La barba, el maquillatge masculí

Diuen que la barba és el maquillatge de l’home. I observant el nou look que llueix el príncep Guillem des de fa uns quants mesos queda més que confirmat. L’hereu al tron britànic, quan era un adolescent, va ser un dels nois amb una de les belleses més evidents i estereotipades del món occidental: ros, ulls blaus, alt, prim, mirada tímida, somriure d’orella a orella com la de la seva mare… Fa 20 anys, la cultura cinematogràfica t’ho colava com el somni de totes les joves: un príncep i, a sobre, guapo (segons els cànons de bellesa).

No obstant, la "crueltat" del pas del temps no va oferir tampoc empara ni tan sols a un membre de la reialesa. Però no va ser culpa de l’alopècia (mai ho és), només de no saber acceptar-la. Durant anys, el seu complex capil·lar el va apagar per complet. L’abans i el després del príncep es va transformar en mems i mofes en revistes del cor i xarxes socials. Una cosa que, per descomptat, no havia d’ajudar en res a superar la seva inseguretat estètica (ni la de Guillem ni la de ningú que estigués travessant un canvi físic similar). Obsessionat per mantenir la pobra pelussa que habitava al seu terrat com un record de l’esplendor del seu cuir cabellut passat, va trigar a assumir que calia rapar-se (tallar amb qui vas ser i assumir qui ets ara). Però ni tan sols el boom de l’atractiu pels calbs –com el personificat pel ministre grec Yanis Varoufakis fa una dècada– semblava fer reviure Guillem. Potser, també, perquè si al costat portes una deessa com Kate Middelton sempre quedaràs eclipsat per la seva llum, gràcia i elegància…

Fa sis mesos

Però fa sis mesos, el príncep va sorprendre tothom amb la seva nova imatge. S’havia deixat créixer la barba i li provava fabulosament. Des d’aleshores, milers de publicacions posen en relleu que el príncep Guillem és "sexi" i està augmentant de nou la seva popularitat. Però si era una cosa tan senzilla com deixar-se créixer el borrissol facial, ¿per què no ho va fer abans? La reina Isabel II tenia una llista interminable d’exigències, capricis i manies estètiques que obligava a complir a tots els membres de la família reial. Una era que els homes havien d’anar sempre afaitats. L’única excepció la va permetre al príncep Enric el dia del seu casament; una cosa que va provocar un cert ressentiment a Guillem, ja que a ell mai li havia concedit lluir barba. Si després de la mort de la sobirana algunes dames reials es van permetre portar les ungles de colors cridaners (una cosa que era totalment retreta per la reina), Guillem potser ha aprofitat per alliberar-se de certes cotilles i definir el seu propi estil. Cada vegada prescindeix més de la corbata, adopta peces més informals (càrdigans, jeans, esportives…) i es mostra més pròxim, relaxat i natural.

De fet, indirectament, la barba va coincidir amb un propòsit renovat per part de l’hereu al tron. "Estic mirant de fer les coses de manera diferent i ser un príncep per a la meva generació", va explicar. Afrontar el càncer de la teva dona (i el teu pare) està clar que no et pot deixar indiferent, tampoc físicament. Si els primers mesos de la malaltia de la seva dona vam veure un home extremadament prim i ullerós, quan Kate va anunciar que havia acabat el procés de quimioteràpia, l’hereu va mostrar una imatge renovada.

Notícies relacionades

Sebastião Salgado, l’ull que tot ho va veure

Barcelona recupera el seu projecte per a l’impuls de la moda

Carícies en públic

La princesa de Gal·les va explicar que la malaltia li havia donat l’oportunitat de prendre’s la vida sense tantes exigències artificials i que desitjava continuar invertint en la seva salut, passant més temps en família i en contacte amb la natura. Per la seva banda, Guillem, no només es va deixar créixer la barba. Les mirades, les carícies, els somriures, les cures que li dedica des d’aleshores a la seva dona en públic (teòricament desaconsellades per protocol) resulten tan o més atractives que una mica de maquillatge masculí.