El Departament Q es trasllada a Escòcia

Després d’alguns llibres sense gairebé ressò, l’escriptor danès Jussi Adler-Olsen va trobar un filó amb la novel·la negra sobre casos sense resoldre: aquells que es proposa il·luminar l’antic inspector d’homicidis Carl Morck al capdavant del Departament Q, un càstig administratiu convertit, al final, en una forma de redempció i resurrecció. Aquests més de 30 milions de llibres venuts certifiquen la popularitat d’una saga inevitablement adaptada a la pantalla, primer en forma de llargmetratges danesos i ara com la sèrie Dept. Q (Netflix), de producció britànica però cocreada i dirigida pel nord-americà Scott Frank, prolífic guionista de Hollywood (de vegades sense acreditar, com a arreglador a l’ombra) i creador de Gambito de dama.

A Adler-Olsen no li van agradar els canvis en personatges i històries en les primeres translacions al cine –va celebrar la remodelació del repartiment a partir de la cinquena, El efecto Marcus, amb nou productor al capdavant–, i no sabem què pensarà d’una sèrie que trasllada l’acció a Edimburg i es pren serioses llibertats en l’àmbit tant argumental com estructural. Matthew Goode està indiscutible com el comissari Carl Morck, tan eficient en la seva feina com inútil en les relacions socials. Només sap ser amable amb el seu antic company James Hardy (Jamie Sives), en part per sentiment de culpa: va quedar paralític després que Morck se l’emportés a una escena del crim on no havien d’estar i es produís un misteriós tiroteig on un altre agent va perdre la vida.

Quan torna de la seva baixa, Morck és escollit per la comissària en cap Moira Jacobson (Kate Dickie, una entre les moltes estrelles escoceses de la sèrie) per liderar el nou departament de casos oberts del títol, bàsicament un ardit publicitari per buscar titulars cridaners i desviar l’atenció dels fracassos d’una força policial sense recursos. Quasi sense voler-ho o creure-ho, el nostre heroi comença a sentir-se intrigat pel cas de Merritt Lingard (Chloe Pirrie), una fiscal que va desaparèixer durant un viatge en ferri, segons certa teoria perquè el seu germà William (Tom Bulpett), una persona amb discapacitat, la va tirar per la borda.

A prop de ‘Slow horses’

Notícies relacionades

Nelson Valente crea una comèdia per a les T de Teatre

Els nous anhels de Júlia Colom

Dept. Q és una adaptació tan intel·ligent i rica com es pot esperar de Frank, creador televisiu conegut per situar-nos en les històries sense pressa, sense pressa efectista, i que ja té experiència traslladant imaginaris establerts a uns nous paisatges: a la recent Monsieur Spade, disponible a Filmin, es va emportar el mític detectiu Sam Spade de San Francisco a l’idíl·lic poble francès de Bouzouls. La seva mestria a l’hora d’escriure diàlegs enginyosos fa que aquesta primera temporada recordi menys la solemne Misericordia que Slow horses, una altra sèrie protagonitzada per un brillant misantrop (l’espia Jackson Lamb, encarnat per Gary Oldman) relegat a funcions per sota dels seus talents.

Si aquesta temporada té l’èxit merescut, Frank podria adaptar fins a 10 llibres més, amb l’últim (Las almas muertas no cantan) escrit per Adler-Olsen en col·laboració amb Line Holm i Stine Bolther, a qui el novel·lista sembla haver cedit les regnes de la saga negra després d’haver sigut diagnosticat d’un càncer terminal.