El magnat i la novícia

Per als espectadors a qui els agrada el cine de Wes Anderson i es delecten amb les seves estètiques i premisses argumentals d’un altre temps, el seu últim treball els semblarà una delícia. Per a aquells que són incapaços d’entrar en les seves rocambolesques històries, els resultarà un exercici fútil i avorrit. Tot i que en els seus dos primers llargmetratges –Bottle Rocket i Rushmore– va mostrar un vessant de comèdia gamberra, a partir de Los Tenembaums el cine del director nord-americà no admet termes mitjans. O l’estimes o l’odies. O potser no és tan així.

Perquè La trama fenicia, com ja va passar amb l’anterior Asteroid city, té tants elements per enlluernar com també per distanciar-se encara més del que proposa film rere film. Pot ser que hagi perdut l’originalitat que transpiraven totes les escenes dels seus títols majors –Los Tenembaums, Life aquatic, Fantástico Mr. Fox i El Gran Hotel Budapest–, però sí que manté la fidelitat infrangible a una manera de narrar amb la càmera. No s’aparta del seu ideari ni té por de repetir-se.

El personatge principal és aquí un magnat europeu de 1950 anomenat Zsa Korda (Benicio Del Toro), que pateix atemptats de tot tipus. Ha decidit llegar tota la seva fortuna a una filla novícia amb qui amb prou feines ha tractat. Aquesta, a més, creu que ell va ordenar matar la seva mare. Hi ha moltes altres coses i personatges, una trama embolicada i argúcies visuals de gran calat: un Rolls Royce en ple desert i una escenificació en blanc i negre del que passa al cel. I aquest toc tan seu: Korda guarda els documents del seu projecte magne en caixes de sabates, camises, mitjons, guants i una barretera. No podia ser de cap altra manera. No seria pur Anderson.

Notícies relacionades

‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

Terry Eagleton: "La possibilitat mateixa de la crítica està en perill"

‘La trama fenicia’ 

Wes Anderson (Estrena: 30/5/2025)