Soroll atonal a l’hora del vermut
El festival cobreix la baixa de l’Auditori, escenari emblemàtic que aquest any no pot utilitzar, desplaçant els concerts íntims i singulars a les sales Apolo i Paral·lel 62.
El Primavera Sound va perdre l’any passat Shellac, grup bandera i única constant durant molts anys en una programació sempre canviant, i, doble drama, s’ha quedat aquest any sense l’Auditori del Fòrum, joia de la corona i escenari emblemàtic que s’havia convertit en sinònim de les grans gestes i concerts memorables. ¿El sentit homenatge a Big Star? ¿El renaixement de Dexys? ¿La insòlita proximitat de Portishead? ¿L’exhibició de Mavis Staples? ¿My Bloody Valentine en mode Manowar? Tot va passar allà, al bufó edifici triangular de Jacques Herzog i Pierre de Meuron que, coses de l’agenda congressual, ha caigut aquest any de la programació del festival.
L’any que ve tornarà. Així que res greu. O potser sí. Perquè mentre que allò de Shellac ja es va resoldre l’any passat dedicant-li un escenari a Steve Albini, mort pocs dies abans, i estrenant l’últim disc del trio de Chicago a la mateixa hora a la que hauria d’haver actuat al festival, substituir l’Auditori ha sigut una mica més complicat: perfil discret i programació de mínims a l’hora de l’aperitiu a les sales Apolo i Paral·lel 62. Tot i així, allà estaven tots com un clau a la una del migdia, donant la volta a l’illa del Paral·lel 62. La cosa anava amb retard, mitja hora llarga, però dins esperava Kali Malone, organista cum laude i prestidigitador del dron espremut ad eternum.
Amb la mudança, asseguren des de l’organització, es busca preservar els "concerts en distàncies curtes en un context inusual dins d’un festival", una màxima que encaixa a la perfecció amb allò de Malone. A saber: òrgans processats, loops cruixents i distorsions de les que travessen l’estèrnum. Una inquietant cerimònia de soroll atonal caient en cascada des de l’escenari. El normal per a un dijous a l’hora del vermut, vaja.
Notícies relacionadesPlats forts
La gent no és que no es mogués, és que amb prou feines parpellejava. L’encanteri sonor continuava amb Moritz Von Oswald i el seu intrèpid Silencio, però els plats forts arribaran a partir d’avui, amb Cat Power cantant a Bob Dylan i Salif Keita exhumant la millor tradició africana. No és l’Auditori, però com a pedaç temporal no està malament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Desigualtat econòmica El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual
- Polítiques d’estrangeria El Govern expulsa 10 estrangers reincidents cada setmana a Catalunya
- BARCELONEJANT La febre de les ‘blind boxes’
- Universitat a Catalunya Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»
- Tribunals El Ministeri de Justícia va rebutjar registrar operacions en què va intervenir el notari investigat per estafa a gent gran
- ASSUMPTES PROPIS Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"
- CANVI EN EL SóNAR Sortir-ne escaldats
- TENNIS Djokovic cau i Shanghai tindrà una insòlita final entre cosins
- Alpinisme "Semblava la pel·lícula de la meva vida"
- CICLISME Pogacar fa a la Llombardia el que Merckx mai va aconseguir