"Barcelona té món i escena digital"

Antònia Folguera retrocedeix als seus 12, 13 anys, aquesta edat adolescent, "quan escoltes una cosa que et fa esclatar el cap" i et mostra un horitzó nou. "No sé si són les hormones, endorfines, dopamines o el que sigui, però jo em passo la vida buscant aquesta sensació. No prenc drogues, però aquesta recerca crec que ho és. Una cosa que ressona en tu i t’obre mons. És molt heavy. Ho persegueixo", cavil·la la comissària del Sónar+D, la parcel·la exploradora per excel·lència del Sónar (que celebrarà la seva 32a edició del 12 al 14 de juny), encreuament d’art, ciència i tecnologia en formats de conferència, taula rodona o "performance radical".

Ella és una entusiasta que ha trobat aquí el seu lloc al món, en el qual no va aterrar per casualitat. "Jo estava a l’equip de comunicació del Sónar, però sempre els anava suggerint coses: feu això, porteu aquella persona... I, al final, un dia em van dir: ‘Antònia, pesada, ¡fes-ho tu!’", recorda rient. I allà està, nou anys després, programant tot un festival paral·lel, el +D, que des del principi va voler orientar més aviat "cap als creadors que cap a les plataformes que exploten la seva feina". Respecte a la indústria, diu seguir "les seves aventures com les d’un culebró turc".

Un esdeveniment singular

El +D és un esdeveniment molt singular. ¿Únic? "Ningú s’assembla a nosaltres, perquè no hi ha festivals similars que visquin dins d’un festival de música. N’hi ha molts que apel·len més a la música, però la música no viu en un buit, es relaciona amb la societat, amb les altres arts i amb la tecnologia", explica. I a Barcelona es creuen des de fa temps moltes iniciatives en aquest entorn, remarca Folguera, que es remunta a les audàcies de La Fura dels Baus i a la tasca del Music Technology Group, de la Pompeu Fabra, creat el 1994 i del qual van sortir projectes com Reactable (l’instrument que va utilitzar Björk), Voctro Labs (tecnologia per a la veu utilitzada per la cantant japonesa virtual Hatsune Miku) o BMat ("els reis de les dades en matèria musical"). I el col·lectiu Telenoika, "comunitat de recerca audiovisual" creada el 2000 per Eloi Maduell, "el 50% de Playmodes, el duo meravelles d’artistes digitals, que fa bolos per tot el món". "Barcelona el món digital el té, i encara no se n’ha assabentat tothom: escena d’artistes, iniciatives, investigadors i un munt de màsters", afegeix

I aquí hi ha Sónar+D amb les seves coses que només passen allà. Com aquesta xerrada-taller pionera, Quàntum live music coding, encaminada a la creació de música a partir d’aquesta "maquinota" anomenada ordinador quàntic. Folguera sospita que, tal com en un altre temps la guitarra electrificada i passada pel pedal de distorsió va donar peu a la creació del rock, "la IA i la computació quàntica pot donar als instruments la seva forma més autèntica i pura, desvinculada dels instruments físics, no per imitar-los, com passa ara amb els pluggins dels ordinadors".

Un altre esdeveniment inèdit que hi ha aquest any: Synapticon, la performance en la qual Albert.DATA (Albert Barqué) oficiarà un "striptease mental" en el qual, mitjançant un casc que converteix en dades les ones cerebrals, "els seus pensaments intencionats es transformaran en sons i imatges", explica Folguera. "L’artista japonès Daito Manabe li va dir que, si aconseguia fer-ho a temps real chapeau perquè no ho ha fet ningú". Sona emocionant, si bé hi ha la seva cara B. "És molt fort pensar que algun dia puguin llegir-te els pensaments, fins i tot sense portar casc".

Un ‘bot’ ben programat

Notícies relacionades

La guerra tan sols acaba de començar

El TNC presenta una temporada amb el feminisme com a far

Però Antònia Folguera és molt més integrada que apocalíptica. Opera a les xarxes amb un nick simpàtic, @bzzzbip, humanitzant la màquina, i fins i tot li va agradar que Lluís Nacenta, comissari del programa SonarMies, la presentés una vegada com "un bot ben programat", riu. No s’ha de demonitzar la IA, remarca, sinó "posar la mirada en les empreses del big tech, perquè treballem per a elles i els donem l’ànima; elles són el mal, no la tecnologia".

Diu haver disfrutat amb Black mirror. "Però prefereixo destacar la part bona que predicar que estem maleïts. Tot i que, atenció, el costat fosc està guanyant i no vindrà ningú a salvar-nos. Hem de salvar-nos a nosaltres mateixos: ser conscients, actuar en comunitat... Tot i que soni naïf".