El Último de la Fila torna "per les rialles i l’alegria"

Al centre hi ha el seu art musical, van voler deixar clar. "És important dir que la gent vindrà a escoltar les nostres cançons, no a veure’ns pel nostre físic", va fer broma Portet. La motivació primera de la reunió va partir de la trobada dels dos músics per elaborar el boxset Desbarajuste piramidal (2023). "Allà va sorgir el germen de la idea de presentar-nos en directe", va revelar el guitarrista. "Com i quan no ho sabíem". Aquesta tornada serà "com una paella entre amics", va apuntar García. "Unes rialles, una mica d’alegria i uns cops de guitarra ben donats".

Els connaisseurs celebraran que la reunió es fa extensiva als músics de la banda: allà hi haurà els històrics Ángel Celada (bateria), Antonio Fidel (baix), Juan Carlos González (percussió i teclats), Josep Lluís Pérez (guitarra elèctrica) i Pedro Javier González (guitarra flamenca). La selecció del repertori serà "relativament senzilla", va apuntar Portet. "Tocarem les cançons que més ens agraden, que solen coincidir amb les que més agraden a la gent." Retrocedint fins i tot als temes de Los Rápidos i Los Burros, com Huesos o Disneylandia, va revelar. So "tirant a incendiari, cru", mirant de recuperar les preses originals amb el plus d’excitació del directe. I obrint-se a cançons noves. "És molt probable que n’hi hagi alguna a les portes de la gira –va dir García–. El Quimi té una incontinència compositiva meravellosa. De vegades vaig a casa seva i em diu ‘tinc això’ i llavors jo canto".

Els preus de les entrades aniran de 65 a 90 euros. "Som un grup popular. Posar-les més cares seria un insult", va destacar Manolo García, per a qui "avui passen coses que ens semblen desmesurades, esbojarrades", com "encarir les entrades segons la demanda".

Tornar al que és bàsic

En un apart amb aquest diari, Manolo García i Quimi Portet van explicar que la decisió de tornar la van prendre fa res, al febrer. "Sempre estem d’acord en tot, perquè quan un té molt clara una cosa, convenç l’altre sense necessitat d’insistir-hi molt", va dir el guitarrista. Recuperen músics dels 80 i 90 perquè es tracta de "tornar al que és bàsic", i això és possible perquè "si bé tots estan una mica grandets, estan en actiu, així que això serà El Último de la Fila pur", va remarcar García. Ara com ara no entreveuen un àlbum, si bé el cantant sí que publicarà el seu al novembre. "Faré la promoció que toqui, però no hi haurà concerts, perquè em concentraré a preparar els d’El Último", va dir.

Tot i que ells van ser grans venedors de discos, cal recordar que van passar anys picant pedra, com reflecteixen aquests noms de bandes fatalistes i pessimistes. "Ens vam conèixer en temps de vaques no flaques, sinó transparents, i recordo concerts amb Los Burros on no hi havia ningú. Ningú. Després, amb El Último vam aconseguir enlairar-nos malgrat que fos un projecte estrambòtic, començat pel Manolo i jo amb un magnetòfon al Poblenou", va rememorar Portet.

¿Continuen vigents?

En els seus dies de glòria mai van fer una gira d’estadis, tot i que sí que van actuar al Camp Nou (a la nit d’Amnistia Internacional, 1988) i a l’Estadi Olímpic (1990), en un doble cartell amb Tina Turner. "Anava a ser un concert nostre, perquè va ser nostra la idea de Defensa de la natura, però ens van menjar el cap i hi van posar també la Turner i a Sopa de Cabra com a convidats", recordava Manolo García.

Aquests grans recintes no els imposen, segons el parer de Quimi Portet. "Altaveus, torres de llum... Tot ha de ser d’una magnitud diferent. Però no fan més respecte que altres locals..., sempre que estiguin plens".

Notícies relacionades

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Rubens i el barroc flamenc sedueixen al CaixaForum BCN

Les entrades surten a la venda demà. "I sembla que hi ha una acceptació popular de les nostres cançons i que tothom està molt emocionat pensant que aquests locals s’ompliran", va assenyalar el guitarrista Portet. Tornem, sí, a les cançons, el centre de tot, a opinió de tots dos, per sobre de la idolatria a uns músics. "Són aquestes les que ens defensen, les que ens donen aquesta seguretat d’anar a l’Estadi. Les cançons són màgiques, no les nostres, les de tot el món: les de Petty, Dylan, els Beatles", cavil·lava Manolo García.

¿Continuen vigents Dulces sueños, Aviones plateados, Lapiz y tinta…? "Són sinceres, i la sinceritat sempre està vigent". Per a Portet, "tenen alguna cosa atemporal". Però ens haurem de prendre algunes llicències. "Perquè la sensualitat de certs temes, cantada per uns senyors de certa edat, provocarà que tots fem els ulls grossos, nosaltres i el públic. Com quan Paul McCartney canta Michelle".