Soroll atonal a l’hora del vermut
El festival cobreix la baixa de l’Auditori, escenari emblemàtic que aquest any no pot utilitzar, desplaçant els concerts íntims i singulars a les sales Apolo i Paral·lel 62.
El Primavera Sound va perdre l’any passat Shellac, grup bandera i única constant durant molts anys en una programació sempre canviant, i, doble drama, s’ha quedat aquest any sense l’Auditori del Fòrum, joia de la corona i escenari emblemàtic que s’havia convertit en sinònim de les grans gestes i concerts memorables. ¿El sentit homenatge a Big Star? ¿El renaixement de Dexys? ¿La insòlita proximitat de Portishead? ¿L’exhibició de Mavis Staples? ¿My Bloody Valentine en mode Manowar? Tot va passar allà, al bufó edifici triangular de Jacques Herzog i Pierre de Meuron que, coses de l’agenda congressual, ha caigut aquest any de la programació del festival.
L’any que ve tornarà. Així que res greu. O potser sí. Perquè mentre que allò de Shellac ja es va resoldre l’any passat dedicant-li un escenari a Steve Albini, mort pocs dies abans, i estrenant l’últim disc del trio de Chicago a la mateixa hora a la que hauria d’haver actuat al festival, substituir l’Auditori ha sigut una mica més complicat: perfil discret i programació de mínims a l’hora de l’aperitiu a les sales Apolo i Paral·lel 62. Tot i així, allà estaven tots com un clau a la una del migdia, donant la volta a l’illa del Paral·lel 62. La cosa anava amb retard, mitja hora llarga, però dins esperava Kali Malone, organista cum laude i prestidigitador del dron espremut ad eternum.
Amb la mudança, asseguren des de l’organització, es busca preservar els "concerts en distàncies curtes en un context inusual dins d’un festival", una màxima que encaixa a la perfecció amb allò de Malone. A saber: òrgans processats, loops cruixents i distorsions de les que travessen l’estèrnum. Una inquietant cerimònia de soroll atonal caient en cascada des de l’escenari. El normal per a un dijous a l’hora del vermut, vaja.
Notícies relacionadesPlats forts
La gent no és que no es mogués, és que amb prou feines parpellejava. L’encanteri sonor continuava amb Moritz Von Oswald i el seu intrèpid Silencio, però els plats forts arribaran a partir d’avui, amb Cat Power cantant a Bob Dylan i Salif Keita exhumant la millor tradició africana. No és l’Auditori, però com a pedaç temporal no està malament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Previsió meteorològica El Nadal arribarà amb pluges, nevades i molt fred a Catalunya: aquestes són les previsions per a les pròximes setmanes
- L’Hospitalet Illa i Quirós firmen el soterrament de la Granvia
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- La duresa d’una malaltia El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff
- Lloc de somni El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'
- La germandat de Montserrat de Sevilla viu amb gran emoció la trobada amb la Moreneta
- La Farga i Gran Via 2 L’Hospitalet encadena dues vendes de centres comercials en un any
- Envelliment saludable La indústria de la longevitat creix al nivell de la IA: «D’aquí cinc anys es podrà allargar la vida i d’aquí 50 hi haurà una revolució»
- Noves obres La Font Màgica de Montjuïc inicia la segona fase de modernització sense interrompre els seus espectacles