Fantasia ‘clubber’ i catarsi postpunk
La diva art-pop FKA Twigs i el musculós grup Idles van deixar empremta en una primera jornada del festival amb actuacions d’artistes com CMAT, Cassandra Jenkins i Kate Bollinger.
FKA Twigs va ser la reina del vespre ahir en el Primavera Sound (a l’espera de Charli XCX), amb la fantasia nocturna i libidinosa d’Eusexua, àlbum que porta per títol la barreja de les paraules euphoria i sex amb vista a la cúpula del plaer. Un espectacle alhora personalista i coral, mental i físic, en el qual el sev art-pop va canviar cap a una rave intensa que va sotmetre la multitud reunida al Fòrum.
Va ser un xou en tres actes, sense pauses ni xerrameca, com una peça teatral, en què vam veure la britànica Tahliah Debrett Barnett enfilant-se per una barra fixa i refregant-se amb els seus ballarins en un repertori que, a partir de la proa de Perfect stranger, va desplegar un sinuós tràngol clubber devorant peces de discos anteriors, com Oh my love i Two weeks, i fins i tot Vogue, de Madonna, lluint la seva veu, ben disposada als tons més alts.
Notícies relacionadesEn sever contrast, una fiable ració de postpunk a càrrec d’Idles. El seu brutalisme quirúrgic va arrencar amb ritme de plom (Colossus) i es va revolucionar al crit de "free Palestine" i d’un interrogant menys irònic del que podria semblar: "¿Esteu a punt per a l’amor?". D’això va, van dir al seu dia, el seu últim àlbum, Tangk, i van tocar el desvari de Gift horse, provocant un pogo. Idles no inventen res i hereten els extremismes noventers, però els seus engranatges són implacables i, en un gran recinte com el Fòrum, el seu èxit va ser quasi tan gran com l’any passat al Sant Jordi Club.
La jornada va oferir altres propostes de signe menys catàrtic. CMAT (Ciara Mary-Alice Thompson) va enlluernar un públic molt adepte amb la seva simpatia camp, ecos easy-listening dels 60 i tocs country. L’encant de no voler ser la més moderna la classe. No ho és tampoc la novaiorquesa Cassandra Jenkins, subministradora de dolces tonades (Crosshairs) de vegades devaluades per un saxo fatal a l’estil Kenny G. Ni la de Virginia Kate Bollinger, tot i que va posar una bonica banda sonora a la tarda amb els seus Songs from a thousand frames of mind, portador d’aromes folk-pop i soft-rock d’un altre temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ferran Olivé, tresorer del FC Barcelona: "Limak té més solvència tècnica que totes les constructores espanyoles"
- Urbanisme Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers
- TRIBUNALS La justícia reactiva la investigació de la mort d’Andic
- SANITAT València tampoc fa tots els cribratges de càncer
- Carmen Llasat, presidenta de l'Observatori de Zones Inundables de Catalunya: "El que ha passat al Montsià pot passar en qualsevol punt del litoral"
- Científic de prestigi Manel Esteller deixa l’Institut Josep Carreras després d’una auditoria per presumptes irregularitats
- A Barcelona Un cotxe es precipita a la rambla del Carmel al sortir d’un pàrquing marxa enrere
- NEGA QUALSEVOL POLÈMICA Hansi Flick, sobre Lamine Yamal: «té una actitud molt professional, en la seva vida privada no m’hi fico»
- Gir judicial Jonathan Andic, de testimoni a investigat: ¿què sabem i què no de la mort del fundador de Mango?
- Sector bancari Així va celebrar el Sabadell el desenllaç de l’opa: copes i una conga a l’oficina