amb aquestes marques la gent es tornava boja, però boja total, perquè eren firmes pont, ni barates ni prêt-à-porter", explica.

Notícies relacionades

Quaranta anys de vici i subcultura

Intel·ligència artificial i cine, de la mà

A Barcelona, com a la resta de capitals on Zara va anar obrint botigues (sempre als millors carrers i avingudes, com Portal de l’Àngel, passeig de Gràcia amb Gran Via, plaça de Catalunya...), la marca va anar "fent la seva feina a poc a poc. Als 80 no era el que és avui –segueix Mora–. Fins als 90, Zara no es va situar al mapa". Va arribar amb l’expansió internacional a finals d’aquella dècada. "A partir de llavors, va començar a veure’s com molt cool la gent que portava Louis Vuitton combinat amb alguna cosa de Zara. Es comença a integrar aquest món antagònic que és el luxe i la moda ràpida. Va canviar la perspectiva, ja no es veia com una cosa barata, i ja al segle XXI va ocupar les portades de les millors revistes", recorda.

Aleshores, Zara ja havia conquerit mig món i els cinc continents (el grup té avui 1.759 botigues a 97 països). En l’actualitat, les empreses d’Inditex, entre Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Lefties, Oysho i Zara Home, sumen una plantilla de 162.000 empleats repartits entre 170 països.